Alans: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
{{Grup humà}} |
|||
Línia 8:
Els romans en van tenir notícia durant les [[guerres Mitridàtiques|guerres mitridàtiques]], al país que els grecs anomenaven ''[[Alània]]'' i els romans van anomenar [[Albània del Caucas|''Albània'']]. Sembla que abans del segle I aC els alans ja vivien al nord del Caucas i, encara que després van efectuar diverses incursions a territori romà (i a territori part), la major part seguien establerts a la zona al segle III fins que en foren expulsats pels huns al segle IV.
En temps de [[Vespasià]], el rei part d'[[Hircània]] els va cridar i van devastar [[Mèdia]] i [[Armènia]]. Durant el regnat d'[[Adrià]], una part dels alans havia emigrat a la regió del [[Danubi]] i va fer atacs a la frontera romana, i quasi al mateix temps la branca caucàsica va arribar fins a [[Capadòcia]] passant per Mèdia i Armènia; i Arrià, el governador provincial, escriu que les seves tàctiques de guerra eren les mateixes que els [[sàrmates]]. Tolomeu, sota els Antonins, anomena la branca europea ''alans'' ''Skuthai'' (Alans Scythae), dels quals diu que eren un dels set pobles principals de Sarmàcia (junt amb els [[Vends]], [[
Amià Marcel·lí (vers 350-400) els col·locà al [[Tiras]] (Dniester) junt amb els [[costobocis]] i altres tribus escites. Diu Amià Marcel·lí que els alans eren molts, i estaven estesos per tots els països; els alans eren rossos, bonics i arrogants; consideraven una felicitat morir en la guerra i conservaven restes dels enemics morts, especialment la pell del crani que penjaven com a trofeu del pitral dels seus cavalls; no adoraven cap déu i rendien culte a una espasa clavada a terra; les seves autoritats eren uns jutges nomenats entre els guerrers ancians més valents. No coneixien l'esclavitud. Expulsats del Caucas (on romangué una petita part del poble) es van unir als visigots i una part als ostrogots.
| |||