Tercer Reich: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot treu paràmetre buit d'imatge
Canvis menors, neteja, replaced: degut a → a causa de AWB
Línia 159:
==== Arquitectura ====
 
L'arquitectura rebé un impuls considerable durant el règim car [[Hitler]] ambiciona un pla per convertir [[Berlín]] en la capital més imponent del món i l''arquitecte [[Albert Speer]] fou l'encarregat de donar forma a les idees de magnificència de Hitler, projectant edificis i planejant un canvi urbanístic basat en estructures de [[formigó]]. Tanmateix mai pogué concretar-se degut a causa de l'esclat de la guerra. El primer pas d'aquests plans fou l'estadi per als [[Jocs Olímpics de Berlín de 1936]], dissenyat per [[Werner March]], l'única gran obra arquitectònica d'aquest període que ha sobreviscut.
 
Speer projectà la nova Cancelleria del Reich, que incloïa un enorme saló dues vegades més gran que el Saló dels Miralls del [[Palau de Versalles]]. La segona cancelleria fou danyada seriosament per l'exèrcit soviètic en la [[batalla de Berlín]], a la fi de la guerra, l'any [[1945]], i aquell mateix any va ser demolida en presència del primer ministre anglès sir [[Winston Churchill]].
Línia 203:
{{AP|Holocaust}}
[[Fitxer:Judenstern JMW.jpg|thumb|[[Estrella de David]] amb què es discriminava els [[jueu]]s a l'[[Alemanya nazi]].]]
L'Holocaust fou el [[genocidi]] dut a terme pel règim [[nazisme|nacionalsocialista]] del Tercer Reich sobre els [[judaisme|jueus]] i altres pobles entre els anys [[1933]] i [[1945]].<ref>{{GEC|0242528|l’Holocaustl'Holocaust}}]</ref>
 
El [[genocidi]] fou la culminació d'un llarg procés que es desenvolupà paral·lelament a la implantació del règim nazi i que tenia com a objectiu la creació d'una comunitat nacional –''Volksgemeinschaft''– racialment pura. El que Hitler es proposava –i així ho havia anunciat el [[30 de gener]] del [[1939]]- era l'extermini de la raça jueva d'Europa.<ref>Haffner,Sebastian (2004). ''Observacions sobre Hitler''. (Traducció de [[Montserrat Franquesa]]). Barcelona: Edicions de 1984. Pàgina.159.</ref>
Línia 215:
[[Fitxer:Pink triangle.svg|thumb|200px|El [[Triangle rosa]], símbol amb el qual es marcava als homosexuals en els camps de concentració nazis.]]
[[Fitxer:070904 Engel 1.jpg|thumb|200px|dreta|'''Àngel de Frankfurt''']]
La [[persecució]] dels homosexuals a l'[[Alemanya nazi]] es va fonamentar principalment sobre la premissa que l'homosexualitat era incompatible amb la ideologia [[nacionalsocialista]] perquè els homosexuals no es reproduïen i per tant no perpetuaven la [[raça ària]]. L'homosexualitat constituïa una de les proves de degeneració racial que, a més, es transmetia per vici d'uns individus a uns altres; per això les autoritats havien de posar tots els mitjans al seu abast per evitar la seva extensió.<ref>«Extermini sota el nazisme», article a ''Orientacions. Revista d'Homosexualitats'', nnúm.º 5. Madrid: Fundació Triangle, primer semestre de 2003. ISSN 1576-978X.</ref>
 
El [[Frankfurter Engel]] ('''àngel de Frankfurt''') va ser el primer monument d'[[Alemanya]] en memòria dels homosexuals perseguits pel [[nazisme]] i, posteriorment, pel [[paràgraf 175]] del codi penal alemany. Com el seu nom indica el monument és l'estàtua d'un [[àngel]] subjectant una banda. L'obra va ser el primer monument commemoratiu de les víctimes homosexuals de l'[[holocaust]] a [[Alemanya]]. Els següents en ser erigits a Alemanya van ser el ''[[Monument als homosexuals perseguits pel nazisme a Colònia|Triangle rosa de Colònia]]'' (1995) i el ''Monument als homosexuals perseguits pel nazisme'' de [[Berlín]] (2008).