Pere Gil Estalella: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
#1Lib1Ref
#1Lib1Ref
Línia 2:
'''Pere Gil i Estalella''' ([[Reus]], [[1551]] - [[Barcelona]], [[1622]]) fou un religiós [[jesuïta]] català. Completà els estudis a Gandia, on es doctorà, i molt aviat va ser destinat al [[Col·legi de Cordelles]], on explicà teologia durant vint anys. Va ser tres vegades rector (entre 1594 i 1597, entre 1603 i 1607, i finalment entre 1616 i 1619)<ref>{{Ref-llibre|cognom=Vila Despujol|nom=Ignasi|títol=Los jesuitas en la Rambla de Barcelona|url=|edició=|llengua=|data=2013| editorial=Claret|lloc=Barcelona|pàgines=p.146|isbn=9788498467888}}</ref> del [[Col·legi de Betlem]], a Barcelona, i rector de [[Església de Monti-sion de Palma|Monti-Sion]] a Mallorca. Fou [[provincial jesuïta]] d'Aragó. Va ser també qualificador de la [[Inquisició]] (amb una notable defensa de les suposades bruixes).
 
Pere Gil, entre 1598 i 1602, va redactar en quatre llibres, la «Història Cathalana», el primer dels quals, constitueix la primera geografia de Catalunya. El seu títol: ''Llibre primer de la història catalana en lo qual se tracta d'història o descripció natural, ço és, de coses naturals de Catalunya'', escrita el 1600 i inèdita fins al 1949, transcrita i editada per [[Josep Iglésies i Fort|Josep Iglésies]], amb una síntesi biogràfica de l'autor.<ref>{{ref-llibre|cognom=Iglésies|nom=Josep|títol=Pere Gil, S.I., 1551-1622, i la seva Geografia de Catalunya, seguit de la transcripció del llibre primer de la historia Cathalana|lloc=Barcelona| editorial=Quaderns de Geografia|any=1949}}</ref> Aquesta geografia s'estructura en diversos temes: geografia física, geografia humana, geografia econòmica i els senyals del cel, els efectes naturals i les calamitats humanes. Descriu les riqueses naturals, les divisions comarcals, eclesiàstiques i civils, les muntanyes, els rius, les fonts, les mines i les indústries<ref>{{ref-llibre|cognom=Santasusagna|nom=Joaquim|títol=Reus i els reusencs en el renaixement de Catalunya fins al 1900|pàgines=32-38|lloc=Reus| editorial=Associació d'Estudis Reusencs|any=1982}}</ref>. La ''Geografia'' de Pere Gil és una mostra paradigmàtica de la historiografia renaixentista, cultivada en català per [[Pere Antoni Beuter]], [[Rafael Martí de Viciana|Martí de Viciana]], [[Antoni Viladamor]], [[Joan Binimelis]]. El manuscrit original es pot consultar a la [[Biblioteca Pública Episcopal de Barcelona|Biblioteca Pública Episcopal]] (BPEB) del [[Seminari Conciliar de Barcelona]].
 
El segon llibre de la «Història Cathalana» porta per títol ''Història moral de Cathalunya : Libre segon de la Història cathalana'' i també fou escrit el 1600... Rodolfo Galdeano ha redactat recentment la seva tesi doctoral centrant-se en l'obra de Pere Gil i en concret sobre el llibre segon, «La historia moral de Catalunya»<ref>{{ref-web|url=http://www.udg.edu/Noticiesiagenda/Agenda/tabid/2660/p/34772/language/ca-ES/Default.aspx|títol=Tesi Doctoral "La "Història moral de Cathalunya"|consulta=10-V-2014}}</ref><ref>{{Ref-tesi|cognom=Galdeano Carretero|nom=Rodolfo|títol=La Història moral de Cathalunya de Pere Gil (1550-1622) i la historiografia catalana de l'època moderna|url=|llengua=Català|data=2013|universitat=Universitat de Girona. Facultat de Lletres. Departament de Geografia, Història i Història de l'Art|lloc=Girona|pàgines=CCXCIV, 603}}</ref>
 
La resta dels llibres, però, segueixen inèdits i un, el tercer, dedicat a la Història eclesiàstica, avui es troba desaparegut.
Línia 14:
 
== Localització de les obres ==
A continuació es fa una relació dels manuscrits i de les obres, i la
* Libre primer de la historia Cathalana en lo qual se tracta de Historia o descripció natural, ço es de cosas naturals de Cathaluña, BPEB, Manuscrit 235
* Història moral de Cathalunya : Libre segon de la Història cathalana, BPEB, Manuscrit 112
 
== Referències ==