Maimònides: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
simplifico una mica la capçalera i distingeixo entre transliteració i transcripció
Línia 19:
|signatura = Firma de Maimónides.jpg
}}
'''Maimònides''', (entambé anomenat '''Moisès Maimònides''', '''Moisès ben Maimon''' —en [[alfabet hebreu|hebreu]] '''משה בן מימון) ([[Transliteració|transliterat]]:''', ''Moixè ben Maymon''); (en [[àrab]]: '''موسى أبوبن عمرانميمون''', موسىMūsà بنibn عبيدMaymūn; اللهliteralment ميمون«Moisès, القرطبي)fill de Maimon»— o '''Rambam''' —en hebreu '''רמב"ם''', ([[Transliteració|transliteratacrònim]]: de les seves inicials en hebreu—, conegut en àrab com '''Abu-Imran Mussa ibn Ubayd-Al·lah Maymun al-Qurtubí'')' també—en anomenatàrab Moisès Maimònides,أبو Moisèsعمران benموسى Maimon,بن (enعبيد [[català]]:الله ميمون "Moisèsالقرطبي, fill''Abū deʿImrān Maimon")Mūsà (enb. [[àrab]]:ʿUbayd موسىAllāh ابنMaymūn ميمون)al-Qurṭubī''—fou el ([[Transliteració|transliteratrabí]]: ''Mussa ibn Maimon'') o '''Rambam''' (eni [[hebreuteologia|teòleg]]: רמב"ם), (l'[[acrònimjueu]] demés lescèlebre seves inicials ende l'[[hebreuedat mitjana]]), era el cap de la [[comunitat]] jueva del [[El Caire|Caire]], i el [[metge]] personal de [[Saladí]],.<ref name="sidur 13">''Sidur ha-mercaz'', p. 13.</ref> fou el [[rabí]] i [[teologia|teòleg]] [[jueu]] més cèlebre de l'[[edat mitjana]]. Tingué una enorme importància en el pensament medieval com a [[filòsof]], [[Teologia|religiós]] i [[metge]].<ref name="jembm">{{ref-web|url= http://www.jewishencyclopedia.com/view.jsp?artid=905&letter=M&search=maimonides|títol= Moses Ben Maimon| consulta= |llengua= anglès|obra= Jewish Encyclopedia|pàgines= |lloc= | editor= |data= }}</ref> De Maimònides es deia: "''«des de [[Moisès]] fins a Moisès, no va haver-hi cap altre com Moisès''".»<ref name="dubnow401 409"/>
 
== Primers anys ==
Va néixer el [[30 de març]] de [[1138]] a [[Còrdova]] (l'[[al-Àndalus|Àndalus]]),<ref name="gec"/><ref>Stroumsa,''Maimonides in his world: portrait of a Mediterranean thinker,'' Princeton University Press, 2009, p.8</ref><ref>Sherwin B. Nuland, Maimonides, Random House LLC, 26 Aug 2008, p38</ref> al bell mig d'una distingida família. El seu pare, Maimon ben Yosef,<ref>Maimon ben Yosef, deixeble de l'important [[talmud]]ista [[Yosef ibn Migas]] també hi era (''Literatura hebrea en la España medieval'', p. 134).</ref> exercia com a lletrat i príncep de la [[jueria]], i va ser qui el va iniciar a l'estudi de la ciència rabínica.<ref name="literatura hebrea 160 162">''Literatura hebrea en la España medieval'', pp. 160/162.</ref> Els seus estudis sobre [[matemàtiques]] i [[medicina]] els va realitzar amb savis àrabs.<ref name="dubnow401 409"/> També al final abans de morir li deien El Maharamindri.<ref name="sapiens128">{{citar ref | cognom1=Armengol | nom1 =Montse | cognom2 =Forcano | nom2 =Manuel | títol =Jueus a Catalunya | publicació = [[Revista Sàpiens]] | format = paper |exemplar= núm.128 | editorial = Sàpiens Publicacions | lloc = Barcelona | data = Abril 2013 | pàgines = p.28 | issn =1695-2014 }}</ref>
 
== L'exili ==
Conquistada Còrdova el [[1148]] pels [[Dinastia almohade|almohades]]s, que van obligar a convertir-se a l'[[islam]] tant a cristians com a jueus si volien viure al seu territori,<ref name="dubnow401 409">''Manual de la Historia Judía'', pp. 401/409.</ref> la família de Maimònides, qui tenia 13 anys en aquest moment, es va haver d'exiliar. Errants durant anys, van passar temporades a [[Fes]] ([[Marroc]]), país dominat també per la dinastia [[Almohade]]almohade i al qual van haver d'aparentar la conversió a l'Islam;<ref name="dubnow401 409"/> després, quan els almohades s'assabentaren d'aquest engany, van fugir cap a [[Palestina]].<ref name="dubnow401 409"/> Van estar a punt de perdre la vida al [[Mediterrani]] en declarar-se una tempesta mentre hi creuaven en vaixell però, en complir-se un mes de travessia, acabaren arribant a [[Acre (Israel)|Acre]]. A [[Palestina]] van visitar [[Jerusalem]] per orar al [[Mur de les Lamentacions]] i [[Hebron]] per tal d'[[orar]]de pregar a la [[Tomba dels Patriarques]].<ref name="dubnow401 409"/>
 
Després de [[1165]] van establir-se, definitivament, a [[Egipte]],<ref name="literatura hebrea 160 162"/><ref>Es creu que el pare va morir a Palestina o, en tot cas, a Egipte, al cap de poc d'arribar (''Literatura hebrea en la España medieval'', p. 160).</ref> on Maimònides va arribar a ser rabí principal del [[El Caire|Caire]] i metge de [[Saladí]], sultà d'Egipte i de [[Síria]].<ref name="gec">{{GEC|0039281|Maimònides}}</ref>
Línia 32:
[[Fitxer:Manuscript page by Maimonides Arabic in Hebrew letters.jpg|thumb|Carta manuscrita de Maimònides en hebreu i àrab.]]
=== Medicina ===
Sobre els seus coneixements en medicina va escriure un bon nombre de tractats, com el que dedicà al sultà [[Saladí]], el ''Tractat sobre els verins i llurs antídots,'' escrit l'any [[1199]], el que dedicà al fill del sultà, Alal-Fadl, ''Guia de la bona salut'' ([[1198]]), io l'''Explicació de les alteracions'' ([[1200]]).
 
=== ReligióTeologia i filosofia ===
Les seves obres majors de tema rabínic (talmúdic) són:
* ''Amoor'' (''El Luminarlluminar'', [[1168]]), un comentari escrit en àrab i traduït després a l'hebreu de la [[Mixnà]] (la part reglamentària del [[Talmud]], és a dir, la recopilació de la Llei oral jueva), també titulat ''Llibre de l'elucidació''.<ref name="dubnow401 409"/>
* ''Mišné Torà''<ref name="gec"/> (''repeticióRepetició de la Llei''; títol original en hebreu: משנה תורה). Escrit durant la dècada de [[1170]], aquesta obra té per objectiu, segons paraules de Maimònides al [[pròleg]], ser una "''«compilació completa de la tradició oral amb totes les disposicions, costums i ordenances que s'han acumulat des dels temps de [[Moisès]] Rabeinu fins a la redacció del [[Talmud]]. He donat aquest treball el títol de ''Mišné Torà'', perquè qualsevol pot estudiar la Torà escrita i conèixer també, després, mitjançant la lectura d'aquest llibre, tota la "Llei verbal", sense estudiar cap altra cosa''".»<ref>Citat a ''Manual de la Historia Judía'', p. 406.</ref> Es tracta d'un treball en catorze volúmensvolums, els quals regulen la totalitat de la vida jueva.<ref name="literatura hebrea 160 162"/> Va resultar polèmica la decisió de Maimònides de no citar alsels grans mestres del passat, fet elpel qual va ser fortament criticat.<ref name="literatura hebrea 160 162"/>
* ''[[Guia de perplexos]]'' (acabada el [[1190]]),<ref name="literatura hebrea 160 162"/> escrita en àrab,<ref name="literatura hebrea 160 162"/> és la clau del seu pensament filosòfic, la seva obra més important,<ref name="literatura hebrea 160 162"/> i exercí una forta influència en cercles tant jueus com cristians i sobretot [[escolàstica|escolàstics]]. En ella estableix una conciliació entre la fe i la raó dirigida a qui vacil·len entre les ensenyances de la religió jueva i les doctrines de la filosofia [[Aristòtil|aristotèlica]] que llavors imperava, demostrant que no hi ha contradicció en els punts en què la fe i la raó pareixen oposar-se. És a dir, una conciliació entre el sentit literal de les escriptures i les veritats racionals, acudint a la interpretació al·legòrica en casos de conflicte.