Camulodúnum: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m →‎Història: enllaç
Línia 9:
Posteriorment, el rei [[Tasciovanus]] dels [[catuvel·launs|''catuvellani'']] la va conquerir breument el [[10 aC]], i finalment el fill d'aquest, [[Caratac|''Caratacus'']], en va completar l'ocupació, la qual cosa era una virtual absorció dels ''trinovants'' per l'agressiva nació dels ''catuvellauni'', que al costat dels ''[[brigants]]'' del nord representaven les principals forces de l'illa. La ciutat va esdevenir d'aquesta manera la nova capital del poderós regne.
 
El [[43]], l'[[emperador romà|emperador]] [[Claudi]] va reprendre la conquesta romana de Britània, encarregant el comandament de les forces invasores al general [[Aule Plauci]]. L'excusa oficial consistia a reposar al tron [[Verica]], un rei exiliat dels [[atrebats]], un altre poble que havia caigut sota l'hegemonia dels ''catuvellauni''. La principal resistència, la va oposar una confederació de les tribus dels ''catuvellauni'' i els ''[[trinovants]]'', liderada per Caratac (''Caradawc'' en [[gal·lès]] mitjà) i [[Togodumnus]], els fills del rei dels ''catuvellauni'', [[Cunobel·lí|Cunobelinus]].
 
La resistència de guerrilles va ser ràpidament superada i els [[britons]] van ser vençuts en les batalles del [[Medway]] i del [[Tàmesi]], després de les quals Plauci va aconseguir prendre la capital, Camulodunum. Davant de la victòria romana, els onze principals líders del sud-est de Britània es van sotmetre a Claudi, entre els quals, els dels [[atrebats]], els [[icens]] i la reina dels [[brigants]], [[Cartimandua]].