Vescomtat d'Urgell: diferència entre les revisions

S'esmenten al segle X alguns vescomtes encara que no és segur que tots fossin vescomtes de la Cerdanya. El primer establert amb seguretat es [[Miró I d'Urgell|Miró I]] que està documentat del [[953]] al [[977]]. El seu fill Guillem I va rebre, el [[989]], del comte [[Borrell II]] de Barcelona i Urgell, la vall de Castell-lleó que més tard fou Castellbò. Va morir vers el [[1035]] i el va succeir el seu fill [[Miró II Guillem]], casat amb Geriberga, germana d'[[Arnau Mir de Tost]] el conqueridor d'Ager[[Àger]], i que vers el [[1040]] va desconèixer la sobirania del seu comte i es va declarar feudatari del comte Ramon de la [[Comtat de Cerdanya|Cerdanya]] pels castells de Rocamora a [[Guils del Cantó]], l'Aguda a la [[Vall de Castellbò]] i [[Castell de Castellbò|Castellbò]],.<ref>{{Ref-web|url=http://www.ccnoguera.cat/ager/index.php/descobreix/personatges-il-lustres|títol=Personatges peròil·lustres|consulta=2018-01-22|nom=Francesc|cognom=Fité versi elLlevot|editor=Ajuntament [[950]] tornava a estar al costat del seu comte.d'Àger|data=}}</ref> Va morir vers el [[1079]] i el va succeir el seu fill [[Ramon I Miró]] del que poc se sap i que va morir el [[1114]]. La successió va recaure en el seu fill Pere I (o [[Pere I Ramon]]) que el [[1126]] es va casar amb Sibil·la [[Vescomtat de Cerdanya|vescomtessa hereva de Cerdanya]], incorporant diverses senyories com els castells de [[Sant Martí de Tous]], [[Castell de Miralles (Anoia)|Miralles]] i [[Castell de Santa Coloma de Queralt|Queralt]]. Des d'aquesta època en lloc de fer-se dir '''vescomte de l'Alt Urgell i de Cerdanya''' es titula [[Vescomtat de Castellbò|vescomte de Castellbò]]