Castell d'Amposta: diferència entre les revisions

El castell s'emplaçava sobre una petita elevació de roca conglomerada al marge dret del riu Ebre, en un punt que forma un estrenyiment. Del castell medieval només resta la base d'una torre, un portal ogival que formava part de la muralla fluvial i el fossat interninterior, car la pedra fou emprada per a altres construccions.<ref name="comunicacions">{{ref-web|url=http://usuaris.tinet.cat/jjdm/c8.html|títol=El poblat del Castell d’Amposta (Amposta, Montsià). Un hàbitat fortificat a la desembocadura de l’Ebre|consulta=23/6/2012|llengua=|obra=I JORNADES D’ARQUEOLOGIA DE TIVISSA|editor=CENTRE D'ESTUDIS DE LA RIBERA D'EBRE|data=}}</ref>

El recinte interior estava protegit per dos fossats concèntrics: El fossat exterior discorria per on actualment transcorren el carrer del [[Carrer del Fossat|Fossat]] i el [[Canal de la Dreta de l'Ebre|canal]]. El fossat interior, datat del segle X, està excavat en la roca conglomerada, aprofitant un petit barranc i té una amplada aproximada de 9 metres que s’estreny a mesura que s’apropa al riu. Per la part interior d'aquest fossat es conserva el pas de ronda, d’1,40 m d’amplada, que discorre entre la muralla interior i el talús del fossat. La part oest d’aquest fossat està molt desfigurada, ja que al segle XIX es destruí bona part del mur andalusí que separava els dos fossats per ferbastir un canal per fornir d’aigua la turbina d'un molí arrosser. En aquest punt hi ha la base d'una torre.

La torre, que sembla per la documentació que devia ser la torre de Sant Joan, es conserva en una alçada de 5-6 metres, escapçada a nivell del primer pis. Està assentada sobre la roca mare i presenta una planta rectangular (11,75 x 9,20 metres) i uns murs de 2,40 metres d’amplada, fets de carreus encoixinats. Es conserven dues espitlleres, una orientada al nord i l’altra a l’oest. A la cara interior hi ha també carreus, i entre les dues cares hi ha morter de calç. La torre es va bastir entre finals del segle XIV i la primera meitat del segle XV, en un punt d'inflexió de la muralla àrab.

Hi havia dues portes, una que menava al camí de Tortosa i l’altra al camí del delta, en l'espai que ocupen ara els dos ponts que salven el fossat interninterior. Dins el recinte del castell també hi ha restes de fortificacions de la [[tercera guerra carlina]].<ref name="patmapa"/>

Les restes més antigues documentades arqueològicament són un petit llenç de muralla i set sitges d'època ibèrica. També s'evidencia presència andalusina durant el segle X. En aquell moment hi devia haver una ocupació amb funcions de vigilància, formant part d’una xarxa de torres estesa al llarg de l’Ebre, per posteriorment, al segle XI remodelar el recinte per situar-hi un [[hisn]], centre administratiu i defensiu que servia de refugi per a la població dispersa en cas de perill.

Després de la seva conquesta per, [[Ramon Berenguer IV]], aquest cedeix el terme d'Amposta a [[Orde de l'Hospital de Sant Joan de Jerusalem|l'Orde de l'Hospital de Sant Joan de Jerusalem]] l'any 1149, ique es convertirà en la comanda d'Amposta i seu del priorat de l'orde a la [[Corona d'Aragó]]. Com a seu de l’orde, el castell fou adaptat estructuralment a les noves necessitats militars, amb el bastiment de diferents estructures, com una sèrie d’estancesestances per a l’avituallament i l’estada de la tropa i la guarnició i una zona per a autoritats.

El castell d'Amposta doncs, donà nom al priorat com a [[Castellania d'Amposta]] <ref>Únic de l'orde que porta el nom de "castellania" en lloc de "priorat".</ref> i allí residí el [[Castellà d'Amposta|castellà]] fins a l'any 1280 en què [[Pere el Gran]], volent recuperar per la Corona el senyoriu sobre Amposta, el permutà amb els hospitalers per les viles d'[[Onda]] i [[Gallur]]. La seu de la Castellania d'Amposta, que mantindria el nom, passà a ser itinerant fins establir-se finalment a [[San Juan de los Panetes]], a Saragossa.<ref>Fuguet, 1998, p. 27-28.</ref>

Durant la [[guerra civil catalana]], Amposta pren partit contra [[Joan II d'Aragó]]., Peri aquestel motiucastell, eldesprés castelld'un setge fluvial i terrestre de vuit mesos, fou capturatconquerit i parcialment destruït el 21 de juny de 1466 per les tropes reials comandades pel príncep [[Ferran el Catòlic|Ferran]].<ref name="comunicacions" /><ref>{{GEC|0003670|Amposta}}</ref>,. elEl 21 de juny de 14661518, desprésen d'ununa setgeincursió fluvial[[Pirateria iberberesca|turca]], terrestreel decastell vuités mesos.enderrocat definitivament.

El 1518, en una incursió [[Pirateria berberesca|turca]], el castell és enderrocat definitivament. Durant la [[tercera guerra carlina]] encara complí funció defensiva, de la qual es conserva un mur i unes espitlleres.