Fets de Maig: diferència entre les revisions

La voluntat de Companys i els consellers d’[[Esquerra Republicana de Catalunya|ERC]] i del [[Partit Socialista Unificat de Catalunya|PSUC]] del [[Govern de la Generalitat]] de voler exercir una acció més decidida i intensa per controlar l’ordre públic a partir del final del mes de desembre del [[1936]], així com la redacció de decrets per a la reorganització dels serveis de l’ordre públic, van ser la pedra de toc que conduí a la crisi governamental del mes d’abril i, en últim terme, també als Fets de Maig, amb una direcció de la [[CNT-FAI]] que intentava disciplinar les seves bases sense gaire èxit perquè el grup contrari a la col·laboració institucional s’havia radicalitzat i havia anat creixent —comptant fins i tot amb l’adhesió d’alguns dirigents que inicialment havien estat favorables a la col·laboració—, fins al punt de ser capaç d’elaborar un programa alternatiu i de tenir força per sobrepassar la direcció regional de la [[Confederació Nacional del Treball|CNT]] catalana i d’executar-lo. La fragmentació del poder revolucionari va facilitar la recuperació de l’Estat.<ref>{{ref-publicació|cognom=Lardín i Oliver|nom=Antoni|títol=Catalunya en guerra. La rereguarda revisitada|publicació=Franquisme & Transició|data=2013|exemplar=Núm 1|url=http://journals.uoc.edu/index.php/franquismeitransicio/article/view/n1-lardin|autor=Antoni Lardín|editorial=Punctum|issn=2014-511X}}</ref>

 

== Cronologia ==

=== Dia 3 de maig ===

 

=== Dia 6 de maig ===

La CNT, la UGT van posar-se d'acord en tornar a parlar amb els seus treballadors perquè deixessin les armes i tornessin a treballar. Les hostilitats havien parat una mica i la policia ho havia aprofitat per construir noves barricades i pujar metralladores fins i tot a dalt de la Catedral, molt a prop del Comitè General de la [[CNT-FAI]]. També van arribar noves des de [[València]], 1.500 homes anaven cap a [[Barcelona]], i 2.500 més els seguien.