Diferència entre revisions de la pàgina «Erec i Enide»

722 bytes afegits ,  fa 3 anys
cap resum d'edició
{{FR|data=octubre de 2017}}
{{Infotaula de llibre}}
'''''Erec i Enide'''''<ref name=tesi>{{ref-llibre |cognom=Llívia Palliso i Alentorn|títol=Tesi doctoral: LA MATÈRIA ARTÚRICA EN LA LITERATURA CATALANA MEDIEVAL I LES SEVES CONNEXIONS EUROPEES|lloc=Tarragona| editorial=Universitat Rovira i Virgili|any= 2015 |Dipòsit Legal: T 1676-2015}}</ref> (en francès, ''Érec et Énide'') és un ''roman'' escrit per [[Chrétien de Troyes]] cap a l'any [[1176]]. Seria, per tant, el primer ''[[novel·la|roman]]'' d'aquest autor que ha arribat fins a nosaltres i el primer testimoni conegut del [[cicle artúric]] a [[Llengües romàniques|llengua romanç]].<ref name=Foucher>Jean-Pierre Foucher, prefaci i traducció d'''Erec et Enide'' als ''Romans de la Table Ronde'', Gallimard, 1974.</ref><ref name="Walter">Philippe Walter, ''Chrétien de Troyes'', [[Presses universitaires de France]], col·lecció ''Que sais-je ?'', París, 1997, p.58</ref><ref>Chrétien de Troyes, ''Œuvres complètes'', sota la direcció de Daniel Poirion, París, Gallimard, « col·l. Bibliothèque de la Pléiade », 1994, p.1053</ref>
 
==Característiques==
Podríem dir que aquesta obra és una novel·la idíl·lica atípica, ja que el matrimoni no és el seu final ni és suficient per assegurar la felicitat dels protagonistes. En realitat, el matrimoni és gairebé el motor de la "novel·la": Enide s'enamora d'Erec pels seus dots cavallerescos. Al cap de poc es casen en la cort del [[Rei Artús]]. Durant uns anys, el protagonista masculí viu assossegadament al costat de la seva esposa, però no pot ser feliç, ja que ha abandonat la que era la seva raó de ser: la cavalleria. De manera que es posen en marxa els dos a la recerca d'aventures i proves. Després de sortir victoriosos de totes elles (en alguns casos gràcies a la inestimable ajuda de personatges que troben al seu camí, per exemple Guivret li petit), tornen a la cort artúrica. Allà Erec s'assabenta de la mort del seu pare, el rei Lac. Finalment, el mateix Artús els corona a [[Nantes]].<ref name=tesi/>
 
==Referències==
38.044

modificacions