Wetering: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m ref
mCap resum de modificació
Línia 1:
__NOTOC__{{Polisèmia|Wetering (desambiguació)}}
Un '''wetering''' o '''watering''' és un [[Canal hidràulic|canal]] o un rec de [[desguàs]] als [[pòlder]]s marítims o fluvials a la zona costanera de [[Calais]] fins al riu [[Neisse]]. El mot és d'origen [[neerlandès]] i prové d'un verb obsolet ''weteren'' que significa desguassar.<ref>{{Ref-llibre|cognom=Veen|nom=P.A.F. van|enllaçautor=|cognom2=Sijs|nom2=Nicoline van der|enllaçautor2=|capítol=wetering, watering|títol=Etymologisch Woordenboek: de herkomst van onze woorden {{nl}}  (Diccionari etimològic: l’origin dels nostres mots)|data=1997|editorial=Van Dale Lexicografie|lloc=Utrecht/Antwerpen|pàgina=971-972|isbn=90-6648-312-1|ref=}}</ref>
 
<ref>{{Ref-llibre|cognom=Veen|nom=P[[Fitxer:Altengammer Wettern.A.F. vanjpg|enllaçautor=thumb|cognom2=Sijsesquerra|nom2=NicolineWettern vanal der|enllaçautor2=|capítol=wetering,cementiri watering|títol=Etymologisch Woordenboek: de herkomst van onze woorden {{nl}}  (Diccionari etimològic: l’origin dels nostres mots)|data=1997|editorial=Van Dale Lexicografie|lloc=Utrecht/Antwerpen|pàgina=971-972|isbn=90-6648-312-1|ref=}}</ref>d'[[Altengamme]]]]Per fer un wetering es pot excavar un canal nou o aprofitar un curs d'aigua o un [[priel]] natural existent. Aquests darrers es reconeixen per la seva forma irregular, orgànica (com el [[Brookwetterung]] als [[Vierlande]]), mentrestant els primers són força rectes. Els waterings tenen un cabal baix i sense manteniment permanent s'enlloten fàcilment. Quan no és pol·luït, el [[llot]] de [[dragatge]] serveix d'[[adob]] natural.
 
[[Fitxer:Altengammer Wettern.jpg|thumb|esquerra|Wettern al cementiri d'[[Altengamme]]]]
Com el terra es troba sovint davall del nivell de la [[marea]] alta, cal quasi sempre un sistema de [[resclosa de desguàs|rescloses de desguàs]] a l'endret on el watering desguassa al riu principal o al mar. Com que aquestes rescloses eren punts febles per temps de marejades fortes, va optar-se amb el progrés de la tecnologia per a molins i des de l'inici del segle XX, estacions de bombatge. Enginyers com el [[comtat de Flandes|flamenc]] [[Simon Stevin]] (1548-1620) i el [[ducat de Brabant|brabanço]] [[Venceslau Cobergher]] (1557-1634) van tenir un paper molt important en aquesta evolució tecnològica.