|
=== L'agricultura antiga ===
Les proves més antigues d'agricultura, les trobem a l'anomenat [[Creixent Fèrtil]] de l'Orient Mitjà i daten de l'any pep10000 aC aproximadament,<ref name="Diccionari"/> i es va desenvolupar de manera independent al sud-oest d'[[Àsia]] (per exemple l'[[agricultura a la Xina]]), el [[Perú]] i [[Mèxic]] entre el [[8500 aC]] i el [[7000 aC]].<ref>(en anglès) Daniel E Vasey, ''[http://books.google.cat/books?id=XcrrGBbT9eEC&pg=PA258&dq=agriculture+expansion+10.000+bC&hl=ca&ei=xLo4TaaqK8uN4Abt9JDKCg&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=1&ved=0CCUQ6AEwAA#v=onepage&q&f=false An An Ecological History of Agriculture 10,000 BC to AD 10,000]'', p.24</ref> A la [[península Ibèrica]], no se'n tenen proves més enllà del 5.000 o el [[Mil·lenni V aC|4000 aC]]. Les primeres pràctiques agrícoles consistien a plantar contínuament el mateix conreu. Això feia que al cap d'uns anys la [[fertilitat]] de la terra s'empobrís ràpidament, motiu pel qual la primera agricultura es basava en la pràctica de l''''agricultura itinerant''', consistent a [[artigar]] un terreny verge [[Desforestació|desforestant-lo]] i conreant-lo durant un període d'uns cinc anys, després dels quals s'abandonava i la comunitat familiar es desplaçava a un altre lloc per començar de nou. Els rendiments d'aquesta pràctica eren molt limitats, alimentaven poca gent i requerien una gran quantitat de terres, a més del desplaçament de la comunitat cada vegada. El conreu continuat d'una mateixa terra no s'aconseguí fins que les comunitats aprengueren a restituir a la terra els minerals i nutrients que les plantes conreades li prenien per créixer. Anaren apareixent diverses maneres, com per exemple l'ús d''''[[adobs]]''', com ara defecacions humanes, [[cendra|cendres]] o [[formiguer (foc)|formiguers]]; però els més valorats eren els [[excrement]]s dels animals domèstics, però aquests tenien l'inconvenient que calia cuidar-los i alimentar-los. Una altra manera de recuperar la fertilitat era la pràctica del '''[[guaret]]''', consistent a conrear només una parcel·la de terra mentre es deixava descansar la que ja havia produït anteriorment; transcorregut un període, es passava a conrear la parcel·la que havia estat recuperant-se i es deixava reposar la primera. Al llarg de la història, el període de guaret s'ha anat reduint perquè els pagesos han trobat maneres d'accelerar la recuperació de la fertilitat del terreny en repòs mitjançant la [[Llaurar|llaurada]] o el ja citat adobament.<ref name="Diccionari"/>
Però fou el domini de l'[[aigua]] la tècnica clau que va permetre a l'agricultura fer el seu primer salt qualitatiu i assentar les comunitats humanes en un territori determinat. El regatge controlat dels conreus es va demostrar la manera més efectiva no sols de mantenir permanentment la fertilitat de la terra, sinó a més d'incrementar els seus rendiments, fet que va afavorir l'aparició d'excedents agrícoles comercialitzables. Aquesta tècnica, però, requeria unes condicions climàtiques i geogràfiques determinades que afavorissin més o menys la construcció de [[Canal de reg|canals]], [[resclosa|preses]], [[Bassa|basses]], [[Sínia|sínies]], etc.<ref name="Diccionari"/> A més, cada espècie vegetal va requerir el desenvolupament d'unes tècniques hidràuliques diferents, ja que no és el mateix conrear [[blat]] que conrear [[arròs]], per exemple. Tot i així, una sequera prolongada i la deficiència de les comunicacions podia sumir la regió en la fam d'una [[crisi de subsistència]] i obligar part de les comunitats a emigrar.<ref name="Diccionari"/>
|
