Pintura: diferència entre les revisions

== Tècniques ==

Les tècniques de pintura es classifiquen d'acord a com es dilueixen i fixen els [[pigment]]s en el suport en el qual es pinta. En general, i com es detalla en les tècniques que es comenten a continuació, si els pigments no són [[Solubilitat|solubles]] a l'[[aglutinant (pintura)|aglutinant]], llavors romanen dispersos en aquest.<ref>Colin Hayes.'' Guia Completa de Pintura y Dibujo. Técnica y Materiales''. Blume Ediciones.</ref> És convenient distingir entre «procediment pictòric» i «tècnica pictòrica». S'entén per ''procediment pictòric'' la unió dels elements que constitueixen l'aglutinant o adhesiu, i els pigments. La forma d'aplicar aquest procediment pictòric s'anomena «tècnica pictòrica».<ref name="Ped21"> [[#Ped88|Pedrola 1988]]: pàg.21</ref>

{{galeria

|títol=

|Fitxer:Carga de los mamelucos restaurado.jpg| ''[[El dos de maig]]'', [[Francisco de Goya]], pintura a l'oli

}}

* [[Pintura a l'oli|'''Oli''']]. En aquesta tècnica, el vehicle emprat per a fixar el pigment són diferents tipus d'[[oli]]s i el [[dissolució|dissolvent]] és la [[trementina]]. La pintura a l'oli es fa bàsicament amb pigment polvoritzat sec barrejat amb algun oli vegetal, procurant la viscositat adequada. Aquests olis s'assequen més lentament que d'altres, no per evaporació sinó per [[oxidació]]. Es formen capes de pigment que s'incrusten en la base; si es controla de manera acurada els temps d'assecatge, aquestes capes es fixen correctament en les ja existents. Aquest procés d'oxidació confereix riquesa i profunditat als colors del pigment sec, i l'artista pot variar les proporcions de l'oli i els dissolvents (generalment, trementina) perquè la superfície pintada mostri tota una gamma de qualitats: opaca o transparent, mat o brillant. Per aquesta i per altres raons, la tècnica de l'oli pot ser considerada com la més flexible. Usada d'una manera convenient, la pintura a l'oli canvia molt poc de color durant l'assecatge, encara que, a llarg termini, tendeix a groguejar una mica. La seva capacitat de suportar diferents capes successives de pintura permet a l'artista desenvolupar un concepte pictòric per etapes –[[Degas]] anomenava aquest procés ''bien amenée'' ('ben portat')– i la lentitud d'assecatge fa possible retirar pintura i repassar zones senceres. Les fotografies amb [[raigs X]] demostren que, fins i tot els grans mestres, introduïen sovint canvis durant el procés de realització d'un quadre.<ref name="Mal309"> [[#Mal01|Maltese 2001]]: pàg.309</ref>