Sòl: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Eliminat tot el contingut de la pàgina Etiqueta: Buidament |
m Revertides les edicions de 80.28.101.241. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió. Etiqueta: Reversió |
||
Línia 1:
{{polisèmia}}
[[Fitxer:Estructura-suelo.jpg|thumb|right|alt=This is a diagram and related photograph of soil layers from bedrock to soil.|'''A''' representa el sòl; '''B''' representa la [[laterita]], un [[regolit]]; C representa [[saprolita]], un regolit menys meteoritat; la capa inferior representa la [[roca mare]]]]
El '''sòl''' o '''terreny''' és el material natural disgregable fàcilment sota l'acció de petits esforços que resulta de la [[meteorització]] (física o química) de les [[roca|roques]]. Està format per partícules [[sòlid]]es (que poden ser també orgàniques), [[aigua]] (lliure, [[adsorció|adsorbida]] o en forma de [[vapor]]) i [[aire]] (lliure o [[dissolució|dissolt]] en l'aigua). Consta de capes (horitzons del sòl) de constituents minerals de gruix variable, els quals difereixen dels materials d'on prové per les seves característiques geomofològiques, físiques, químiques i mineralògiques.<ref>Birkeland, Peter W. ''Soils and Geomorphology, 3rd Edition''. New York: Oxford University Press, 1999.</ref> El terreny tenen determinades propietats, [[minerals]], [[composició (geologia)|composició]], [[origen]], [[fàcies]], etc. Així, hi ha [[Minerals argilosos|terrenys argilosos]], terrenys rocosos, terrenys [[volcà]]nics, terrenys [[al·luvial]]s, etc. La frontera entre sòl i roca és difusa. Sota la influència dels éssers vius, un sòl, sovint evoluciona fins a formar un sistema complex, d'estructura estratificada i composició específica. La fracció orgànica d'un sòl és l'[[humus]] i es troba en les capes més superficials.
Les partícules que componen els sòls han estat alterades per processos químics i mecànics que inclouen la [[meteorització]] i l'[[erosió]] El sòl difereix de la seva roca mare per les interaccions entre la [[litosfera]], la [[hidrosfera]], l'[[atmosfera terrestre]], amb la [[biosfera]].<ref name=Chesworth2008>{{citar ref|cognom= Chesworth |nom= Edited by Ward|any= 2008|títol= Encyclopedia of soil science|pàgines= xxiv | isbn = 1402039948|editorial= Springer|lloc= Dordrecht, Netherland| nopp = true}}</ref> És una mescla entre constituents de matèria mineral i [[matèria orgànica]] que es troben en els estats sòlids, gasosos i aquosos..<ref>Voroney, R. P., 2006. The Soil Habitat ''in'' Soil Microbiology, Ecology and Biochemistry, Eldor A. Paul ed. ISBN=0125468075</ref><ref>[http://www.columbia.edu/itc/cerc/seeu/atlantic/restrict/modules/module10_content.html James A. Danoff-Burg, Columbia University The Terrestrial Influence: Geology and Soils]</ref>
La [[ciència del sòl]] estudia els sòls aquesta inclou les especialitacions anomenades [[edafologia]] i [[pedologia]], mentre que la que estudia les seves propietats mecàniques és la [[mecànica del sòl]].
== Formació i perfil del sòl ==
{{Principal|Perfil del sòl}}
[[Fitxer:Soil profile.png|thumb|esquerra|Perfil d'un sol madur.]]
[[Fitxer:Rendzina soil (Catalonia).jpg|thumb|Sòl immadur, del tipus [[rendzina]], l'horitzó amb humus descansa directament sobre la roca mare, a [[Serra de Castelltallat|Castelltallat]]]]
[[Fitxer:Lössacker.jpg|thumb|esquerra|Camp de [[Loess]] a Alemanya]]
[[Fitxer:Stagnogley.JPG|thumb|Sìl [[gley]] del nord d'Irlanda]]
[[Fitxer:Soil sci.jpg|thumb|esquerra|Científic estudiant el perfil d'un sòl.]]
Els sòls es formen a partir de la desintegració de la [[roca mare]] mitjançant processos de [[meteorització]] mecànica i química, migració de sals i transformació biològica. Aquests processos poden durar des de milers fins a un milió d'anys. D'aquí ve la importància de la conservació dels sòls.
Un tall vertical en un sòl madur revela el seu perfil característic, en el qual s'observen els horitzons que mostren les seves característiques d'[[estructura]], [[Color del sòl|color]] i [[Textura (petrologia)|textura]]. Aquests horitzons s'utilitzen per a classificar els sòls.
Un perfil característic presenta:
* '''Horitzó 0:''' Capa superficial prima o gruixuda de restes orgàniques en descomposició.
* '''Horitzó A:''' Capa inferior en la qual s'han alliberat els [[nutrients]] producte de la [[putrefacció]] de la [[matèria orgànica]] i, a més, alguns constituents inorgànics procedents de la formació del sòl.
* '''Horitzó B:''' Capa a major profunditat, en la qual es dipositen alguns constituents de les capes superiors.
* '''Horitzó C:''' Capa de fons, de composició similar a la de la [[roca mare]].
== El sòl i la seva relació amb les plantes ==
El sòl constitueix un conjunt complex d'elements físics, químics i biològics que compon el substrat natural on es desenvolupa la vida vegetal a la superfície terrestre. És l'hàbitat d'una [[biota]] específica de microorganismes i petits animals, que constitueixen l'[[èdafon]].
Des del punt de vista biològic, les característiques més importants del sòl són la seva [[permeabilitat]], relacionada amb la seva [[porositat]], i la seva composició química. Els sòls retenen les substàncies minerals que les plantes necessiten per a llur nutrició i que s'alliberen per mitjà de la degradació de les restes orgàniques. Un bon sòl és condicionant de la [[productivitat]] agrícola.
===pH dels sòls ===
La incidència de la tipologia dels sòls sobre les plantes terrestres és molt gran atès que aquest representa el seu suport i la font de nutrient i d'aigua. D'aquesta manera els sòls són molt sovint responsables de condicionar la distribució de les plantes i les comunitats vegetals sobretot a través del seu pH que, a voltes, esdevé un factor limitant.
El [[pH del sòl]] depèn en bona mesura de la naturalesa del substrat geològic sobre el qual es desenvolupa i del rentat de bases per efecte bàsicament de la [[pluja]]. Si el substrat és ric en àlcalis (calcàries, margues, etc.) el pH del sòl serà bàsic o neutre llevat que hi hagi un intens rentat per precipitacions elevades, com succeeix a zones amb elevada pluviositat. Si és pobre en bases (granit, gresos sense ciment calcari, esquistos, etc.) el pH del sòl és àcid i tant més com més gran sigui la precipitació. Així, '''acidòfiles''', '''silicícoles''' o '''calcífugues''' són les espècies o comunitats que viuen en sòls amb pH baix (pH <6,6), pobres en nutrients. Si el sòl és molt àcid normalment es mobilitzen elements tòxics, com l'[[alumini]] i metalls pesants. Les plantes '''neutròfiles''' viuen en sòls amb pH proper a la neutralitat (entre 6,6 i 7,3) i les '''basòfiles''' o '''calcícoles''' en sòls rics en bases que poden ser [[carbonatat]]s o no, i si tenen carbonats el pH serà generalment superior a 7,4. Un exemple de comunitats acidòfiles són els [[Bruguera (planta)|bruguera]]rs; de basòfiles les [[timoneda|timonedes]] i de neutròfiles alguns tipus de [[roure]]da. El [[faig]] és un exemple d’espècie indiferent al pH i forma fagedes des de terrenys acidòfils a basòfils.
Al nostre territori amb un [[clima mediterrani]] marcat, sobre els [[guix]]os i en sòls que s'acumulen sals, viuen plantes especialitzades anomenades respectivament '''gipsícoles''' i '''halòfiles'''. Dels guixos són característics els matolls de [[ruac]] (''Ononis tridentata'') i de sòls salins les garrigues de sosa (''[[Suaeda maritima]]'') o els [[Tamarix|tamarius]] halòfils.
==Sòls en l'enginyeria i l'arquitectura ==
Des del punt de vista de l'[[enginyeria]] i la [[construcció]], també és molt important la seva [[granulometria]], [[densitat]], [[grau de consolidació]], nivell de saturació, [[angle de fregament intern]] i [[cohesió del terreny]] i les seves resistències i [[plasticitat|superfícies de fluència]]. L'objectiu últim serà trobar la '''capacitat portant''' d'un sòl (la càrrega màxima que podran suportar) per a poder dissenyar els [[fonament]]s d'una estructura o bé obtenir les empentes que exercirà sobre determinades estructures de contenció com [[mur de contenció|murs]] o [[pantalla |pantalles]].
== Classificacions dels sòls ==
[[Fitxer:UE Soils.png|thumb|250px|Tipus de sòl s la Unió Europea (a 15 membres).]]
Segons la proporció entre fase líquida i fase gasosa d'un sòl, es parla de:
* '''sòl saturat''' (si no hi ha fase gasosa), que és el que es troba sota el nivell freàtic i fins on arribin els fenòmens de capil·laritat.
* '''sòl no saturat''' (si hi ha fase gasosa), que es troba normalment per sobre del sòl saturat.
Un sòl és '''normalment consolidat''' és un sòl on les [[Tensió (mecànica)|tensions]] actuals són les màximes històriques que mai ha patit. Un sòl està '''sobreconsolidat''' quan les tensions actuals són menors que les màximes històriques.
Si les partícules que formen un sòl són totes de la mateixa mida, es diu que el sòl és '''homogeni'''. Segons aquesta mida, els sòls se solen classificar en (les fronteres poden variar):
* [[Grava]]: diàmetres majors a 2 [[mm]], extremadament permeable.
* [[Sorra]]: diàmetres entre 0.06 mm (aproximadament 1/16 mm) i 2 mm.
* [[Llim]]: diàmetres entre 4 [[μm]] (aproximadament 1/256 mm) i 0,06 mm.
* [[Argila]]: diàmetres inferiors a 4 μm, molt impermeable.
En sòls '''heterogenis''' en canvi, s'utilitzen altres classificacions com la de [[Classificació de Casagrande|Casagrande]].
== Tipus de sòl ==
{{AP|Classificació del sòl}}
En l'[[agricultura]] parlem de terreny [[fèrtil]] (cultivat) o [[erm]] (lloc no cultivat) o d'un terreny que és o no és apte pel [[regadiu]], o que s'hi poden plantar determinades [[plantes]] o [[llavors]], etc.
===Classificacions populars===
* '''Sòl fèrtil''': És el sòl on es pot cultivar moltes coses amb més facilitat. També s'anomena ''sòl de pagès''.
* '''Sòl pobre''': És el sòl que està entre un sòl àrid i un fèrtil. Hi creixen algunes plantes, les que no necessiten tanta d'aigua com un sòl fèrtil.
* '''Sòl àrid''': És el límit de poca vegetació. És un sòl molt dur, situat en llocs on plou poc, en el qual només hi creixen plantes molt resistents, com ara els [[cactus]].
===Classificació científica===
*Sòls zonals
*Sòls azonals
*[[Txernozom]]
*[[Gley]]
*[[Solontxak]]
*[[Solonetz]]
*[[Terra bruna]], etc
== Consistència dels sòls ==
La consistència d'un sòl ve controlada per la seva humitat, normalment calculada com el quocient entre pes d'aigua i pes de sòlid. Normalment es consideren quatre consistències que vénen determinades pels tres [[límits d'Atterberg]]:
* consistència líquida
::: límit líquid
* consistència plàstica
::: límit plàstic
* consistència semisòlida
::: límit de retracció
* consistència sòlida
== El sòl a la cultura ==
En les relacions humanes i la [[política]], el mot ''terreny'', és emprat en sentit figurat, com quan diem "aquesta persona s'ha posat en un terreny que no és el seu", o "aquell diputat va trepitjar un terreny pantanós". En aquest darrer exemple, veiem com la qualitat és emprada, també, en sentit figurat.
==Notes i referències==
<references />
{{Commonscat}}
{{Autoritat}}
{{Viccionari-lateral|sòl}}
{{ORDENA:Sol}}
[[Categoria:Edafologia]]
| |||