Toktamix: diferència entre les revisions

A la primavera del 1390 Toktamix va enviar a Bektut amb un exèrcit al llarg del [[Volga]] i el [[Riu Kama|Kama]] cap a la província de [[Viatka]], que estava habitada per emigrants de [[NovgorodNòvgorod]] i per tribus d'indígenes [[finoúgrics]]; aquesta ràtzia fou segurament en revenja per una incursió del "Poble Brau" i el territori fou assolat.

Els viatkans es van aliar als novgorodians i a la gent d'[[Ustiug]] per revenjar-se i van embarcar en vaixells baixant per Viatka, passant pel Volga i assolant [[Iukotin]], [[Kazan]], i les ciutats de la [[Bulgària del Volga]] dependents dels tàtars, saquejant i destruint tot el que trobaven. El [[15 de juliol]] de [[1390]] el gran príncep Basili va aparèixer a l'Horda i fou rebut per Toktamish amb honor i com amic i aliat, i li va cedir el principat de [[Nijni Nóvgorod]], que havia donat abans a Boris Constantinovitx, i els districtes de [[Gorodetz]], [[Metxera]], [[Torussa]] i [[Murom]]; els dos darrers eren feus dels prínceps de [[Txernigov]] i no havien estat mai del gran príncep; Basili va aportar al khan homes i diners per la guerra amb Tamerlà i va tornar a Moscou amb un delegat del khan de nom Alan (Oghlan?), que el va instal·lar a Nijni Nóvgorod; els boiars locals van abandonar a Boris. Basili va anar a la ciutat en persona i hi va nomenar governador a Dimitri Vsevolov, acabant així la història del principat com entitat independent.<ref>A la mort de Boris el 1394 els seus nebots van intentar recuperar el feu i van apel·lar al khan; Simeó amb el suport del tàtar Eitiak va poder capturar la ciutat el [[1399]] però era massa dèbil per conservar-la; la seva esposa va fugir al país dels [[morduins]] que depenien de l'Horda d'Or i va viure en un poble proper a una església cristiana fundada per un tàtar convers de nom Kharibaba, mentre que el propi Simeó va estar durant 8 anys amb els tàtars i va servir a 4 khans, retornant després a Rússia on va morir vers [[1408]]</ref>