Estalactita: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Robot posa data a plantilles de manteniment
càlcic -> de calci
Línia 3:
Una '''estalactita''' (del [[Grec modern|grec]] "Σταλακτίτης", ''stalaktos'', gota), també anomenada '''caramell''' popularment, és una [[concreció]] amb forma de [[caramell]] de [[carbonat de calci]], un tipus d'[[espeleotema|espeleotemes]], que penja del sostre o de la paret d'una [[cova]] [[calcària]].
 
Es forma al llarg de milers d'anys per precipitació dels [[mineral]]s continguts en les aigües subterrànies que es filtren, molt a poc a poc, a través del sostre de la cova. L'aigua en circulació per terra, sobre la caverna, adquireix [[hidrogenocarbonathidrogencarbonat de calci]] al passar per la roca calcària. Quan l'aigua es filtra gota a gota fins al sostre de la cova, tendeix a adherir-se a aquesta i a formar gotetes. Quan aquestes perden part de l'aigua i del [[diòxid de carboni]], el carbonat de calci precipita i forma els dipòsits semblants a caramells. En escórrer-se més aigua pel sostre, la precipitació de carbonat de calci continua i els dipòsits creixen en longitud i amplada constituint estalactites. Sovint són enormes i adopten formes curioses.
 
El [[carbonat de calci]] pur és blanc, però les estalactites acostumen a tenir diferents colors a causa de les impureses que conté el mineral. Part de l'aigua filtrada cau en el terra i s'acumulen masses de carbonat càlcicde calci semblants a estalactites invertides. Aquests dipòsits, que creixen cap amunt des del terra de les coves, s'anomenen [[estalagmita|estalagmites]].
 
Les estalactites i les estalagmites es troben sovint en parella i poden ajuntar-se formant columnes que poden créixer fins a aconseguir fins a 1,5 [[metres]] de diàmetre. Poden formar-se en sostres i terres de [[formigó]], tot i que es formen més ràpidament en l'ambient natural d'una cova.