Roger de Llúria: diferència entre les revisions

'''Ruggero di Lauria i d'Amichi''' (més conegut per '''Roger de Llúria''', '''Roger de Lòria''' o '''Roger de Luria''')<ref>El topònim italià és Lauria, amb la tonicitat sobre la i. En català medieval es deia Lloria o Lluria, sovint escrit amb una sola L inicial que probablement es pronunciava palatal i així és com l'anomenen els seus contemporanis catalans a la [[Crònica de Bernat Desclot]] i la [[Crònica de Ramon Muntaner]]. La manca d'accent gràfic en català medieval va conduir al canvi en l'accentuació.</ref>) (Lauria-[[Basilicata]] o Scalea-[[Calàbria]], [[17 de gener]] del [[1250]] - [[València]], [[19 de gener]] del [[1305]]) fou un militar d'origen [[Basilicata|lucanès]] educat a la cort dels reis d'Aragó a [[Barcelona]] on va arribar en el seguici de la reina [[Constança de Sicília]], la muller de [[Pere III d'Aragó|Pere III d'Aragó «el Gran»]]. Fou el més famós i victoriós almirall de l'[[Armada Reial del senyor rei d'Aragó|Armada Reial]] durant el regnat de Pere el Gran. Està enterrat als peus del sepulcre d'aquest sobirà al [[Reial Monestir de Santa Maria de Santes Creus]].

Els seus orígens familiars tenen ascendència [[Normands|normanda]].<ref>{{Ref-web|url=https://www.elnacional.cat/ca/efemerides/marc-pons-roger-lluria-viking-cort-barcelona_229836_102.html|títol=Neix Roger de Llúria, un “viking” a la cort de Barcelona|consulta=2018-01-17|nom=Marc Pons|llengua=|editor=Elnacional.cat|data=17/01/2018}}</ref>. El seu pare fou el cavaller lucanès Ricardo di Lauria, senyor de Loria i gran privat de [[Manfred I de Sicília]], i la seva mare fou Na Isabella d'Amichi, coneguda per [[Bella d'Amichi]], dama de companyia de la reina [[Constança de Sicília]].