Diferència entre revisions de la pàgina «Ceba de Figueres»

Sense canvi de mida ,  fa 12 anys
cap resum d'edició
La Ceba de Figueres es diferencia de les altres perquè té un gust dolç, és de consistència tova, de color rosat amb tendència a lilós, de forma una mica aplanada, de tamany mitjà i pesa uns 200 grams cada unitat. És fàcil de diferenciar sense ser expert. <p align='justify'> <br>
== Propietats nutricionals ==
Ajuda a eliminar líquids perquè té molt potassi i poc sodi. És una font de vitamines del grup B, com l'àcid fòlic, necessàries durant l'embaràs. El magnesi de la ceba afavoreix el bon funcionament dels intestins, dels nervis, dels músculs i del sistema immunològic. Abusar de la ceba pot produir [[flatulència]], perquè conté sofre.</p>
<br>
<br><p align='justify'>
== Cultiu ==
És una planta resistent al fred però requereix temperatures una mica elevades i un mínim de duració del dia per formar el bulb. Es fa de planter. S'ha de sembrar entre desembre i gener, tot i que depèn de la metereologia també es pot plantar al febrer. Plantar-la abans d'hora no sempre és bo. La ceba necessita fred i si l'agafa avançada es desenvolupa pitjor i produeix més canó de bulb. La collita de ceba seca és a l'estiu oi la de ceba tendra a l'hivern. És una planta explotada, per tant una bona pràctica és l'alternativa de cultiu, no només per la nutrició sinó també per evitar malalties. Una altra pecularietat és que requereix un ambient sec, a l'Empordà diuen que " Val més dos dies de vent (Tramuntana) que una ensulfatada. <br/p> <br>
 
== Gastronomia ==
<p align='justify'>Una característica que millora el seu gust al menjar-la en cru, per amanida, a l'hora de preparar-la, és no utilitzar cap eina de tall, sinó fer-li un cop per esclafar-la, i separar el troços per menjar. És de gust suau i cruixent a la mossegada. Això fa que sigui popular per prendre-la en sofregits o directament sense coure.</p>
 
== Enllaços externs ==
27

modificacions