Maig francès: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m bot: - fracassar el dia següent, + fracassar l'endemà,
m Correcció lingüística
Línia 71:
Els sindicats d'estudiants de secundària van donar suport als disturbis el 6 de maig. L'endemà, es van unir als universitaris, els professors i un a nombre creixent de treballadors joves a l'[[Arc de Triomf de l'Étoile|Arc del Triomf]] per exigir que es retiressin els càrrecs contra els manifestants, i que la policia es retirés i permetés que es reobrís la universitat. Les negociacions van donar-se per acabades i els estudiants van tornar a les universitats després que es divulgués una informació falsa segons la qual el govern havia acceptat reobrir-les. Quan els estudiants les van trobar tancades, les protestes van reiniciar-se amb més força.
 
El divendres 10 de maig, una multitud va congregar-se de nou a la [[Rive Gauche]]. Quan les [[Compagnies Républicaines de Sécurité]] van impedir-los de creuar el pont, els manifestants van aixecar de nou barricades. Quan les negociacions van fracassar l'endemà, la policia va atacar-los de nou de matinada. La confrontació, va durar fins al capvespre i es va saldar amb centenars de ferits i detinguts. Els manifestants van al·legar que les forces de seguretat van introduir [[Agent provocador|agents provocadors]] que llençaren [[Còctel molotov|còctels molotov]] i cremaren cotxes durant els incidents. Les protestes foren narrades en directe per la radio i televisades el dia següentl'endemà.<ref>{{Ref-publicació|cognom=SPÉCIAL|nom=Jean-Pierre Stroobants- KRAAINEM (Belgique) ENVOYÉ|article=Bisbilles dans le Grand Bruxelles|publicació=Le Monde.fr|llengua=fr|url=http://www.lemonde.fr/europe/article/2007/10/20/bisbilles-dans-le-grand-bruxelles_969206_3214.html|data=2007-10-20|issn=1950-6244}}</ref>
 
La reacció desmesurada del govern va provocar una nova onada de simpatia cap als vaguistes i molts dels cantants i poetes més importants del país se'ls van unir després de veure la brutalitat policial. Igualment alguns artistes nord-americans van començar a expressar el seu suport cap als vaguistes. Les grans federacions sindicals, la [[Confederació General del Treball de França|Confederació General del Treball]] (CGT) i la [[Força Obrera]] (CGT-FO), van convocar una [[vaga general]] d'un dia i una manifestació per al dilluns 13 de maig.