Jocs romans: diferència entre les revisions

 

Per ser actes dedicats als déus, els jocs s'organitzaven en un principi pel col·legi de sacerdots. Durant la República, van començar a ser presidits pels [[cònsol romà|cònsols]] i la responsabilitat va recaure en els [[edil romà|edils curuls]]. Encara que es destinava una partida de diners públics per a la seva organització, els cònsols que les presidien acostumaven a afegir diners propis per augmentar l'esplendor dels jocs i a la vegada per congraciar-se amb el poble si volien tornar a ser escollits a les següents eleccions.<ref>Lovat, Statius and Epic Games, p. 10</ref> Amb el temps es va convertir en una manera d'exhibir públicament el poder econòmic d'una persona i també els qui es presentaven per primera vegada a un càrrec públic feien una aportació de diners. Sovint, en relació als ''ludi'' s'oferien banquets o diners per decorar o fer reparacions en un temple.<ref>Sumi, "Ceremony and Power";W. Jeffrey Tatum, "The Patrician Tribune", ed.University of North Carolina Press, 1999, p. 198–199 (posant com a exemple l'edil Clodius Pulcer )</ref>

L'any 44 aC, [[Marc Juni Brut tiranicida|Marc Juni Brut]] es va adonar que havia perdut l'estimació de la gent després de l'assassinat de [[Juli Cèsar]] ([[Calendari romà#Els noms dels dies|idus]] de març), ja que molts no el tenien per un alliberador sinó com l'assassí d'un general que havia engrandit l'imperi amb les seves victòries, per tant va decidir pagar els ''Ludi Apollinares'' d'aquell any (del 6 al 13 de juliol). El seu rival polític, considerat l'hereu de Cèsar, [[August|Octavi]] es va afanyar a pagar uns altres jocs als que va anomenar ''Ludi Victoriae Caesaris'', («Jocs en honor a les victòries de Cèsar») del 20 al 28 de juliol coincidint amb el festival anual en honor a [[Venus (mitologia)#Celebracions|Venus Genetrix]], la divinitat que la [[gens Júlia|família de Juli Cèsar]] considerava la seva patrona. Durant aquests jocs va aparèixer al cel un [[cometa]] i la gent va interpretar això com un senyal dels déus que anunciava l'ingrés de Cèsar al món de les divinitats. Quan Octavi va esdevenir emperador amb el nom d'August va reconèixer el valor de les festivitats en general i dels ''ludi'' en concret per unificar el poble, per tant els va fomentar i així va continuar amb la resta d'emperadors.<ref>Geoffrey S. Sumi, "Ceremony and Power: Performing Politics in Rome between Republic and Empire", ed.University of Michigan Press, 2005, p. 15 i p. 143–150; John T. Ramsey, A. Lewis Licht, "The Comet of 44 B.C. and Caesar's Funeral Games", ed.American Philological Association, 1997; Ittai Gradel, "Emperor worship and Roman religion", ed.Oxford University Press, 2002</ref>