Castell d'Amposta: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
|||
Línia 5:
El castell s'emplaçava sobre una petita elevació de roca conglomerada al marge dret del riu Ebre, en un punt que forma un estrenyiment. Del castell medieval només resta la base d'una torre, un portal ogival que formava part de la muralla fluvial i el fossat intern, car la pedra fou emprada per a altres construccions.<ref name="comunicacions">{{ref-web|url=http://usuaris.tinet.cat/jjdm/c8.html|títol=El poblat del Castell d’Amposta (Amposta, Montsià). Un hàbitat fortificat a la desembocadura de l’Ebre|consulta=23/6/2012|llengua=|obra=I JORNADES D’ARQUEOLOGIA DE TIVISSA|editor=CENTRE D'ESTUDIS DE LA RIBERA D'EBRE|data=}}</ref>
El recinte interior estava protegit per dos fossats concèntrics: El fossat exterior discorria per on actualment transcorren el carrer del [[
La torre, que sembla per la documentació que devia ser la torre de Sant Joan, es conserva en una alçada de 5-6 metres, escapçada a nivell del primer pis. Està assentada sobre la roca mare i presenta una planta rectangular (11,75 x 9,20 metres) i uns murs de 2,40 metres d’amplada, fets de carreus encoixinats. Es conserven dues espitlleres, una orientada al nord i l’altra a l’oest. A la cara interior hi ha també carreus, i entre les dues cares hi ha morter de calç. La torre es va bastir entre finals del segle XIV i la primera meitat del segle XV, en un punt d'inflexió de la muralla àrab.
Línia 14:
== Història ==
[[Fitxer:
Les restes més antigues documentades arqueològicament són un petit llenç de muralla i set sitges d'època ibèrica. També s'evidencia presència andalusina durant el segle X. En aquell moment hi devia haver una ocupació amb funcions de vigilància, formant part d’una xarxa de torres estesa al llarg de l’Ebre, per posteriorment, al segle XI remodelar el recinte per situar-hi un [[hisn]], centre administratiu i defensiu que servia de refugi per a la població dispersa en cas de perill.
El castell és nombrat documentalment per primer cop el 1097, fent referència a la infeudació del terme d'Amposta feta pel comte [[Ramon Berenguer III]] a favor del comte Artal de Pallars, per a que hi bastís un castell un cop conquerida la zona, però aquests propòsits no progressaren degut a que l'empresa militar no va ser reeixida.
▲[[Fitxer:Amposta IMG 7099.JPG|thumb|esquerra|250px| El fossat intern]]
Després de la conquesta per [[Ramon Berenguer IV]], aquest cedeix el terme d'Amposta a [[Orde de l'Hospital de Sant Joan de Jerusalem|l'Orde de l'Hospital de Sant Joan de Jerusalem]] l'any 1149, i es convertirà en la comanda d'Amposta i seu del priorat de l'orde a la [[Corona d'Aragó]]. Com a seu de l’orde, el castell fou adaptat estructuralment a les necessitats militars amb el bastiment de diferents estructures, com una sèrie d’estances per a l’avituallament i l’estada de la tropa i guarnició i una zona per a autoritats.
| |||