Antic Règim: diferència entre les revisions

[[Fitxer:Casa-peso.jpg|thumb|280px|left| La casa del ''Peso'' de [[Medina del Campo]], on es guardaven els [[pes]]os i [[mesura|mesures]] oficials per garantir els intercanvis comercials de les seves [[fira|fires]]]]

[[Fitxer:Barrière Saint-Martin.jpg|thumb|left|280px|Barrière Saint-Martin, projecte del visionari arquitecte [[Claude Nicolas Ledoux]] ([[1788]]). Les [[duana|duanes]] interiors, els registres i els [[peatge]]s controlarien l'accés dels productes a [[París]] poc abans de l'esclat de la [[Revolució Francesa|Revolució francesa]]]]

 

El [[comerç]] va estar controlat pels [[gremi]]s i les seves associacions que controlaven la qualitat i quantitat de la producció que es realitzava. El control de la vida econòmica pretenia que només aquells que pertanyessin a un gremi o tinguessin autorització reial podien dedicar-se a la fabricació i distribució de mercaderies. La missió de controlar la fidelitat del comerç era una responsabilitat de l'autoritat des de temps antics (la ''[[mensa ponderaria]]'' del [[fòrum]] romà). En l'antic règim depenia d'institucions controlades pels [[ajuntament]]s (o la cort), que vigilaven la correcta aplicació de les mesures en els intercanvis, sobretot els del comerç alimentari, els més sensible per la pau pública. La dispersió metrològica (no coincidien les mesures de cada localitat) es va intentar remeiar amb el prestigi d'algunes mesures locals, però va haver d'esperar-se al final de l'antic règim, quan es van produir els treballs científics per assolir el [[sistema mètric decimal]]. Es considerava idoni l'accés amb els menors intermediaris possibles del productor al consumidor, i la revenda i tot tipus d'[[especulació]] amb el [[preu]] va prohibir-se, fins i tot amb sancions religioses (pecat i delicte d'[[usura]]): tanmateix no sempre s'aconseguia, com demostra la pràctica de la vida quotidiana.<ref>Alfaro Roca, Ángel Luis (1990) ''Fuentes Documentales para el estudio del comercio alimentario en Madrid en el siglo XVIII'' en ''Fuentes Documentales para la Historia de Madrid''. Madrid:Consejería de Cultura. 1990. ISBN 84-451-0173-0</ref> Una unificació del mercat no es va arribar a materialitzar de manera eficaç fins a la conformació de l'estat burgès liberal, com explica [[Michel Foucault]].<ref>Foucalt, Michel. ''Vigilar y castigar''. Madrid:Siglo XXI. 1975. ISBN 84-323-0332-1. El control públic de la vida, més enllà del control espiritual tradicional de l'Església, no és propi de l'època anterior a la formació de l'Estat liberal, malgrat que l'Estat absolutista ho va preconfigurar ja que va posar en marxa institucions de socialització i enquadrament dels membres de la societat com l'[[escola]], la [[presó]] i l'[[exèrcit]]; institucions que posen a cadascú al seu lloc en la societat burgesa, poc amiga de la promiscuïtat dels carrers de l'antic règim.</ref>