Àcid acètic: diferència entre les revisions

El 1723 [[Georg Ernst Stahl]] (1659-1734), químic alemany, obtingué àcid acètic glacial a partir del tractament d'acetats amb [[àcid sulfúric]].<ref name=":0" /> [[Antoine Lavoisier|Antoine L. Lavoisier]] el 1789 demostrà que l'acetificació és l'oxidació de l'etanol, però no sospità que fos realitzat per organismes vius.<ref>{{Ref-publicació|cognom=Mas|nom=A.|cognom2=Torija|nom2=M.J.|cognom3=García-Parrilla|nom3=M.C|cognom4=Troncoso|nom4=A.M.|article=Acetic Acid Bacteria and the Production and Quality of Wine Vinegar|publicació=The Scientific World Journal|llengua=en|url=http://www.hindawi.com/journals/tswj/2014/394671/|volum=2014|data=2014|pàgines=1–6|doi=10.1155/2014/394671|issn=2356-6140}}</ref> El químic francès [[Pierre Auguste Adet]] (1763-1834) demostrà que l'àcid acètic glacial i l'àcid acètic del vinagre eren idèntics. El 1847, el químic alemany [[Adolph Wilhelm Hermann Kolbe]] (1818-1884) sintetitzà per primera vegada l'àcid acètic a partir de materials inorgànics.<ref name=":1" /> Malgrat aquest descobriment l'àcid acètic se seguia produint mitjançant la fermentació del sucre a l'etanol i la seva posterior oxidació a l'àcid acètic per microorganismes. Aquest procés es complementà al segle XIX amb la destil·lació de la fusta. El 1916, s'obrí la primera planta comercial dedicada a la producció d'àcid acètic per mitjans químics i no biològics. Aquest mètode es basava en l'oxidació de l'etanal (acetaldehid) derivat de l'acetilè, i marcà l'adveniment d'àcid acètic de baix cost industrial i el naixement d'una indústria viable basada en el seu ús. Els avantatges de les rutes sintètiques químiques inclouen concentracions elevades d'acetat (35-45% en massa), altes taxes de producció i àcid acètic generat en forma d'àcid lliure. Els principals desavantatges són la necessitat d'elevades temperatures, altes pressions i bona agitació, l'amenaça d'explosió, l'elevat cost dels catalitzadors i la dependència de fonts no renovables i incertes de matèries primeres (petroli).<ref>{{Ref-web|url=https://www.sciencedirect.com/science/referenceworks/9780123739445|títol=Encyclopedia of Microbiology - (Third Edition) - ScienceDirect|consulta=2018-01-26}}</ref>

=== NaturalFermentació bacteriana ===

L'àcid acètic és produït tant sintèticament com naturalment per [[fermentació]] bacterialbacteriana. Actualment, la ruta biològica proporciona aproximadament el 10% de la producció mundial, però segueix sent important en la producció del [[vinagre]], ja que les lleis mundials de puresa d'aliments estipulen que el vinagre per a ús alimentari ha de ser d'origen biològic. Hi ha dos mètodes, l'anaeròbic i aeròbic:<ref>{{Ref-llibre|cognom=Agreda|nom=Victor H.|títol=Acetic Acid and its Derivatives|url=https://books.google.es/books?id=3MjdGp1v1YIC&pg=PA6&dq=acetic+acid+anaerobic+fermentation+Clostridium&hl=ca&sa=X&ved=0ahUKEwjc2NGw1vXYAhVFWRQKHeO2DHAQ6AEIJjAA#v=onepage&q=acetic%20acid%20anaerobic%20fermentation%20Clostridium&f=false|llengua=en|data=1992-12-16|editorial=CRC Press|isbn=9780824787929}}</ref><blockquote>1) Fermentació aeròbica: Té lloc en dues etapes. Primer s'obté [[etanol]] a partir d'un [[glúcid]], com ara la [[sacarosa]] o la [[glucosa]], <chem>C6H12O6</chem>, per [[fermentació]] del bacteri ''[[Saccharomyces cerevisiae]]'' a 30-32 °C. Posteriorment es produeix una segona fermentació que transforma l'etanol en àcid acètic mitjançant el bacteri ''[[Acetobacter aceti]]'' a 27-37 °C en presència d'oxigen:</blockquote><chem display="block">C6H12O6 \; \longrightarrow \; 2 CH3CH2OH \; + \; 2 H2O</chem>

<chem display="block">2 CO2CH3CH2OH \; + \; 4 H2O2 \; \longrightarrow \; 2 CH3COOH \; + \; 2 H2O</chem><blockquote>2) Fermentació anaeròbica: La fermentació anaeròbica es realitza sense oxigen mitjançant bacteris anaerobis, com ara ''[[Clostridium thermoaceticum]]'', capaç de convertir directament els glúcids a àcid acètic.</blockquote><chem display="block">C6H12O6 \; \longrightarrow \; 3 CH3COOH </chem>