Nizwa: diferència entre les revisions

Abans de l'[[islam]], la ciutat fou seu dels prínceps locals [[al-Djulanda]]. Va mantenir importància durant segles, i fou progressivament suplantada per [[Rustak]] i [[Masqat]], però va conservar encara el seu caràcter de centre de cultura [[ibadita]]. El segon imam ibadita al-Warith va morir a Nizwa, ofegat en una crescuda del uadi Kalbu, i en endavant fou el lloc on generalment foren enterrats els imams. [[Al-Mukadasi]] l'esmenta al segle X com una de les principals fortaleses del país, junt amb [[Masqat]], [[Sawhar]] i [[Djulfar]]. [[Al-Idrisi]] l'esmenta sense donar-ne detalls. Sota els [[nabhànides]], la capital va passar a Rustak i s'hi va mantenir fins a l'inici del segle XVII, quan la capital va passar a Masqat a la costa i Nizwa va perdre importància política. Fou habitada principalment per la tribu dels Banu Riyam, però també per d'altres com els Banu Hina i fins i tot els [[Al Bu Said]].

 

El primer occidental que la va visitar fou Wellsted el 1835. El 1913 les tribus, malcontentes amb el [[sultanat de Masqat|sultà de Masqat]], van proclamar imam Salim ibn Rashid al-Kharusi, que va tenir el suport de les confederacions tribals dels [[Ghafiris|al-Ghafiri]] i els [[hinawis|hinawi]]; Nizwa va quedar sota el seu control; els imams la van conservar fins al 1955, quan les forces britàniques, en nom del soldà [[Said ibn Taymur]], la van ocupar. L'expedició va arribar fins a [[Buraimi]]. Entre 1957 i 1959, els seguidors de l'imam es van revoltar amb suport saudita i dels nacionalistes àrabs d'Egipte i Nizwa va estar en poder dels rebels fins al 1959, quan fou ocupada altre cop pels britànics.