Obre el menú principal

Canvis

16.896 octets eliminats, fa 1 any
cap resum d'edició
|descripció=[[Moisès]], profeta del judaisme (escultura: [[Moisès de Miquel Àngel]]).
}}
El '''judaisme''' és una cosa divertida i asombrosa. Per més informació segiu-me a l'intagram: hackernotors09
El '''judaisme''' és la religió del poble [[jueu]]. És la més antiga de les tres [[religions]] [[monoteisme|monoteistes]] majoritàries i una de les tradicions religioses més antigues que encara es practiquen. La majoria dels dogmes i la història del ''judaisme'' són el fonament del [[cristianisme]], i l'origen de l'[[islam]] hi està vinculat teològicament per mitjà del personatge d'[[Abraham]]. Fins a la creació d'[[Israel]] com a estat, després de la [[Segona Guerra Mundial]], no hi havia cap [[Estat]] al món on el judaisme fos religió oficial.
 
Per al jueu, el judaisme és un concepte més ampli que pot incloure religió, terra, nació i cultura, i només pot comprendre's en termes de 4.000 anys d'història. D'acord amb els teòlegs [[jueus]] i als historiadors, certes qualitats van distingir al judaisme de la majoria de les altres religions comunament conegudes a occident que existien quan aquest va emergir:
 
* La primera característica és el monoteisme. La noció del [[monoteisme]] es deriva directament de la [[Pentateuc|Torà]], i del primer dels [[Deu manaments]], que presenta un [[Adonai|Déu]] únic omnipresent i omniscient que ha creat tot el que existeix i que demana adoració exclusiva. La Torà presenta també un Déu perfecte, però preocupat per la humanitat, i amb qui vol relacionar-se personalment.
 
* La segona característica és el concepte d'un Déu que no havia de ser representat per cap [[Idolatria|imatge]], segons la prohibició del segon dels Deu manaments, i que els jueus no havien de prosternar-se davant cap imatge per oferir adoració.
 
A les religions politeistes d'ara i aleshores, els déus solen estar limitats per les preocupacions dels seus desigs personals irrellevants al benestar de la humanitat, que hi havia interferència en les seves decisions o poders, o que eren fal·libles i imperfectes com els humans. Els déus de les religions politeistes d'aleshores eren representats per imatges i/o escultures davant les quals els creients havien d'oferir adoració.
 
* La tercera característica única de l'època, era la introducció d'una exhaustiva llista de lleis de comportament diari per mitjà de les quals s'estableix una relació amb Déu, conegudes com les 613 ''[[mitsvà|mitsvot]]'', que havien de ser observades pels fills d'[[Israel]]. Altres religions d'aleshores estaven caracteritzades pels temples, per una casta i jerarquia sacerdotal superior, i per l'adoració per mitjà dels [[sacrifici]]s. Encara que els jueus tenien un temple i oferien sacrificis d'adoració i remoció dels pecats, la tribu sacerdotal exercia només una funció especial, però no eren intermediaris de la comunió amb Déu, i els sacrificis no eren l'únic mitjà d'adoració i comunió amb Déu. Així doncs, el ''judaisme'' proposava una comunió personal i sense intermediaris amb un Déu omnipresent que era assequible en cada activitat de la vida. Per al judaisme l'adoració a Déu dins de l'espectre de les activitats diàries té el mateix nivell que l'adoració en temples. El ''[[xabbat]]'', per exemple, és una adoració familiar o personal que ha d'observar-se com s'observen les altres festes religioses i les activitats del temple.
 
Atès que el [[cristianisme]] es considera molt més que el compliment del judaisme, per la vinguda del [[messies]] en la persona de [[Jesucrist]], aquests conceptes sobre el caràcter de Déu i l'adoració van formar part de la doctrina de l'Església Primitiva cristiana, encara que al llarg de la història, algunes denominacions o branques del cristianisme han elevat la importància de la jerarquia sacerdotal o de l'adoració en temples.
 
== Doctrina ==
[[Fitxer:Torah and jad.jpg|thumb|La [[Pentateuc|Torà]].]]
La seva [[doctrina]] es recull en la [[Tanakh]] o Bíblia Hebrea (que es correspon a l'[[Antic Testament]] de la Bíblia cristiana<ref>El [[catolicisme]] i l'[[anglicanisme]], a partir del [[segle XVI]] inclouen els [[deuterocanònics]]—rebutjats per la resta de les denominacions cristianes —els quals, tot i constar-hi a la versió grega de la Tanakh, la [[Septuaginta]], no pertanyen al cànon hebreu. Per a més informació, vegeu: [http://www.vatican.va/roman_curia/congregations/cfaith/pcb_documents/rc_con_cfaith_doc_20020212_popolo-ebraico_sp.html#LAS%20ESCRITURAS%20SAGRADAS%20DEL%20PUEBLO%20JUD%C3%8DO,%20%20PARTE%20FUNDAMENTAL%20DE%20LA%20BIBLIA%20CRISTIANA ''Pueblo judío y Biblia cristiana''. anàlisi comparativa a la pàgina del Vaticà.](en castellà)</ref>) i el [[Talmud]], i es fonamenta en la creença en un sol [[Déu]], la seva aliança amb el poble d'[[Israel]], els [[deu manaments]] i la futura arribada del [[Messies]]. Aquests són els punts principals de la doctrina jueva:
* Déu és únic: el judaisme està basat en un monoteisme estricte, en la creença en un Déu, el creador etern de l'univers i la font de la moralitat.
* Déu és omnipotent i omniscient.
* Déu no té cos, i és etern.
* Només a Déu s'ha de pregar. Qualsevol doctrina que proposi un intermediari entre l'home i Déu és herètica.
* La Bíblia hebrea, i les creences descrites a la [[Mixnà]] i al [[Talmud]], són producte de la revelació divina.
* Les paraules dels profetes són veritables.
* [[Moisès]] és el profeta més important.
* La [[Pentateuc|Torà]] (els cinc llibres de [[Moisès]]) és el text principal del judaisme.
* Déu recompensarà als que obeeixen els seus manaments, i castigarà als que els violen.
* Déu va escollir el poble jueu per a establir un pacte únic amb Ell.
* Hi haurà [[messies]], una era messiànica. Tot i això el messies no és un ésser diví, sinó un alliberador polític. Per a algunes denominacions jueves, no hi haurà un messies. L'era messiànica és un ideal al qual els jueus han d'aspirar.
* L'ànima és pura al naixement. Els nens neixen amb un ''yétser ha-tov'', una tendència per a fer el bé, i un ''yétser ha-ra'', una tendència per a fer el mal. Aleshores, els humans tenen la lliure voluntat per a escollir el camí.
* Les persones poden realitzar propiciació pels pecats per mitjà de l'oració, el penediment i de la ''tsedaqà'' (donar caritat i als pobres).
 
== Celebracions ==
{{principal|Celebracions jueves}}
El ''[[sabbat]]'' (dissabte) és el descans setmanal que comença la nit del divendres i acaba la nit del dissabte, on se celebra la creació de Déu, i es commemora el descans de Déu per a contemplar la creació. Durant el ''xabbat'' no es pot realitzar cap feina. Les diverses definicions de què constitueix una "feina" (''melakhà'') varien de denominació en denominació. Els jueus ortodoxos, per exemple, no condueixen ni encenen llums o aparells elèctrics. Els conservadors permeten conduir només si és per a anar a la sinagoga. Per als reformistes i reconstruccionistes, l'observança és una decisió personal, i cada persona té dret de decidir què és per a ella "fer feina" i com pot honorar millor el dia de repòs. El ''xabbat'' és considerat la celebració més important del judaisme.
 
Altres celebracions són la festa de les cabanes o ''[[Sukkot]]'', la Pentecosta o ''[[Xavuot]]'', el Cap d'Any o ''[[Roix ha-Xanà]]'', el dia del Penediment o ''[[Yom Kippur]]'' i la [[Pasqua (jueva)|Pasqua]] o ''Péssah''.
 
== Denominacions del judaisme ==
Al llarg dels últims dos segles la comunitat jueva s'ha dividit en diverses denominacions, cadascuna amb un enteniment diferent dels principis que ha d'acceptar un jueu, i com ha de viure un jueu. A diferència de les denominacions cristianes, aquestes diferències doctrinals no són absolutament divisòries, i els conservadors poden lliurement assistir a una sinagoga ortodoxa o reformada.
 
La majoria dels jueus religiosos no consideren que la denominació sigui una manera vàlida per a designar els jueus, sinó que el més important és la seva observació de la religió. Per als jueus ortodoxos, per exemple, els jueus que no observen les lleis del ''xabbat'' i del ''Yom Tov'' (els dies religiosos), la ''[[Caixer (judaisme)|Kaixrut]]'' i la puresa familiar, no són religiosos. Per als reformistes, el principal és aplicar els continguts ètics, no els rituals. Els reconstruccionistes pensen que qualsevol manifestació de la cultura i de la [[filosofia jueva]] és de fet "judaisme" o almenys "judeïtat."
 
* El '''[[judaisme ortodox]]''', sosté que la [[Pentateuc|Torà]] va ser escrita per Déu, dictada a [[Moisès]], i que les lleis han de ser observades i són immutables. Els jueus ortodoxos consideren que el ''[[Xulhan Arukh]]'' (de l'hebreu: {{Hebreu|שולחן ערוך}}), un codi legal del [[segle XVI]] és la codificació definitiva de la llei jueva, i afirmen que hi ha una continuïtat entre el judaisme abans de la Il·lustració, i el [[judaisme ortodox modern]]. El [[judaisme ortodox]] consisteix del [[judaisme ortodox modern]] i del [[judaisme haredi]]. La majoria dels ortodoxos admeten una forma particular de la teologia jueva basada en els principis de [[Maimònides]].
 
* El '''[[judaisme ortodox modern]]''' és un moviment dins del [[judaisme ortodox]] que tracta de trobar un balanç entre els valors jueus i l'observança de la llei jueva amb el món laic i modern. L'ortodòxia moderna es basa en diversos ensenyaments i filosofies, si bé manté en comú amb la resta del [[judaisme ortodox]] en què considera el Xulhan Arukh com normatiu.<ref> [Http://ramatmexico.org / interior.php? id = 1 & id_interior = 699 & template = 1 & obert = 1 & sub = 80 Ortodòxia Moderna Què és això?]. Centre Comunitari Ramat Shalom </ref> No obstant això, en els [[Estats Units]] i en general en el món occidental, domina la "ortodòxia centrista", basada en la filosofia de Torà u-madà ("la [[Pentateuc|Torà]] i el coneixement [científic]"). A [[Israel]], el moviment ortodox modern està dominat pel sionisme religiós, però, encara que no idèntics, aquests moviments comparteixen molts dels mateixos valors i molts dels seguidors.<ref> [http://www.findarticles.com/p/articles/mi_m0411/is_4_47/ai_54600118 ''Modern orthodoxy in Israel''] Judaism, Fall, 1998 </ref>
 
* El '''[[judaisme reformista]]''', també conegut com a "judaisme progressiu", i al [[Regne Unit]] com a "judaisme liberal", es va originar a [[Alemanya]] com a resposta a la Il·lustració. El ''judaisme'' reformat inicialment definia el ''judaisme'' com una religió i no pas com una raça o cultura i rebutjava les ordenances rituals de la [[Pentateuc|Torà]]. El judaisme reformat va desenvolupar les reunions d'oració en llengües vernacles. Avui dia, però, moltes congregacions reformades han retornat a les oracions en [[hebreu]] (a més que ja és la primera llengua de la majoria dels israelians), i promouen l'observació d'alguns preceptes de la llei jueva. Fou la primera denominació a ordenar dones rabines.
 
* El '''[[judaisme conservador]]''', conegut també com a "judaisme ''massortí''" (de l'[[hebreu]] que significa "tradicional"). ''Massortí'' és el títol oficial que té a [[Israel]] també, encara que té un significat més general. El judaisme conservador es va formar als [[Estats Units]] a finals del [[segle XIX]] per la fusió de dos grups: els jueus reformats que no volien el rebuig emfàtic de la llei jueva, i els jueus ortodoxos que no acceptaven la creença en la "llei oral" (que declara la continuïtat de la revelació de Déu al Sinaí i la llei del ''Xulhan Arukh''), i que preferien promoure l'estudi dels texts jueus i la història d'Israel. Els conservadors emfatitzen que els jueus constitueixen una nació i alhora una religió. També emfatitzen la seva identificació amb els ''amoraïm'', els savis del Talmud que acceptaven els debats sobre les interpretacions de la llei jueva.
 
* El '''[[judaisme reconstruccionista]]''' va començar com la filosofia de Mordecai Kaplan, un rabí del judaisme conservador. Aquesta denominació emfasitza la re-interpretació del judaisme per adaptar-la a la filosofia dels temps moderns, la justícia social com a manifestació de la fe i la definició del judaisme en tant que civilització evolutiva del poble jueu. Fou la primera denominació a ordenar rabins i rabines [[Homosexualitat|homosexuals]].
* El '''[[judaisme humanista]]''' és un moviment plural que emfatitza la [[cultura jueva]] i la seva [[Història dels jueus|història]] més que la creença en [[Déu]] com a font de la [[Cultura jueva|identitat jueva]] pel que els seus rituals i cerimònies normalment no inclouen resos ni invocacions a deïtats.
 
* El '''[[hassidim|judaisme hassídic]]'''. El moviment anomenat [[hassidisme]] va ser fundat al segle XVIII per Israel Ben Eliezer (1698-1760), conegut com a [[Baal Xem Tov]], a Podíl·lia, [[Ucraïna]], en aquell temps part de [[Polònia]]. El moviment hassidim, es va anar expandint principalment als territoris de [[Bielorússia]], [[Ucraïna]], [[Lituània]], [[Polònia]], [[Rússia]], [[Imperi Austrohongarès]], [[Romania]] i [[Alemanya]].
 
A [[Catalunya]] són presents creients de diverses denominacions i, encara que l'ortodoxa és avui majoritària, les tendències progressistes estan ràpidament guanyant terreny.
 
=== El judaisme haredi ===
{{AP|Judaisme haredi}}
'''Haredins''' és el nom que reben els practicants ultraortodoxos del '''judaisme'''. El seu nom significa "els qui temen Déu" i les seves creences es basen en una visió literalista dels escrits sagrats i un manteniment dels costums històrics del poble jueu, sovint en contradicció amb els valors considerats moderns per Occident. Aquesta concepció del món els porta a viure en barris propis, centrats a viure la fe.
 
Els orígens dels barris haredins estan en els [[gueto]]s de les darreries de l'edat mitjana i el Renaixement, barris segregats on podien practicar la seva religió. Quan l'[[antisemitisme]] va recular i es va permetre la integració dels jueus amb la població local, alguns grups religiosos la van rebutjar per por a la contaminació de l'estil de vida gentil i van romandre com a grups separats.
 
==== Creences ====
Els haredins es basen en l'observació estricta dels 613 manaments o [[mitsvà|mitzvot]] continguts a la Torà ([[Pentateuc]]). Aquesta xifra té un simbolisme especial, ja que és la suma de les 365 prohibicions, una per cada dia de l'any, i les 248 prescripcions, corresponents als òrgans tradicionals del cos (segons [[Maimònides]]). Altres corrents afirmen que "beTorah" (a la Torà) té un valor numèric de 613, reforçant el simbolisme de les normes. Aquestes normes s'haurien instituït en temps de [[Moisès]] i els haredins afirmen ser el poble que les ha continuat observant sense ruptures temporals, enfront d'altres grups del judaisme que ells perceben com apartats o desviats.
 
Per als debats ètics que puguin sorgir, per tractar-se de situacions no contemplades a les normes, s'encoratja la consulta al rabí local i obrar segons els precedents de les lleis jueves (''[[halacà]]''), que busquen respectar la tradició i es basen en un sistema de precedents per justificar qualsevol innovació.
 
Determinats grups haredins rebutgen les noves tecnologies, basant-se en una interpretació rigorista de l'''halacà'', mentre que d'altres les han adoptat.<ref> Gad Barzilai, Karine Barzilai-Nahon, "Cultured Technology: Internet and Religious Fundamentalism" The Information Society 21</ref> El rebuig, però, no és tan acusat com en el cas dels [[amish]] o altres tendències religioses similars.
 
El centre de la vida dels haredins és la família i la comunitat, dedicada a debatre, estudiar i obeir les lleis religioses. Les dones tenen molts fills i porten una vida de castedat i recolliment. Els homes es distingeixen exteriorment pels vestits negres, per qüestions de pudor, i les seves barbes i pentinats.<ref> Ilan Greilsammer, Israël, les hommes en noir, Presses de la Fondation Nationale des Sciences Politiques, 01/1991,</ref> S'agrupen en barris propis, per por a la temptació que suposa l'estil de vida dominant, amb crides a l'individualisme i a apartar-se dels preceptes divins. Aquests barris tenen poblacions importants a Israel, Estats Units, França i Holanda.<ref>segons xifres del lloc oficial [http://www.kjvoice.com Kjvoice ]</ref> La vida en els barris haredins es regeix per les normes internes, ja que els jueus ultraortodoxos rebutgen les institucions polítiques externes, la [[democràcia]] o qualsevol poder terrenal (per això han mantingut discussions constants sobre l'Estat d'Israel o el [[sionisme]]).<ref>Ilan Greilsammer, Israël, les hommes en noir, Presses de la Fondation Nationale des Sciences Politiques, 01/1991</ref> Igualment, es mostren escèptics davant els postulats científics del [[Racionalisme (filosofia)|racionalisme]], perquè argumenten que l'única veritat prové dels textos revelats i a més a més la història demostra que els fets acceptats com a coneixement provat s'abandonen amb l'evolució del pensament (i per tant no compensa estudiar un error probable).
 
==== Grups de haredins ====
Usuari anònim