Pius Font i Quer: diferència entre les revisions

 

== Biografia ==

 

 

En el marc de la renovació de la Junta de Ciències Naturals de Barcelona, el 29 de desembre de [[1916]], s'incorpora com a naturalista agregat al [[Museu de Ciències Naturals de Barcelona|Museu de Ciències Naturals]], que en aquell moment es trobava en el [[parc de la Ciutadella]] de Barcelona.

No va ser fins a l'any 1935 que Font i Quer va poder fer realitat el seu projecte més ambiciós, que des de feia gairebé 20 anys li voltava pel cap: la creació d'un Institut Botànic. En un principi això només va significar la segregació del departament de botànica del Museu i convertir-se en una entitat autònoma, anomenada Institut Botànic, però que seguia estant al mateix indret que abans, a l'edifici de la Ciutadella (i no pas a Montjuïc, com ell volia). Però l'any següent, amb l'inici de la [[Guerra Civil espanyola|Guerra Civil]], l'emplaçament de la Ciutadella va esdevenir un indret perillós que corria el risc de ser bombardejat degut a la seva proximitat amb el port i amb l'[[estació de França]]. Això va desencadenar l'immediat trasllat de les col·leccions a una torre del carrer Sant Gervasi.

De tota manera, durant l'aixecament militar de [[1936]] es trobava a [[Albarrasí]] amb els seus alumnes en una expedició botànica. Per tornar a Barcelona van haver de travessar la línia del front i per això després de la guerra va ser reprès (sota l'acusació de rebel·lió militar) amb la pèrdua de tots els càrrecs, fet que el 1940 va conduir a la direcció interina de l'Institut Botànic a [[Antoni de Bolòs]]. Una de les primeres coses que va fer Bolòs va ser traslladar l'Institut Botànic de la torre de Sant Gervasi a Montjuïc, però no a l'emplaçament que havia previst Font i Quer, sinó a un edifici proper construït també provisionalment per l'Exposició Internacional de 1929. Finalment va quedar enllestit l'abril de [[1941]], i va ser la seu de l'Institut Botànic de Barcelona durant sis llargues dècades (fins al [[2003]], que trobà nou emplaçament en el recinte del [[Jardí Botànic de Barcelona|nou Jardí Botànic]]).

 

L'any 1964 morí Font i Quer, després de gairebé 25 anys en un segon pla, encarregat de la secció de Flora Hispànica de l'Institut Botànic, càrrec honorífic i mig remunerat. Va deixar a mitges un projecte que havia començat en els darrers anys de la seva vida i que tenia el suport de l'[[Institut d'Estudis Catalans]]: la creació de la [[Flora dels Països Catalans]], que més tard es faria realitat gràcies al ferm capteniment i dedicació d'[[Oriol de Bolòs]] i de [[Josep Vigo]].

Entre altres càrrecs, va ser professor de farmàcia i botànica a la [[Universitat de Barcelona]] i a l'[[Escola Superior d'Agricultura de Barcelona]]. Després de la guerra va treballar a l'Editorial Labor. Fou Soci Fundador del [[Centre Excursionista de la Comarca de Bages]]. Fou president de la [[Institució Catalana d'Història Natural]] (1931–1934), va ser membre de l'[[Institut d'Estudis Catalans]] des del [[1942]] (de la qual institució n'acabà sent President l'any 1958) i de la Société Botanique de Ginebra, vicepresident d'honor dels Congressos Internacionals de Botànica de París ([[1954]]) i d'Edimburg ([[1964]]) i doctor ''honoris causa'' per la Universitat de [[Montpeller]].

 

 

== Obres i reconeixements ==

== Referències ==

{{Referències}}