Vicent Marzo: diferència entre les revisions

Va ser deixeble d'[[Ignasi Vergara]] i alumne de l'[[Acadèmia de Sant Carles]] de València, de la qual més tard en seria acadèmic, professor de matemàtiques i fins i tot, director general l'any [[1812]]. <ref>{{citar ref | cognom = | nom = | títol = Gran Enciclopedia de la C.V. Vol. IX | editorial = Prensa Valenciana | lloc = València | data = 2005 | pàgines = 386 | url = | llengua = castellà | isbn = 84-87502-56-3 }}</ref>

Les seues obres són poc conegudes malgrat la seua importància, car la majoria d'elles han estat destruïdes darrerament, com l'immens palau dels comtes de [[Parcent]] (de la fi del [[segle XVIII]]), a on hi havia també els telers de seda, o els banys de l'Hospital General, ambdues obres a València. Cal esmentar així mateix l'altar major de la basílica de la Mare de Déu dels Desemparats, d'estil neoclàssic ([[Catedral de València]]),<ref>{{GEC|0040890|Vicent Marzo}}</ref> i també va ser l'autor dels plànols de l'església de la Mercè de [[Barcelona]]. <ref>{{citar ref | títol = Marzo, Vicente (a ArteHistoria) | editor = | obra = | data = | url = http://www.artehistoria.com/v2/personajes/2675.htm | llengua = castellà| consulta = 31 de gener 2018}}</ref> A banda, va fer actuacions arquitectòniques com la renovació de la [[Col·legiata de Santa Maria de Gandia|Col·legiata de Santa Maria]] de [[Gandia]], el cambril i el retaule de l'església de Sant Miquel de [[Llíria]], el disseny de dos retaules a l'església de [[Xestalgar]] <ref>{{citar ref | cognom = Bérchez | nom = Joaquín| títol = Los inicios del academicismo en Valencia: Antonio Gilabert| editorial = Federico Doménech | lloc = València | data = 1987 | pàgines = 168-169| url = | llengua = castellà | isbn = 978-84-85402-43-4}}</ref> o els plànols de l'[[església del Santíssim Sacrament (Almàssera)]].