|
[[Fitxer:Frauenrechtlerinnen.jpg|thumb|Representació artística de dones feministes violentes, per August Geigenberger]]
[[Fitxer:Turks-in-Gotham-1851-Bloomer-parody.jpg|thumb|Caricatura que satiritza els costums i rols invertits de la dona i de l'home, [[1851]]]]
El '''femellisme'''<ref>http://www.elperiodico.cat/ca/opinio/20161015/el-segon-sexe-femellisme-5503024</ref> és un neologisme per a denominar la discriminació que els homes pateixen per qüestió de [[sexe]].
El '''femellisme'''<ref>http://www.elperiodico.cat/ca/opinio/20161015/el-segon-sexe-femellisme-5503024</ref> és un neologisme per a denominar una [[dominació (sociologia)|dominació]] de les femelles i [[dones]] sobre qualsevol altre [[sexe]], [[gènere (sociologia)|gènere]] i [[rol de gènere]]; principalment usat per alguns [[antifeministes]] per referir-se al [[feminisme]]. Així, aquesta ideologia advoca pel [[binarisme de gènere]]s, considera que els homes i les dones són diferents i que aquesta diferència implica [[desigualtat de gènere|desigualtat]], sent les dones [[supervisor|superiors]] als homes.<ref>Vanessa Viqueira, ''Aplicación de conceptos básicos de la teoría de género y del lenguaje no sexista'', ed. Paraninfo, [[2016]]. ISBN 9788428396653 {{es}}</ref> Alguns autors però consideren que a la pràctica no existeix, que no es pot equiparar a cap feminisme, ni tan sols el [[feminisme radical|radical]], i que l'ús d'aquesta expressió, igual que la del mot "[[feminazi]]", és masclista.<ref name="joxe">Joxe Ulibarrena Arellano, ''Feminismo, hembrismo, etnología'', [[1994]]. ISBN 9788460516620 {{es}}</ref><ref name=imma>Imma Sust, ''Femellisme: Vivim en un món en què encara es posa en dubte que existeixi realment l'assetjament a la dona'', [[El Periódico]]</ref><ref name=montse>Montserrat Barba, '''Hembrismo' y 'feminazismo', dos inventos del machismo. Ambos términos nacen del intento de deslegitimar el feminismo'', [[1 de maig]] de [[2016]] {{es}}</ref>
Les [[Discriminació|discriminacions]] per qüestió de sexe son presents al llarg de la història, si bé el moviment femellista pren especialment força a principis de segle XX, sempre camuflat com a suposat [[Feminisme|feminisme.]]
Altres autors el fan servir com a [[idea]] [[teoria|teòrica]] responent a la necessitat d'alguns de tenir un [[antònim]] al masclisme, ja que aquest no pot ser el feminisme. Noten igualment que no existeix encara res com "masculinisme", que tindria les mateixes idees del feminisme, [[postfeminisme]], "noves masculinitats" o, en el cas acadèmic, estudis de gènere. Així, el femellisme seria una [[sexisme|discriminació sexual]] i [[discriminació|social]] envers els homes semblant a la que pateixen les dones. Les dones es considerarien el sexe fort, exercirien dominació sobre els homes i s'establirien el ginocentrisme (per analogia a l'[[androcentrisme]]) social i algun procés semblant al [[patriarcat]], però al qual el poder fos de les dones.<ref>Carlos Gallego Martín, ''Por Ellas, Para Ellas... Y de Ellos'', [[2008]]. ISBN 9781409224891</ref>
La paraula és un [[neologisme]] format per [[analogia]] a "[[masclisme]]", format per l'arrel "[[femella]]" i el [[sufix]] "-isme". ElSi bé el terme encara no apareix registrat a diccionaris en [[català]], nisi apareix en altres idiomes com el [[castellà]] (''hembrismo''), com el [[DIEC]], el [[diccionari català-valencià-balear]] oper la [[RAE]], totaixí i que sícom en algun de lexicogràfic i de neologismes.<ref>Gustavo Revilla Olave, ''Hembrismo, misandria, femicentrismo, feminazismo, masculinismo. Hablemos por la igualdad'', editorial El librepensador, [[2013]] {{es}}</ref>
== Vegeu també ==
|
