Sonata per a piano núm. 6 (Beethoven): diferència entre les revisions

m
bot: -claretat +claredat
m (bot: -2on +2n)
m (bot: -claretat +claredat)
 
== Trets estilístics del primer periode ==
Beethoven va ser vist ja en el seu temps dins el triumvirat dels principals compositors actius a Viena entre finals del segle XVIII i principis del XIX. De fet, en una data tan primerenca com 1792, el comte Ferdinand Ernst Gabriel von Waldstein, el seu mecenes a Bonn, ja va profetitzar que aquest jove talent que marxava a Viena «rebria l'esperit de Mozart de mans de Haydn». Però el jove Beethoven va portar aquest esperit mozartià cap a territoris inexplorats. No obstant això, no hem d'atribuir tot el mèrit d'això al talent i tenacitat del jove compositor, sinó també als canvis ideològics que va experimentar la societat aristocràtica vienesa en la dècada final del segle XVIII. Està clar que les recomanacions del comte Waldstein van ajudar molt a Beethoven a Viena per trobar mecenes. Aquesta primera etapa prefigura ja clarament l'allau apassionada de la seva maduresa. És l'època en què la poesia romàntica alemanya, en el seu començament, assigna ja a la música el lloc que Beethoven, radicalment incomprès, guanyaria des del pentagrama. No obstant això, els primers escriptors romàntics no comprenen aquesta música, ni la comprendrà tampoc Goethe, truncant-se així una commovedora il·lusió beethoviana. L'època de què parlem ha estat anomenada època de la influència o de formació. Beethoven es mou dins el marc del classicisme vienès de Haydn i Mozart, però ple d'audàcies en la forma i en l'orquestració. Inicialment treballa atenint-se sobretot a les formes del seu temps. Les seves primeres vint obres, si fa no fa posen a prova les antigues formes i les amplien al mateix temps que insinuen el poder explosiu que es manifestaria després. És major la influència de Haydn que la de Mozart, perquè Beethoven busca sobretot, l'elevació del joc bitemátic a veritable diàleg i en aquest sentit la forma sonata en Haydn té una major claretatclaredat d'estructura. No obstant això l'emoció preromàntica continguda en obres pianístiques de Mozart, com la fantasia en do menor, arriben amb tota la seua força a l'expressió beethoviana. El millor resum d'aquesta època, al costat d'obres de piano com la sonata per a piano "Patètica", està sens dubte en els sis quartets opus 18 on es resumeixen les seues experiències en els instruments i en l'orquestra.
 
== Obres del primer periode ==
1.165.781

modificacions