Halòfit: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
#QQ17 |
Millora del contingut consultant articles científics. Puntualització del fet que no només halòfil fa referència a vegetals. |
||
Línia 1:
[[Fitxer:Cakile-maritima-(eurMeersenf) 2.jpg|thumb|''[[Cakile maritima]]'' i ''[[Ammophila arenaria]]'']]
Un '''halòfit'''
= Classificació =
== Hàbitat ==▼
Els organismes halòfils es poden classificar segons el seu requeriment de ions salins:
Obligats: son aquells que depenen de la sal per sobreviure.
Preferencials: Son aquells que creixen o es desenvolupen millor en ambients salins.
O segons la seva tolerància a la sal : Poc (0.3 a 0.8M) ,Moderadament (0,8 a 3,4M) i extrems (3,4 a 5,1M)
[[Fitxer:Camargue fg05.jpg|thumb|200px|[[Terrenys salats]] de la [[Camarga]]]]
En climes temperats humits, la zona herbosa que regularment queda coberta i descoberta per l'acció de la [[marea]], és el territori més comú on es poden trobar plantes halòfites (com la [[salicòrnia]]). També són terrenys salins les parts dels litorals que reben vents més o menys salats, i són més salins com més a prop estiguin del mar.
Sota climes tropicals, el [[manglar]] és un ecosistema amb plantes halòfites. També als deserts i semideserts els terrenys salins ocupen gran extensió.
= Microorganismes =
La majoria dels organismes halòfils o [[Halotolerància|halotolerants]] gasten molta energia en excloure les sals del seu citoplasma per fi de minimitzar els dany en les seves proteïnes (precipitació salina). Amb la finalitat de sobreviure a altes concentracions salines, els halòfils utilitzen dues tècniques diferents per fi de evitar la deshidratació causada per el moviment osmòtic de l'aigua del citoplasma. Ambdues tècniques treballen per incrementar la [[osmolaritat]] interna de la cèl·lula, alguns compostos orgànics sintetitzats o provinents del medi son acumulats en el citoplasma com a [[Osmoprotector|osmoprotectors]]. Els soluts mes comuns solen ser de naturalesa neutre o [[Zwitterió|zwitterionica]] son : els [[Aminoàcid|aminoàcids]], [[Monosacàrid|sucres]] ,[[polialcohol]], [[Betaïna|betaína]].<ref>{{Ref-publicació|cognom=Santos, H.; da Costa, M.S.|nom=|article=Compatible solutes of organisms that live in hot saline environments|publicació=Environmental Microbiology.|url=https://doi.org/10.1046%2Fj.1462-2920.2002.00335.x|data=202|pàgines=501-509}}</ref>
La segona tecnica d'adaptació consisteix en la presencia de flux selectius de ions potassi(K<sup>+</sup>) en el citoplasma. Aquesta adaptació es única en els bacteris halòfils moderats del ordre de les [[Halanaerobial|Halanaerobiales]] , les [[Archea|archeas]] halófiles extremes de la familia de les [[Halobacteriàcies|Halobacteriaceae]] i dels bacteris halòfils extrems ''Salinibacter Rube''r . La presencia d'aquesta adaptació en tres lineas evolutives diferents suggereixen un cas de [[convergència evolutiva]].
Una dada curiosa es que la majoria de archeas halòfiles extremes o haloarcheas les quals requereixen menys de 2M de concentració salina, son usualment trobats en solucions saturades salines. En principi aquests son medis inhabitats com llacs salats o mines de sal. Les altes concentracions de clorur de sodi en el medi limiten significativament la capacitat de obtenció d'oxigen mitjançant la respiració. Aquests microorganismes estan adaptats a viure a ambients altament salins acumulant aminoàcids en la seva superfície, lo que permet la retenció del aigua. Aquestes archeas son [[Heterotròfia|heteròtrofs]] i normalment aeròbiques.
Els microorganismes halòfils poden obtenir energia de diverses maneres. Poden ser tant aerobis com anaerobis. Els halòfils anaerobis poden ser fototrófics, fermentatius, reductors de sulfats, metanogenics, homoacetogenics. <ref>{{Ref-publicació|cognom=Oren, A|nom=|article=Diversity of halophilic microorganisms: Environments, phylogeny, physiology and applications|publicació=Journal of Industrial Microbiology & Biotechnology.|url=https://doi.org/10.1038%2Fsj%2Fjim%2F7000176|data=202|pàgines=56–63}}</ref>
Les haloarchea, mes concretament la família de les Halobacteriacea, formen part del domini de les archea i forment la major part dels organismes [[procariotes]] que habiten en medis hipersalins<ref>{{Ref-publicació|cognom=Oren, A.|nom=|article=Molecular ecology of extremely halophilic Archaea and Bacteria|publicació=FEMS Microbiology Ecology|url=|data=202|pàgines=1-7}}</ref>. Actualment s'han reconegut 15 generes en aquesta família.<ref>{{Ref-publicació|cognom=Gutierrez, M.C.; Kamekura, M.; Holmes, M.L.; Dyall-Smith, M.L.; Ventosa, A.|nom=|article=Taxonomic characterisation of Haloferax sp. ("H. alicantei") strain Aa 2.2: description of Haloferax lucentensis sp. nov|publicació=Extremophiles|url=https://doi.org/10.1007%2Fs00792-002-0282-7|data=December 2002|pàgines=79-83}}</ref> El domini Bacteria formen el 25% de microorganismes procariotes halofils, però son mes comuns de trobar.<ref>{{Ref-publicació|cognom=Anton, J.; Rossello-Mora, R.; Rodriguez-Valera, F.; Amann, R.|nom=|article=Extremely halophilic bacteria in crystallizer ponds from solar salterns|publicació=Applied and Environmental Microbiology|url=https://doi.org/10.1128%2Faem.66.7.3052-3057.2000|data=2000|pàgines=3052-3057}}</ref> La micro-alga Dunalillea salina pot proliferar en medis salins.<ref>{{Ref-publicació|cognom=Casamayor, E.O.; Massana, R.; Benlloch, S.; Ovreas, L.; Diez, B.; Goddard, V.J.; Gasol, J.M.; Joint, I.; Rodriguez-Valera, F.; Pedros-Alio, C.|nom=|article=Changes in archaeal, bacterial and eukaryal assemblages along a salinity gradient by comparison of genetic fingerprinting methods in a multipond solar saltern|publicació=Environmental Microbiology|url=https://doi.org/10.1046%2Fj.1462-2920.2002.00297.x|data=2002|pàgines=338-348}}</ref>
== Algunes plantes halòfites ==
| |||