Carpetans: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
mCap resum de modificació
m è
Línia 10:
[[Estrabó]], escriptor grec del [[segle I aC]] indica que els [[turdetans]] limitaven el nord amb els carpetans.<ref> Santos Yanguas, Juan. ''Los pueblos de la España Antigua''. Història 16. Madrid. [[1997]]. (Pàg. 38).</ref> El nom de carpetans, atorgat per Estrabó, s'utilitza per designar la serralada muntanyosa que separa [[Província de Segòvia|Segòvia]] de Madrid, les muntanyes Carpetanes (Montes Carpetanos).
 
La situació dels carpetans en relació amb altres pobles celtíbers els ubicava a l'oest dels [[òlcades]], al nord dels [[oretans]], a l'est i sud dels [[vacceus]] i [[vètonsvetons]]. Poc més se sap de les seves característiques culturals, a causa de l'escassetat de textos històrics i l'absència d'excavacions arqueològiques. Del seu panteó religiós sol es pot citar algun tret, com l'adoració que professaven a la deessa ''Ataecina''.
 
Pertanyeren a una cultura mixta, agrícola (principalment blat) i ramadera i el seu territori, [[Apià]] el descriu com una regió fèrtil ple d'[[olivera|oliveres]] i [[vinya|ceps]]. Els seus principals nuclis urbans foren Toletum, corresponent a l'actual [[Toledo]], Complutum, l'actual [[Alcalá de Henares]], Consabura, la moderna [[Consuegra]], [[Segobriga (celtibers)|Segóbriga]] (Saelices, a la [[Província de Conca]], i [[Laminium|Laminio)]] van adquirir l'estatut legal municipal poc després de la conquesta [[Antiga Roma|romana]].
Línia 16:
== Enfrontaments amb Roma ==
 
[[Marc Porci Cató Censorí|Marco Porci Cató]] el Vell, va ser el [[procònsol]] romà encarregat de [[Procés de romanització|romanitzar]] aquest poble. Entorn de l'any [[195 aC]] va dirigir les operacions militars destinades a eliminar l'aliança militar de carpetans, vètonsvetons, vacceus i altres tribus celtiberes.
 
En el [[193 aC]] les legions de [[Marc Fulvi Nobílior I|Marc Fulvi Nobilior]] van arribar a assetjar Toletum, la capital dels carpetans, per conquerir-la a l'any següent, després de derrotar un exèrcit aliat [[vètonsvetons|dels vetóns]]. Nobilior va capturar el rei carpetà [[Hilermus]], el qual havia reunit entorn d'ell una confederació de vacceus, vètonsvetons i celtíbers.<ref>{{Ref-llibre |cognom= |nom= |títol=Histoire générale de Portugal: depuis l'origine des Lusitaniens jusqu'à la régence de Don Miguel |volum=vol.1 |url=http://books.google.cat/books?id=IHNPAAAAcAAJ&pg=PA133&dq=Marcus+Fulvius+Nobilior+toletum&hl=ca&sa=X&ei=kRAvU76EAarO0AXdgIGwBA&ved=0CHMQ6AEwCQ#v=onepage&q=Marcus%20Fulvius%20Nobilior%20toletum&f=false |llengua=francès |editorial=Gauthier |data=1828 |pàgines=133 |isbn=}}</ref>
 
A l'estiu del [[185 aC]] un exèrcit aliat de carpetans, [[lusitans]] i vètonsvetons van derrotar als romans dirigits per Quint Crispí i Gai Calpurni. I a l'any següent el [[cònsol romà|cònsol]] [[Aule Terenci Varró]]va ser derrotat a ''[[Titulcia]]''. El [[180 aC]] [[Tiberi Semproni Grac]] va pacificar la zona firmant amb els carpetans una treva per 25 anys.<ref>{{ref-web|url=http://www.univision.com/uv/video/Tiberio-Sempronio-Graco/id/3691557425 |títol=Tiberio Sempronio Graco <nowiki>|</nowiki> Univision.com Buscar<!--Títol generat per bot-->}}</ref>
 
A partir del [[153 aC]] la treva de Grac es va trencar i les lluites (la guerra celtibera) van continuar. Només acabarien amb la caiguda de [[Numància (Hispània)|Numància]], el [[133 aC]] davant de les [[legió romana|legions]] de [[Publi Corneli Escipió Emilià Africà Menor]].