Assemblea Democràtica d'Artistes de Girona: diferència entre les revisions

m
cap resum d'edició
(Correcció)
mCap resum de modificació
L'articulació del grup pot entendre's com el resultat de tota una sèrie d'assajos organitzatius del món artisticocultural local que, de temps, pugnava per obrir-se camí en un entorn urbà difícil i no gaire receptiu. El seu manifest fundacional, «Cal distingir entre les aparences i la realitat», fou firmat per trenta-cinc persones de Girona i rodalia. Entre els signants hi havia artistes de diferents tendències, però també intel·lectuals, dissenyadors, fotògrafs o joiers. La impulsió directa de les activitats del col·lectiu anava a càrrec d'un nucli format per uns quinze o vint associats, mentre que la participació en les seves iniciatives podia aplegar més de cent autors.
 
Entre els referents esteticoideològics que contribuïren a la caracterització de la pràctica i el discurs d'ADAG subratllem dues línies principals de relació. L'una provenia del moviment conceptual, en especial de l'orientació sociopolítica introduïda pel Grup de Treball, i l'altra de certes teoritzacions lligades als realismes i expressionismes socials. La primera via es trobava representada pel crític d'art [[Jaume Fàbrega]], militant socialista (CSC i PSC), deixeble d'[[Alexandre Cirici]] i exideòleg del grup [[Tint-2]] de Banyoles, i la segona pel pintor i activista cultural[[Enric Marquès]], exmembre del[[PSUC]] i d'Estampa Popular, que a París havia format part de la [[Unió Popular d’Artistes (UPA)]], un grup integrat en l'estratègia del Front Revolucionari Antifeixista i Patriòtic (FRAP), d'afinitat maoista. En aquesta segona orientació, també hi podríem relacionar el Grup Praxis,<ref>{{ref-publicació| cognom =Selles | nom = Narcís | enllaçautor = | article = Grup Praxi 75 | publicació = [[Bonart]] | lloc = Girona | exemplar = núm. 144| data =octubre 2011 | pàgines = p. |issn = 1885-4389}}</ref> amb[[Bep Marquès]] i [[Lluís Bosch Martí]], que conreaven el fotomuntatge. A banda d'aquestes dues grans línies, que compartien un enfocament antikantià i de caràcter marxistitzant, contrari a la concepció de l'art com a finalitat desinteressada i a la mitificació de l'artista com a individualitat demiúrgica, també caldria esmentar l'aportació de Damià Escuder, un dels divulgadors a Catalunya dels plantejaments neovitalistes i coneixedor directe de l'escena activista i contracultural londinenca, així com dels autors que radicalitzaven la tradició de modernitat que tenia en Isidre Vicens i Josep Colomer, provinents dels anys republicans i de les cultures d'esquerra, dos dels seus punts de referència. Altres membres destacats del col·lectiu foren Joan Casanovas, [[Enric Ansesa i Gironella|Enric Ansesa]], Jaume Faixó, Lluís Carreras, Francesc Torres Monsó, Niebla, Santiago Roca-Delpech, Montserrat Costa, [[Emili Massanas i Burcet]], Montserrat Guanter, Jordi Gispert, [[Vicente Huedo]], Carles Vivó, Narcís Comadira o Maria Crehuet, que a París, mitjançant Marquès, havia entrat en relació amb el Front des Artistes Plasticiens de Daniel Buren.<ref>{{ref-publicació| cognom =Oliver| nom = Conxita | enllaçautor = | article = Grup Praxis 75 | publicació = [[Bonart]] | lloc = Girona | exemplar = | data =febrer 2012 | pàgines = p.27 |issn = 1885-4389}}</ref>
 
== Acció ==
114.273

modificacions