Austenita: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
mCap resum de modificació
Es desfà la revisió 19414393. Edició sense respectar la feina anterior, sobreescrivint-ho gaire bé tot i eliminant referències
Etiqueta: Desfés
Línia 1:
L''''austenita''' és una forma d'ordenament diferent dels àtoms de [[ferro]] i [[carboni]]. Aquesta és la forma estable del ferro pur a temperatures que oscil·len entre els 900 a 1400 °C. Està format per una dissolució sòlida del carboni de ferro, fet que suposa un percentatge màxim de C del 2%. És dúctil, tova i tenaç. És la forma cúbica centrada en les cares (FCC) del ferro. També se'l coneix com '''austerita'''. Admet el tremp, però no és [[Ferromagnetisme|ferromagnètica]], a diferència de la [[ferro alfa|ferrita]]. L'[[Xarxa de Bravais|estructura cristal·lina]] de l'austenita és del tipus cúbica, de cares centrades, on es dilueixen en solució sòlida els àtoms de carboni en els intersticis, fins a un màxim tal com ho mostra el diagrama de fase Fe-C. Aquesta estructura permet una millor difusió amb el carboni, accelerant així el procés de carburació de l'acer. La solubilitat màxima és només de l'1,67%. Cal recordar que, per definició, els [[acer]]s contenen menys d'1,67% de carboni i poden tenir dissolt el carboni completament a altes temperatures. L'austenita no és estable a temperatura ambient excepte en acers fortament aliats com alguns inoxidables. L'austenita és tova i dúctil i, en general, la majoria de les operacions de forja i laminat d'acers s'efectua a aproximadament els 1.100 °C, quan la fase austenítica és estable.
[[Fitxer:Estructura i micrografia de l'austenita.jpg|miniatura|368x368px|Estructura i micrografia de l'austenita]]
<blockquote>L''''[[austenita]],'''també coneguda com a acer gamma '''(γ)''' és una forma d'ordenament diferent dels àtoms de [[ferro]] i [[carboni]]. Aquesta és la forma estable del ferro pur a temperatures que oscil·len entre els 900 a 1400&nbsp;°C. Està format per una dissolució sòlida del carboni de ferro, fet que suposa un percentatge màxim de C del 2,1%(aquest valor ha de prendre's com a referència, ja que el percentatge real varia en funció d'altres elements d'aliatge presents en l'acer). És la forma cúbica centrada en les cares (FCC) del ferro,també se'l coneix com '''austerita'''.</blockquote><blockquote>L'austenita és tova i dúctil en general, la majoria de les operacions de forja i laminat d'acers s'efectua a aproximadament els 1.100&nbsp;°C, quan la fase austenítica és estable. Admet el tremp, però no és [[Ferromagnetisme|ferromagnètica]], a diferència de la [[ferro alfa|ferrita]]. </blockquote>
[[Fitxer:Diagrama Fe-c.jpg|miniatura|203x203px|Diagrama Fe-c]]
<blockquote>L'[[Xarxa de Bravais|estructura cristal·lina]] de l'austenita és del tipus cúbica, de cares centrades, on es dilueixen en solució sòlida els àtoms de carboni en els intersticis, fins a un màxim tal com ho mostra el diagrama de fase Fe-C. Aquesta estructura permet una millor difusió amb el carboni, accelerant així el procés de carburació de l'acer. La solubilitat màxima és només del 2,1%.Cal recordar que per definició els acers són aquells aliatges del diagrama Fe-Fe3C en les quals, a la suficient temperatura, tot el carboni queda dissolt en ferro γ. Per això el percentatge màxim de carboni en un acer, per ser considerat com a tal és del 2,11%.</blockquote><blockquote>L'austenita no és estable a temperatura ambienti excepte en alguns acers inoxidables amb alts continguts de manganès (12%) i acers inoxidables austenítics amb continguts en Níquel al voltant del 8%, ja que el níquel té l'efecte d'engrandir la regió austenítica en el diagrama de fase de ferro al carboni, la qual cosa la fa estable a temperatura ambienti. L'austenita és tova i dúctil i, en general, la majoria de les operacions de forja i laminatge d'acers s'efectua a aproximadament els 1100°C, quan la fase austenítica és estable.</blockquote><blockquote>L'austenita rep el seu nom de sir William Chandler Roberts-Austen, metal·lúrgic anglès. Roberts-Austen, que va morir a Londres en 1902 a l'edat de 59 anys, va estudiar impureses en metalls purs. La seva recerca i millores procedimentals van ser utilitzades en una varietat d'usos i van afectar extensament al món industrialitzat. </blockquote>
 
== Vegeu també ==
*[[Martensita]]
*[[Acer inoxidable]]
*https://laboratoriodeforja2.wordpress.com/austenita/
 
== Bibliografia ==