Àcid acètic: diferència entre les revisions

Els bacteris productors d'àcids acètics, les [[acetobacteriàcies]] (''Acetobacteraceae''), estan presents a tot el món, i qualsevol cultura que practiqués la producció de cervesa o vi descobrí inevitablement el vinagre com a resultat natural d'aquestes begudes alcohòliques exposades a l'aire. [[Moisès]], en el [[Llibre dels Nombres|''Llibre dels Nombres'']], ja l'anomena 1490 anys abans de Crist. El metge grec [[Hipòcrates]] a la seva obra ''De Natura Muliebri'' l'emprà (ὅξυς) en medicina. [[Anníbal Barca|Hanníbal Barca]] diu que per travessar els [[Alps]] el 218 a.C. s'hagué d'obrir pas entre les roques emprant foc i vinagre.<ref name=":0">{{Ref-llibre|cognom=Pereira|nom=Jonathan|títol=The Elements of Materia Medica and Therapeutics|url=https://books.google.es/books?id=al9kAgAAQBAJ&pg=PA484&dq=acetic+acid+history&hl=ca&sa=X&ved=0ahUKEwi3mcbOivPYAhUEU1AKHdoHCOs4ChDoAQg2MAI#v=onepage&q=acetic%20acid%20history&f=false|llengua=en|data=2014-01-23|editorial=Cambridge University Press|isbn=9781108068451}}</ref> Al segle III aC, el filòsof grec [[Teofrast]] descriví com el vinagre actuava sobre els metalls per produir pigments útils en l'art, incloent el [[blanc de plom]] ([[Carbonat de plom (II)|carbonat de plom(II)]]) i verdigris, una barreja verda de sals de coure incloent l'[[acetat de coure(II)]]. Els antics romans bullien el vi agre en tests de [[plom]] per produir un xarop altament dolç anomenat [[Defrutum|sapa]]. El ''defrutum'' o sapa era ric en [[Acetat de plom (II)|acetat de plom(II)]], una substància dolça també anomenada sucre de plom o sucre de Saturn, que contribuí a la demència per enverinament de l'aristocràcia romana. L'alquimista persa del segle VIII [[Jàbir ibn Hayyan|Jàbir Ibn Hayyan]] (conegut a Europa com a Geber) concentrà l'àcid acètic del vinagre mitjançant la [[destil·lació]]. Al [[Renaixement]], l'àcid acètic glacial es(àcid vaacètic sense aigua) es prepararpreparà a través de la destil·lació seca dels acetatosacetats metàl·lics. L'alquimista alemany [[Andreas Libavius]], del segle XVI, va descriuredescriví aquest procediment i va compararcomparà l'àcid acètic glacial produït per aquest mitjà al vinagre. La presència d'aigua en el vinagre té un efecte tan profund sobre les propietats de l'àcid acètic que, durant segles, molts químics creien que l'àcid acètic glacial i l'àcid que es trobava en el vinagre eren dues substàncies diferents.<ref Elname=":1">{{Ref-web|url=http://www.scienceofcooking.com/acetic_acid.htm|títol=Molecules químicof francèsTaste Pierre Adet els-- va demostrarAcetic ser idèntics.Acid|consulta=2018-01-25}}</ref> El 1847,1723 el[[Georg químicErnst alemanyStahl]] Hermann(1659-1734), Kolbequímic vaalemany, sintetitzarobtingué l'àcid acètic deglacial materialsa inorgànicspartir perdel primeratractament vegadad'acetats amb [[àcid sulfúric]].<ref Aquestaname=":0" seqüència/> deEl reaccióquímic consistiafrancès en[[Pierre laAuguste cloracióAdet]] del(1763-1834) disulfurdemostrà deque carbonieren alidèntics. tetracloruroEl de carboni1847, seguidael dequímic piròlisialemany al[[Adolph tetracicletilèWilhelm iHermann laKolbe]] cloració(1818-1884) aquosasintetitzà aper primera vegada l'àcid tricloroacéticoacètic ia espartir vade conclourematerials amb la reducció electrolítica a l'àcid acèticinorgànics. [1] El 1910 es va obtenir ls'àcid acético glacialobtingué del "licor pirrolíac " de la destil·lació de la fusta.<ref L'àcidname=":1" acètic es va aïllar d'això mitjançant tractament amb llet de calç, i l'acetat de calci resultant es va acidificar amb àcid sulfúric per recuperar l'àcid acètic. En aquest moment, Alemanya produïa 10.000 tones d'àcid acètic glacial, al voltant del 30% de les quals s'utilitzava per a la fabricació de colorants índics./>