Utilitarisme: diferència entre les revisions

[[John Rawls]] refusa l'utilitarisme, tant el normatiu com el dels actes, ja que aquest fa que els drets depenguin de les bones conseqüències del seu reconeixement, i "això és incompatible amb el [[liberalisme]]". Es tracta d'una postura essencialment [[iusnaturalisme|iusnaturalista]], que considera que els drets tenen origen natural. A la crítica iusnaturalista s'argumenta que, per exemple, si l'[[esclavisme|esclavitut]] o la [[tortura]] fossin beneficioses per tota la població, podrien ser justificades teòricament per l'utilitarisme. Rawls defensa que l'ètica política ha de partir de la posició original.

 

 

Cal destacar que la majoria de les crítiques cap a l'utilitarisme estan dirigides a l'utilitarisme dels actes de concepció benthamiana, i que és possible per als utilitaristes de les normes, o els benthamians, arribar a conclusions que siguin compatibles amb les dels seus crítics. De fet, John Stuart Mill va considerar a [[Immanuel Kant]] com a utilitarista de les normes. Segons Mill, els imperatius categòrics de Kant només tenen sentit en casos de violència, si tenim en compte les conseqüències de l'acció. Kant afirma que viure egoísticament no pot ser universalitzat, ja que tots necessitem l'afecte en un moment o un altre. Segons Mill aquest argument es basa en les conseqüències. Es pot observar que algunes formes d'utilitarisme són potencialment compatibles amb el Kantisme i altres filosofies morals.