Revisió del 01:04, 9 oct 2017 modifica Rebot (discussió \| contribucions) Bots 2.783.639 edits m espais als encapçalaments de Vegeu també ← Edició anterior		Revisió del 07:39, 26 gen 2018 modifica desfés ÀlexHinojo (discussió \| contribucions) Autopatrullats 8.598 edits Cap resum de modificació Etiqueta: editor visual Edició següent →
Línia 4: == Biografia == Filla d'un marí i una brodadora, des de ben petita va voler formar-se i treballar a l'ensenyament. Va estudiar magisteri a Barcelona i a la ''Escuela Central de Magisterio'' de [[Madrid]]. El seu primer destí fou una escola de Masnou<ref>{{ref-web\|url=http://www.rosasensat.org/arxius/documents/BibRSensat.pdf\|consulta=16 març 2014\|títol=Bibliografia sobre Rosa Sensat}}</ref> i després Girona, sempre al cicle de [[parvulari]]. La seva inquietud per aprendre la va portar a apropar-se a la [[Institución Libre de Enseñanza]], a estudiar posteriorment a l'[[Institut Jean-Jacques Rousseau\|Institut Rousseau]] de [[Ginebra]] i a conèixer de prop les noves propostes pedagògiques en diverses escoles europees.<ref>{{Ref-web\|url = http://dbd.cat/index.php?option=com_biografies&view=biografia&id=1232\|títol = Rosa Sensat Vilà\|consulta = 6 de maig de 2015\|llengua = \|editor = Diccionari biogràfic de dones\|data = }}</ref> El [[1900]] va guanyar les oposicions de Labors i la van destinar a [[Alacant]]. Es casà el [[1903]] amb David Ferrer amb qui s'instal·là definitivament a Barcelona. El 1904 va néixer la seva filla [[Àngels Ferrer i Sensat\|Àngels]]. Desenvolupà una ~~gran~~intensa tasca divulgadora dels nous corrents educatius, i la seva ~~gran~~ capacitat organitzadora la va portar a ser la primera directora de l'[[Escola de Bosc]], a la secció de nenes, càrrec que ocupà entre [[1914]] i [[1930]]. Posteriorment, des del 1930 fins al [[1939]], va ser-ho del Grup Escolar Milà i Fontanals, del Patronat Escolar de Barcelona. El [[1921]] va rebre l'encàrrec de dissenyar el pla d'estudis de l'[[Institut de Cultura i Biblioteca Popular de la Dona]] i establí un programa força ampli per a les dones obreres i les de classe mitjana. La seva activitat es concretà també en diversos cursos i conferències als estudis normals de la [[Mancomunitat de Catalunya\|Mancomunitat]], a les escoles d'estiu i a l'Institut de Cultura i Biblioteca Popular de la Dona. Participà en importants congressos com el ''I Congrés Nacional d'Ensenyament Primari a Barcelona'' ([[1909]]), el ''III Congrès International d'Enseignement Ménager'', a París ([[1922]]), i al ''Congrès des Écoles Nouvelles'', a Niça ([[1932]]). ▼ Trasbalsada pel desenvolupament de la [[Guerra civil espanyola\|guerra]] i l'arribada del [[franquisme]], la van jubilar el 1939 després de ser depurada pel règim i apartada de feines de responsabilitat per la seva ideologia propera a la catalanitat i el progressisme.▼ ▲Trasbalsada pel desenvolupament de la [[Guerra civil espanyola\|guerra]] i l'arribada del [[franquisme]], la van jubilar el 1939 després de ser depurada pel règim franquista i apartada de feines de responsabilitat per la seva ideologia propera a la [[Catalanisme\|catalanitat]] i el [[progressisme]]. ▲El [[1921]] va rebre l'encàrrec de dissenyar el pla d'estudis de l'[[Institut de Cultura i Biblioteca Popular de la Dona]] i establí un programa força ampli per a les dones obreres i les de classe mitjana. La seva activitat es concretà també en diversos cursos i conferències als estudis normals de la [[Mancomunitat de Catalunya\|Mancomunitat]], a les escoles d'estiu i a l'Institut de Cultura i Biblioteca Popular de la Dona. Participà en importants congressos com el ''I Congrés Nacional d'Ensenyament Primari a Barcelona'' ([[1909]]), el ''III Congrès International d'Enseignement Ménager'', a París ([[1922]]), i al ''Congrès des Écoles Nouvelles'', a Niça ([[1932]]). Per haver desenvolupat una important tasca a Catalunya, tant a nivell de divulgació de nous corrents i experiències, com per la seva capacitat d'organització de centres escolars, portà a un col·lectiu de mestres, liderats per [[Marta Mata i Garriga]] a fundar l'any 1965 l'[[Escola de Mestres Rosa Sensat]]. ==Principis pedagògics== Els principis pedagògics de Rosa Sensat passen pel [[respecte]] integral a la persona, la integració del [[joc]] al currículum i el gaudi estètic. Usava els fets quotidians per a ensenyar els continguts escolars, lluny d'academicismes, en el que després s'anomenaria [[aprenentatge significatiu]]. Pensava que la base de l'educació sorgeix a les etapes d'infantil i primària i que per això calia una bona formació dels mestres, per poder dotar tots els alumnes amb les eines necessàries per a seguir aprenent. == Publicacions == Línia 34: == Bibliografia == * Rosa Sensat: ''Vers l'escola nova'', (Eumo Editorial, 1997). ISBN 9788476022740 * Josep Gonzàlez-Agàpito: ''Rosa Sensat i Vilà. Fer de la vida escola'', Rosa Sensat - (Edicions 62., 1989) ISBN 9788429729306 * ''La mestra, Rosa Sensat'' (vídeo), Ajuntament del Masnou - Generalitat de Catalunya - C.R.P Maresme III - Associació de Mestres Rosa Sensat. == Enllaços externs ==

Rosa Sensat i Vilà: diferència entre les revisions