Caganer: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Revertides les edicions de 181.210.24.20. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió.
Etiqueta: Reversió
Cap resum de modificació
Línia 1:
[[Fitxer:Caganer al pessebre.jpg|thumb|Caganer amagat a un racó del pessebre]]
El '''caganer''' és una figura dels [[pessebre]]s de [[Catalunya]], ella [[PaísComunitat ValenciàValenciana]] i les Illes Balears, sovint amagada en un racó, darrere d'un arbust, on fa les seves necessitats a l'aire lliure. Vestit, generalment, amb [[camisa]] blanca, [[pantalons]] foscos, [[faixa]] i [[barretina]] vermelles, sovint [[fumador|fumant]] amb [[pipa]]. '''L'home que caga''', '''l'home que fa les seves necessitats o En Bernat qui caga''' (com se'l coneix a Menorca) són altres noms que se li han atribuït.<ref name="116icones">{{ref-llibre|títol=116 icones turístiques de Catalunya|lloc=Barcelona|editorial=Ara Llibres, s.c.c.l.|any=2011|isbn=B-46.2872010 |url=http://www.gencat.cat/diue/serveis/publicacions/turisme/icones/116icones/arxius/index.html|consulta=18 gener 2014}}</ref>
 
Actualment representa individus molt variats com ara polítics, guàrdies civils, reis mags, pare noel, monges, pastors, jugadors del Barça o l'Espanyol, bruixes, negres, legionaris romans o bombers sense deixar d'estar en la seva posició característica. El pagès no ha deixat però de ser la forma més popular.<ref name="ICUB">{{Cultura popular de Barcelona|http://culturapopular.bcn.cat/ca/festes-i-tradicions/personatges-i-elements-festius/caganer}}</ref>
Línia 7:
L'origen sembla que se situa en el pas del [[segle XVII]] al [[segle XVIII|XVIII]], en ple [[Barroc]], un moviment [[cultura]]l i [[art]]ístic que es caracteritzava per un [[realisme]] exagerat. Llavors no era només en el pessebre sinó que s'ha trobat en rajoles que el representen explicant històries. Els caganers apareixen als pessebres catalans a finals del [[segle XVII]], encara que no es van fer populars del tot fins al [[segle XIX|XIX]]. Ara, de bon principi la figura del ''caganer'' no era exclusiva del pessebre.<ref name="ICUB"/>
 
En l'àmbit catalanoparlant es troba a Catalunya, ala Paísla ValenciàComunitat Valenciana i a les Illes Balears. Fora d'aquest àmbit, també existeix a les [[illes Canàries]]<nowiki/>i tant a [[Portugal]] com a la regió de [[Múrcia]] hi ha figures semblants, el ''cagador'' i el ''cagón'', respectivament.<ref name="ICUB"/>
 
Origen del caganer:  Tradicionalment al petit de la família o al nounat li deien familiarment el caganer, perquè això és bàsicament el que fan els nadons “mam, pis i non”. És de suposar que, als volts de Nadal, a les cases es muntava el pessebre i els visitants de la casa afirmaven amb sorna a l'arribar: “Ja heu posat el caganer?”, referint-se al pessebre amb el nounat, el Nen Jesús, i que a partir d’aquí a algun fabricant de figuretes de pessebre amb enginy se li acudiria fabricar el primer caganer real per a fer mofa d’algun personatge del poble i així es popularitzaria. 
Línia 13:
Encara que no es conegui amb exactitud quina és la raó de col·locar una figura cagant, es creu que el caganer, amb les seves [[femtes]] fertilitza la terra, pel que se'l considera un símbol de [[prosperitat]] i bona [[sort]] per a l'any vinent. La tradició del caganer està ben acceptada per l'[[Església universal|Església]]. La gent deia que amb les seves femtes adobava la terra i així la fertilitzava per a l'any vinent. Amb ell hi havia la [[salut]] i la tranquil·litat de cos i [[ànima]] que cal per muntar el pessebre, amb el goig i l'alegria que comporta el [[Nadal]] a la llar. Col·locar aquesta figura al pessebre porta bona sort i [[alegria]]; si no es col·loca, comporta desventures.
 
Curiosament, el caganer no és l'únic personatge nadalenc típic delsde [[Països CatalansEspanya]] que defeca. Existeix una altra antiga [[tradició]], al [[Principat de Catalunya|Principat]]: el [[tió de Nadal|Tió]], un tronc d'arbre que els [[nen]]s escullen i que és portat al menjador de la casa. És cobert amb una [[manta]] perquè no passi fred i és alimentat fins al dia de Nadal, on els nens i nenes de la casa, tot cantant-li [[cançons]] típiques, li donen cops amb un bastó perquè "cagui" [[neules]], [[torró|torrons]], dolços i llaminadures.
 
== Referències ==