Guillem de Savinja: diferència entre les revisions

Guillem era fill del comte de Friesach i [[marcgravi]] de [[Caríntia]] i Leopirgis. En 1017, el duc de Caríntia, Adalberó d'Eppenstein, el nomenà macgravi de [[Verona]]. En [[1025]], rebé del rei [[Conrad II del Sacre Imperi Romanogermànic]] terres, i es convertí en un contrapoder del duc de Caríntia, amb dominis entre a Soune, entre els rius Koprivnica, Hudinja i Voglajna, i a [[Carniola (regió eslovena)|Carniola]], entre els rius Gurk o [[riu Krka|Krka]] i [[Sava]] rebé més terres reials, amb els boscos i valls corresponents. En [[1028]], una nova donació reials va fer créixer els seus dominis amb terres a [[Kozje]], i entre el Sava i i Savinja, i el [[riu Sotla]] i [[Mirna]] ''Comitatu Souna''. Entre les possessions hi havia les senyories episcopals de la diòcesi de [[Gurk]]: Rogatec, Podčetrtek, Planina pri Sevnici, Pilštanj, Kunšperk, Podsreda, Bizeljsko i Mokronog. Amb les terres de [[Vitanje]], heretades del seu pare, conformà el seu territori. Fundà, amb la seva esposa la catedral i un monestir a Gurk.