Josep Solà i Sànchez: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
guardo de moment |
|||
Línia 4:
== Biografia ==
Va començar els estudis de música amb el mestre molletà [[Àngel Catafau]] i continuà la seva formació al [[Conservatori Municipal de Música de Barcelona|Conservatori Superior Municipal de Música de Barcelona]], però l'abandonà i aprengué els fonaments de l'harmonia el mestre [[Joan Suñé i Sintes]].<ref name=":0">{{GEC|0516700|Josep Solà i Sánchez|consulta=15 desembre 2017}}</ref> Interessat en la [[música popular]], destacà especialment en la composició de balls (''Miniaturas'', ''Abrilesco'')<ref name=":2">{{Ref-publicació|cognom=Boix Pujol|nom=Jaume|article=Josep Solà, músic molletà|publicació=Notes|url=http://www.raco.cat/index.php/Notes/article/view/166910|consulta=26 gener 2018|exemplar=Vol. 25|data=2010|pàgines=33–34|issn=2385-4367}}</ref> i cançons (''La luna se llama Lola, Bahía de Palma, Cada día te quiero más, Muchacha bonita, Muchas felicidades'', etc.). Formà part de les orquestres de ball d'Eduardo Gadea i Lorenzo Gonzalez, fins que l'any [[1958]] funda la seva pròpia, anomenada ''Conjunto José Sola'' o ''José Sola y su orquesta''.{{sfn|Arimon i Ventura|2001|p=25}} Va actuar a les principals sales balls de [[Barcelona]]
L'any 1958 coneix a [[Juli Coll]] i Enric Esteva, director i productor de la pel·lícula ''Un vaso de whisky'', que li proposen fer la banda sonora juntament amb [[Xavier Montsalvatge]]. La pel·lícula va tenir notable èxit ja que va emprar per primer cop el [[jazz]] en una banda sonora d'un llargmetratge espanyol.<ref name=":0" /> A partir d'aleshores, compon una seixantena de bandes sonores de pel·lícules i curtmetratges, destacant-ne ''Fuego'' (1963), Premi Nacional del Sindicat de l'Espectacle, ''Jandro'' (1964), primer premi per la banda sonora al Festival Internacional de Cine de Acapulco, ''El mago de los Sueños'' (1966), Premi Nacional del Sindicat de l'Espectacle, ''Sharon vestida de rojo'' (1968), ''El apartamento de la tentación'' (1971), entre d'altres.{{sfn|Arimon i Ventura|2001|pp=23-37}}
L'any 1960 comença a treballar a [[Ràdio Barcelona]] al programa de [[Joaquín Soler Serrano]] com a responsable de l'ambientació musical del programa, després ocuparà el mateix càrrec al programa de [[Luis del Olmo]] a [[Radio Nacional de España]], i posteriorment, s'incorporarà a la plantilla de [[Televisió Espanyola|TVE]] l'any 1972.<ref name=":1" /> En aquesta etapa, va destacar com a [[director d'orquestra]] i compositor de música per a novel·les, sintonies i programes especials.
També destacà en la composició de la [[música simfònica]], com per exemple ''Divertimento tonal'', estrenada l'any 1999 al [[Palau de la Música Catalana]], ''o Aires mediterranis''; i com a prolífic compositor de sardanes, destacant-ne ''Mollet, Ciutat Pubilla'' (1992), ''Impressions d’un viatge'' (2000), ''Les campanes de Sant Mori (2001)'', guanyadora de la 17a edició del [[premi Ceret-Banyoles]],<ref>{{Ref-publicació|article=Fallece el compositor musical Josep Solà a los 78 años en Barcelona|publicació=La Vanguardia|llengua=castellà|url=http://www.lavanguardia.com/cultura/20090323/53666401947/fallece-el-compositor-musical-josep-sola-a-los-78-anos-en-barcelona.html|consulta=26 gener 2018|data=23 març 2009}}</ref> ''El campanar de Mollet'', ''El meu fillol'' (2001), ''Cirerers florits'' (2005), ''Joiosa vila d’Amer''(2006), i ''La nina que riu i plora'' (2007), entre d'altres.<ref name=":0" /> Va arribar a tenir registrades 749 obres registrades<ref name=":3" /> i fou impulsor del Premi de Composició de Sardanes de l'SGAE.{{Sfn|Arimon i Ventura|2001|p=33-34}}
A la Mostra de València de l'any 2000 se li va atorgar un premi com a reconeixement per la seva feina.
En l'àmbit local, va compondre l'himne del [[Club Bàsquet Mollet]] l'any [[1955]] amb motiu de la celebració del seu 25è aniversari, també va dedicar cançons a altres entitats del municipi: la Banda de Joves Músics de Mollet, els Castellers, les Colles de Ball de Gitanes, etc. Per aquest motiu, el Ple de l'Ajuntament va aprovar del [[25 de gener]] de [[2001]] imposar-li la Medalla de la Ciutat pel reconeixement del seu treball.{{sfn|Arimon i Ventura|2001|p=41-43}} L'any següent se li va posar el nom d'una plaça al barri de Santa Rosa d'aquest municipi.
| |||