Accent circumflex: diferència entre les revisions

L''''accent circumflex''' (^) és un tipus de [[signe diacrític]]. Entre [[impressor]]s rep el nom de ''caputxa''. Gràficament és la unió d'un [[accent agut]] i un [[accent greu]].<ref>{{GEC|0219388|accent circumflex}}</ref> Els seus usos principals, traient els manlleus lingüístics, són:

* Marca d'elisió d'una [[lletra]]: En [[francès]], per exemple, marca de tant en tant una lletra que s'ha perdut. Va ser un ús dels tipògrafs[[tipògraf]]s, quan la tipografia es feia manualment i que hom feia economia de lletres no pronunciades com ja era de costum als manuscrits. Avui, noméssols és qüestió d'[[ortografia arbitrària]], com a laal paraulamot ''hôpital'', que ve d<nowiki>'</nowiki>''hospitalis''. L'ús francès no és gaire lògic: ''fait'', del llatí ''facet'' (fa) no pren circumflex, ''plaît'' de ''placet'' (plau) en pren un, totper ibé que lestots duesdos paraulesmots tenen la mateixa etimologia. La darrera reforma ortogràfica va permetre, però no imposar, d'ometre el circumflex sobre la ''i'' i la ''u''; ans al contrari s'ha de mantenir sobre la ''a'', ''e'' i ''o'', com a certes regions, serveix per a indicar una vocal més llarga, pronunciada en certes regions i certs contexts en francès.

* Quantitat: En algunsalgunes idiomesllengües es pot utilitzar per a marcar que una [[vocal]] era llarga (i normalment també oberta), com l'[[afrikaans]].

* Tonicitat: Pot usar-se per senyalara assenyalar la [[síl·laba]] tònica, com al [[portuguès]] (tot i quesi estàbé en desús per la [[reforma ortogràfica]]).

* Lletra doble: A l'[[edat mitjana]] era un dels signes per marcar la duplicació d'una lletra, juntament amb altres signes. Aquest ús era freqüent a [[Itàlia]] per a marcar la doble i.