Guerra hispano-estatunidenca: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Revertides les edicions de 88.5.132.104. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió.
m bot: -contígua +contigua
Línia 54:
Espanya va negar des del principi que tingués res a veure amb l'explosió del Maine, però la campanya [[Mitjans de comunicació|mediàtica]] realitzada des dels [[periòdic]]s de William Randolph Hearst, avui dia el Grup Hearst, un dels principals imperis mediàtics del món, van convèncer la majoria dels nord-americans de la culpabilitat d'Espanya. Des de les primeres investigacions dels fets es va veure, com tesi més fonamentada, que l'explosió havia estat de dintre a fora i no al revés, el que apuntava a un accident en el mateix vaixell.
 
Tradicionalment va ser una opinió molt estesa entre els historiadors espanyols el creure que l'explosió va ser provocada pels propis nord-americans per utilitzar-la com disculpa per a la seva entrada en la guerra. Estudis actuals apunten a una explosió accidental de la santabárbara causada per l'escalfament de les mampares que la separaven de la carbonera contíguacontigua, que en aquells moments estava cremant.
 
Amb anterioritat als fets del Maine, els Estats Units havien ordenat a la seva flota del Pacífic que es dirigís a [[Hong Kong]] i fes allí exercicis de tir fins que rebés l'ordre de dirigir-se a les [[Filipines]] i a l'Illa de [[Guam]]. Tres mesos abans s'havia decretat el bloqueig naval a l'illa de Cuba sense que intervingués cap declaració de guerra, i quan es va declarar la guerra, es va fer amb efectes retroactius al començament del bloqueig.<ref>{{es}} Juan Bosch, ''De Cristóbal Colón a Fidel Castro, el Caribe frontera imperial''</ref>