Col·legiata de Sant Pau (Lieja): diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
mCap resum de modificació
mCap resum de modificació
Línia 14:
| estil_f =
| documentat =
| començament = [[969]]
| començament = [[969]]<ref>William W. Kibler, «Liege» in:''Medieval France: an encyclopedia'' Abingdon, Editorial Routledge, 1995, pàgina 549, 9780824044442</ref>
| acabament = [[segle XV]]
| consagracio =
Línia 53:
La '''col·legiata de Sant Pau''', des del [[1802]] '''catedral de Sant Pau i de Sant Lambert''' era una de les set [[col·legiata|col·legiates]] de la ciutat de [[Lieja]]. Va ser promulgada catedral després del [[concordat del 1801]] com a catedral de [[Lieja]], després de l'enderroc a la [[revolució francesa]] de la [[catedral de Sant Lambert]].
 
L'església va construir-se a l'«illa» una part de la ciutat de Lieja formada pels braços del [[Mosa]] a la confluència amb el [[Llègia]]. El [[príncep-bisbe]] [[Èracli]] va fonamentar la col·legiata entre el 965 i 971, al mig d'un terra d'unes 12 [[hectàrea|hectàrees]], a la terra [[aiguamoll|pantanosa]].<ref>{{ref-llibre|nom =William W.|cognom = Kibler |capítol =Liege| títol = Medieval France: an encyclopedia|lloc = Abingdon|editorial = Editorial Routledge|data = 1995| pàgina =549|isbn = 9780824044442|llengua = anglès}}</ref> La creació de la col·legiata va contribuir a la urbanització d'aquesta zona poca hospitalària. Va elegir l'indret d'una proto-església dedicada a [[Germà d'Auxerre]] o [[Caprasi de Lerins]], segons les fonts. Va instituir un capítol de 20vint [[canonge]]s, al qual [[Notger]] va afegir-ne deu més. Notger va consagrar la col·legiata i dos altars, un dedicat a Germà d'Auxerre i l'altre a [[Calixt I]] el [[7 de maig]] de [[972]].
 
El cor, el [[transsepte]], la [[Nau (arquitectura)|nau]] central i les naus laterals actual van construir-se al segle tretze en estil gòtic primitiu. L'[[absis]] pluriangular és en estil [[gòtic flamíger]] i els [[claristori]]s, les capelles laterals i el [[campanar]] són en estil gòtic tardà. El [[claustre]] data dels segles XV i XVI. Al moment de la seva elevació a [[catedral]] va subir una restauració incisiva.
 
El [[tresor]] va acollir moltes obres d'art del tresor de la catedral de Sant Lambert derrocada: un [[reliquiari]] de [[Lambert de Lieja|LambertLlambert]], obres de [[vori]] del segle XI, la sepultura de [[Francesc Carles de Velbrück]]... És una de les set col·legiates de la ciutat de Lieja: Sant-Pere, [[Col·legiata de la Santa Creu|Santa Creu]], Sant Pau, [[Col·legiata de Sant Joan Evangelista|Sant Joan]], [[Col·legiata de Sant Dionís|Sant Dionís]], [[Col·legiata de Sant Martí|Sant Martí]] i [[Col·legiata de Sant Bartomeu|Sant Bartomeu]].
 
<gallery>