Avenc Montserrat Ubach: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Actualització a desembre de 2017 del nomenclator de la llista de toponims de l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya. |
m Corregir alguns typos. |
||
Línia 47:
Aquest avenc era conegut per la família de Cavallera Baixa que, durant la [[guerra civil espanyola]] havien amagat objectes en la saleta superior que comunica amb les dues boques que té la cavitat.<ref>Centre de Documentació Espeleològica. 2013. "El nom de l'avenc Montserrat Ubach". Tot sobre l'avenc Montserrat Ubach. Ed. Comissió de Protecció de l'avenc Montserrat Ubach de la Federació Catalana d'Espeleologia. Barcelona. </ref><ref>Ubach Tarrés, Montserrat. 2009. "45 anys de la primera exploració a l'avenc Montserrat Ubach (Cavallera, Solsonès). Records d'aquells anys i d'aquella gent". Muntanya núm. 881. Ed. Centre Excursionista de Catalunya. Barcelona.</ref><ref>Ubach Tarrés, Montserrat. 2001. "Canalda: Coves i gent". Canalda 1.100 anys: 901-2001. Ed. Comissió Canalda 1.100 anys. Canalda, Lleida. </ref><ref>Ubach Tarrés, Montserrat. 2010. "Avenc Montserrat Ubach". Caminada popular de Canalda 2010. Ed. Comissió Canalda 1.100 anys. Canalda, Lleida. </ref>
A començaments de [[1962]], una jova espeleòloga [[manresa]]na, Montserrat Ubach Tarrés, acaba de concloure un curset d'espeleologia a la seva ciutat natal i inicia la recerca de cavitats inèdites, primer al [[Berguedà]] i a continuació en al [[Solsonès]], en aquells temps una comarca espeleològicament verge.{{sfn|Ubach Tarrés|Escolà Boada|1968}} Per la seva curta edat l'acompanyen els seus pares, Josep Ubach i Carme Tarrés que, esperonats per l'entusiasme de la Montserrat, descobreixen al mateix temps que ella l'apassionant mon de l'espeleologia. Moltes excursions les fa només amb la seva mare i al llarg d'aquests viatges amplien els seus contactes amb els pastors i la gent de les masies, que les reben amb curiositat i simpatia i que comencen a conèixer-les com “les dones que busquen forats”. Durant més d'un any dediquen el seu temps lliure a recórrer el territori.<ref>Subils Valls, Josep; Senent Josa, Joan; Escolà Boada, Oleguer. 1964. "Operació Solsonès. Montaña núm. 90. Ed. Centre Excursionista de Catalunya. Barcelona.</ref>
=== L'Operació Solsonès ===
Linha 56 ⟶ 54:
Amb l'organització de l'exploració es consolida la nomenada “Operació Solsonès”, iniciada l'abril de l'any anterior per Montserrat Ubach i els seus pares. I es dóna impuls a un seguit de campanyes que faran els diferents clubs al llarg d'uns quants anys per al coneixement espeleològic de la comarca.
El primer cap de setmana de juny del [[1963]], Ubach i sis barcelonins (Subils, Fèlix Alabart Vila, Antoni Arnal Sentchordi, Carles Rostand, Emili Sabaté Sierra i Joan Senent Josa) baixen fins a -80, fent-se palès que la cavitat continua. Al capdavall, el 30 del mateix més, en una jornada de 33 hores que inclou una àrdua desobstrucció als 118 metres de profunditat, vuit espeleòlegs, entre els que novament es troba la descobridora en l'equip de punta i els mateixos dels dies 2 i 3, als que s'afegeix Oleguer Escolà Boada, assoleixen el fons de l'avenc. Amb una topografia de 210 metres supera per poc al clàssic avenc de l'Esquerrà, al massís del Garraf (Barcelona) i es converteix en la màxima profunditat de Catalunya i rècord del món en conglomerats. Un cop a l'exterior, els participants decideixen batejar aquesta cavitat amb el de la seva primera exploradora, com "Avenc Montserrat Ubach".<ref name="destino">{{ref-publicació|cognom=Senent|nom=Juan|cognom2=Despluga|nom2=Ferran|article=Operacion Solsones|publicació=Destino|llengua=castellà|url=|consulta=15/7/2014|volum=|exemplar=1371|data=16/11/1963|pàgines=53-55}}</ref>
=== Exploracions posteriors ===
| |||