Ceba de Figueres: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
Línia 1:
La '''ceba de Figueres''' és una varietat de cultiu de [[ceba]] (''Allium cepa'') no híbrida, de bulb subglobós, una mica aplatat, amb la capa externa morada i les túniques interiors d'un color més pàli·lid, molt apreciada per la seva carn dolça i textura tova. . Tal i com diu és seu nom és típica de la regió de [[Figueres (Alt Empordà)|Figueres]]. <br><br> Ajuda a eliminar líquids perquè té molt potassi i poc sodi. És una font de vitamines del grup B, com l'àcid fòlic, necessàries durant l'embaràs. El magnesi de la ceba afavoreix el bon funcionament dels intestins, dels nervis, dels músculs i del sistema immunològic. Abusar de la ceba pot produir [[flatulència]], perquè conté sofre.
<br>
<br>És una planta resistent al fred però requereix temperatures una mica elevades i un mínim de duració del dia per formar el bulb. Es fa de [[planter]]. S'ha de sembrar entre desembre i gener, tot i que depèn de la metereologia també es pot plantar al febrer. Plantar-la abans d'hora no sempre és bo. La ceba necessita fred i si l'agafa avançada es desenvolupa pitjor i produeix més canó de bulb. La collita de ceba seca és a l'estiu o la de ceba tendra a l'hivern. És una planta explotada, per tant una bona pràctica és l'alternativa de cultiu, no només per la nutrició sinó també per evitar malalties. Una altra pecularietat és que requereix un ambient sec, a l'Empordà diuen que " Val més dos dies de vent (Tramuntana) que una [[ensulfatada]]. <br> <br>
A la revista "Joves Agricultors" número 143, publicada a la primavera de 2007, es va fer una entrevita al Sr. Salvador Cabrefiga, president de la marca de garantia "Productes de l'Empordà per la Ceba de Figueres" i se li va preguntar: - Quina era la diferència entre la Ceba de Figueres i les altres? Respongué, és una ceba de gust dolç i de consistència tova, de color rosat amb tendència a lilós, de forma una mica aplanada, de tamany mitjà i pesa uns 200 grams per unitat. És fàcil de diferenciar sense ser expert. <br><br>
Una característica que millora el seu gust al menjar-la en cru, per amanida, a l'hora de preparar-la, és no utilitzar cap eina de tall, sinó fer-li un cop per esclafar-la, i separar el troços per menjar.
{{esborrany d'agricultura}}
| |||