Diferència entre revisions de la pàgina «Joaquim Casas i Carbó»

m
cap resum d'edició
m
'''Joaquim Casas-Carbó''' ([[Barcelona]] [[1858]]-[[1943]]) va ser un editor i [[escriptor]] [[Catalunya|català]]. Cosí germà de [[Ramon Casas i Carbó]]. Al costat del seu amic [[Pompeu Fabra]], fou un dels principals responsables de la campanya lingüística ([[1890]]) a la revista “[[L’Avenç]]” que va posar les bases de la normativització de la [[llengua catalana]]<ref name="Fontsere ACAM">{{cite web |url= http://www.uoc.edu/lletra/revistes/revistalavenc/
|title= L'Avenç: la modernització de la cultura catalana|accessdate= 01-03-2008 | author = Ramon Pla i Arxé |publisher = www.uoc.edu}}</ref>. També va escriure articles polítics i va realitzar nombroses traduccions. Milità en el moviment catalanista –de la [[Lliga Regionalista]] passà al [[Centre Nacionalista Republicà]] ([[1906]])- però fou marginat pel [[Noucentisme]].
Publicà els llibres “Catalònia (Assaigs nacionalistes)” ([[1908]]), “Set Odes” ([[1933]]), “El problema peninsular” (1933), “Blancs, negres, grocs” ([[1935]]), “Del present i del pròxim avenir” (1935).
 
==Precursor del discurs sociolingüístic==
Va realitzar una conferència a l'[[l’AteneuAteneu Barcelonès]] el dia [[23 d’Abril]] de [[1896]] amb el títol "Catalunya trilingüe". La intervenció fou publicada junt amb un "Auto-comentari" signat el [[13 de març]] de [[1908]] en el llibre ''Catalònia'' (''Assaigs nacionalistes'') Crida l’atenció el subtítol de la conferència: "Estudi de biologia lingüística", coherent amb l’època en què es va escriure. Avui seria considerat un estudi sociolingüístic. Aquest assaig és una reflexió de la situació, els orígens i les perspectives de la situació [[sociolingüística catalana]], en la línia del que farà posteriorment [[Delfí Dalmau]]. La rigorositat del termes empleats i la minuciosa anàlisi de la realitat i dels orígens d’aquesta realitat s’aparta totalment del discurs efusiu de cert [[catalanisme]] i forma part del que podríem anomenar el discurs de la modernitat que travessa tot el segle XX. En l’assaig hi predomina l’anàlisi i la descripció de la realitat i dels mecanismes sociopolítics i psicosocials que hi intervenen. Delimita acuradament el domini lingüístic del [[català]] "llengua autòctona i que com a tal dóna caràcter de nacionalitat" enfront del [[castellà]] i el [[francès]] "llengües importades i que amb caràcter purament complementari viuen superposades a la catalana dins d’aquest territori".
 
Usa el concepte de ''superposició'', adoptat posteriorment per la [[sociolingüística]] i es refereix a la "col·lectivitat lingüística" com a sinònim de [[comunitat lingüística]]. L’autor descriu teòricament la situació d’un idioma normalitzat, d’una [[llengua nacional]] i conclou que per tal que algun parlant pugui continuar conservant l’ús de la seva llengua dins d’una comunitat on la llengua nacional i general és una altra, haurà d’utilitzar mecanismes defensius.
12.387

modificacions