Pius Font i Quer: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Afegida cita bibliogràfica
Cap resum de modificació
Línia 6:
 
== Biografia ==
Passà la infantesa a [[Manresa]], d'on és fill adoptiu i on hi ha un [[institut d'ensenyament secundari]] que duu el seu nom. Ingressà a la [[Universitat de Barcelona]] l'any [[1905]] per estudiar ciències químiques. Es llicencià el [[1908]]. Es va apuntar a un curset de [[botànica]] que donava [[Manuel Llenas i Fernández|Manuel Llenas]] a la [[Institució Catalana d'Història Natural]]. Sembla que això li va fer despertar l'interès per la botànica i va decidir continuar estudiant i cursar la llicenciatura de [[farmàcia]] (única carrera on es podia estudiar botànica) que va acabar el [[1910]] amb un excel·lent. L'any següent va obtenir el doctorat en farmàcia a la [[Universitat de Madrid]] amb la tesi titulada [http://cataleg.ub.edu/record=b1590217~S1*cat "Ensayo fitotopográfico del Bages"].<ref>{{Ref-tesi|cognom=Font i Quer|nom=Pius|títol=Ensayo fitotopográfico de Bages|url=http://cataleg.ub.edu/record=b1590217~S1*cat|llengua=|data=1914|universitat=Universidad de Madrid. Facultad de Farmacia|lloc=Mahon|pàgines=159}}</ref>
 
El 1911, junt amb [[Joan Cadevall]] i el valencià [[Carlos Pau]] que portaven des de [[1906]] elaborant el manuscrit, s'incorporà a la preparació d'una flora descriptiva i il·lustrada de Catalunya anomenada [http://cataleg.ub.edu/record=b1175437~S1*cat "Flora de Catalunya"], per encàrrec de l'[[Institut d'Estudis Catalans]].<ref name="iec">IEC, [http://publicacions.iec.cat/repository/pdf/00000067%5C00000070.pdf Josep M. Bofill i Pichot]</ref>
 
En el marc de la renovació de la Junta de Ciències Naturals de Barcelona, el 29 de desembre de [[1916]], s'incorpora com a naturalista agregat al [[Museu de Ciències Naturals de Barcelona|Museu de Ciències Naturals]], que en aquell moment es trobava en el [[parc de la Ciutadella]] de Barcelona.
Línia 23:
No va ser fins a l'any 1935 que Font i Quer va poder fer realitat el seu projecte més ambiciós, que des de feia gairebé 20 anys li voltava pel cap: la creació d'un Institut Botànic. En un principi això només va significar la segregació del departament de botànica del Museu i convertir-se en una entitat autònoma, anomenada Institut Botànic, però que seguia estant al mateix indret que abans, a l'edifici de la Ciutadella (i no pas a Montjuïc, com ell volia). Però l'any següent, amb l'inici de la [[Guerra Civil espanyola|Guerra Civil]], l'emplaçament de la Ciutadella va esdevenir un indret perillós que corria el risc de ser bombardejat degut a la seva proximitat amb el port i amb l'[[estació de França]]. Això va desencadenar l'immediat trasllat de les col·leccions a una torre del carrer Sant Gervasi.
De tota manera, durant l'aixecament militar de [[1936]] es trobava a [[Albarrasí]] amb els seus alumnes en una expedició botànica. Per tornar a Barcelona van haver de travessar la línia del front i per això després de la guerra va ser reprès (sota l'acusació de rebel·lió militar) amb la pèrdua de tots els càrrecs, fet que el 1940 va conduir a la direcció interina de l'Institut Botànic a [[Antoni de Bolòs]]. Una de les primeres coses que va fer Bolòs va ser traslladar l'Institut Botànic de la torre de Sant Gervasi a Montjuïc, però no a l'emplaçament que havia previst Font i Quer, sinó a un edifici proper construït també provisionalment per l'Exposició Internacional de 1929. Finalment va quedar enllestit l'abril de [[1941]], i va ser la seu de l'Institut Botànic de Barcelona durant sis llargues dècades (fins al [[2003]], que trobà nou emplaçament en el recinte del [[Jardí Botànic de Barcelona|nou Jardí Botànic]]).
L'any 1946 Bolòs va continuar la tasca editorial del centre, però rebatejant la revista, amb el nom de ''[http://cataleg.ub.edu/record=b1223882~S1*cat Collectanea Botanica]''.
 
L'any 1964 morí Font i Quer, després de gairebé 25 anys en un segon pla, encarregat de la secció de Flora Hispànica de l'Institut Botànic, càrrec honorífic i mig remunerat. Va deixar a mitges un projecte que havia començat en els darrers anys de la seva vida i que tenia el suport de l'[[Institut d'Estudis Catalans]]: la creació de la [[Flora dels Països Catalans]], que més tard es faria realitat gràcies al ferm capteniment i dedicació d'[[Oriol de Bolòs]] i de [[Josep Vigo]].
Línia 29:
Entre altres càrrecs, va ser professor de farmàcia i botànica a la [[Universitat de Barcelona]] i a l'[[Escola Superior d'Agricultura de Barcelona]]. Després de la guerra va treballar a l'Editorial Labor. Fou Soci Fundador del [[Centre Excursionista de la Comarca de Bages]]. Fou president de la [[Institució Catalana d'Història Natural]] (1931–1934), va ser membre de l'[[Institut d'Estudis Catalans]] des del [[1942]] (de la qual institució n'acabà sent President l'any 1958) i de la Société Botanique de Ginebra, vicepresident d'honor dels Congressos Internacionals de Botànica de París ([[1954]]) i d'Edimburg ([[1964]]) i doctor ''honoris causa'' per la Universitat de [[Montpeller]].
 
Fou el gran normalitzador de la lexicografia botànica catalana i també castellana. Va ser encarregat de la coordinació de la terminologia botànica del Diccionari de Pompeu Fabra i va normalitzar els vocables en l'obra "Iniciació a la botànica" escrita per als seus alumnes d'agricultura. En llengua castellana va escriure el [http://cataleg.ub.edu/record=b1508223~S1*cat "Diccionario de Botánica"] publicat el 1953 per l'Editorial Labor i el 2001 per editorial Península.
 
L’any 1939 Font i Quer fou jutjat i condemnat per rebel·lió militar. Fou condemnat a vuit anys de presó i restà tancat uns mesos al castell de Montjuïc fins que sortí sota llibertat condicional.<ref>{{Ref-llibre|cognom=Bolòs|nom=Oriol|títol=Pius Font i Quer, semblança biogràfica|url=https://publicacions.iec.cat/repository/pdf/00000040%5C00000093.pdf|edició=|llengua=|data=2000|editorial=Institut d'Estudis Catalans. Secció de Ciències Biològiques|lloc=Barcelona|pàgines=11|isbn=}}</ref> Després de més de setanta anys de la seva condemna, el 30 de juny de 2017, el [https://www.parlament.cat/web/actualitat/noticies/index.html?p_id=270277376 Parlament de Catalunya va aprovar per unanimitat declarar il·legals els judicis franquistes]. D’aquesta manera, entre els prop de 64.000 processos judicials que tingueren lloc entre els anys 1938 i 1978, es va proclamar “nul de ple dret” el judici condemnatori contra Pius Font i Quer.
 
== Obres i reconeixements ==
Pius Font i Quer va ser un gran formador (les seves obres també eren de [[divulgació]]) de la terminologia botànica popular i científica en [[llengua catalana]] i [[castellà|castellana]]. LesManifestà també un interès constant en l’aspecte lingüístic de la botànica, la qual cosa el dugué a ocupar-se tant de la nomenclatura popular de les plantes i dels elements del paisatge vegetal com de la formació dels termes científics erudits. En aquest sentit, les obres amb més ressò són: ''[http://cataleg.ub.edu/record=b2160775~S1*cat Iniciació a la botànica]'' (1938) —on queda codificada la terminologia catalana—, ''[http://web.archive.org/20110923082757/jolube.wordpress.com/2010/05/12/diccionario-botanica-font-quer-en-pdf/ Diccionario de Botánica]'' (1953) —que és obra de referència per a estudiants de Botànica—Botànica i la lexicografia botànica castellana—, ''[http://cataleg.ub.edu/record=b1187552~S1*cat Plantas medicinales]'' (19611962) encara avui reeditada per Editorial Península —recull més de 10 000 noms populars de plantes en les llengües peninsulars— i ''[http://cataleg.ub.edu/record=b1629159~S1*cat Botánica pintoresca]'' (1958). Les seves recerques van abraçar especialment Catalunya, el sud del [[País Valencià]] i les illes d'[[Illa d'Eivissa|Eivissa]] i de [[Formentera]].
 
És àmplia la [http://cataleg.ub.edu/search~S1*cat?/dFont+i+Quer%2C+Pius%2C+1888-1964/dfont+i+quer+pius+++++1888+++++1964/-3%2C-1%2C0%2CB/exact&FF=dfont+i+quer+pius+++++1888+++++1964&1%2C8%2C bibliografia sobre Pius Font i Quer i la seva obra.]
 
== Referències ==
{{Referències}}