|
Els '''reis germànics''', també coneguts com a '''reis d'Alemanya''', governaren el [[Regne d'Alemanya]]: estat creat amb la [[França oriental|zona oriental]] de l'[[Imperi Carolingi]] pel [[Tractat de Verdun]] de [[843]] i que continuà ininterromput fins que el [[1806]] fou succeït per la [[república de Weimar]].
Posteriorment, els estats alemanys individuals van formar diverses confederacions i s'unien en l'[[imperi Alemany]] de [[1871]]. La monarquia finalment acabava amb l'abdicació del [[Kaiser Guillem II]] el [[1918]]. Al llarg de la seva història, el seu abast varia considerablement, incloent-hi no només la majoria de l'[[Alemanya]] moderna, sinó també d'[[Àustria]], [[Eslovènia]], [[Suïssa]], els [[Països Baixos]], la [[República Txeca]], parts orientals de [[França]], del nord [[Itàlia]] i de [[Polònia]] occidental.
[[Fitxer:Flag Germany Emperors Banner.svg|thumb|Bandera històrica del Sacre Imperi Germànic]]
==Regne Franc d'Orient==
[[Fitxer:Flaggen Deutsches Reich Bd1.jpg|thumb|Banderes de l'Imperi Alemany]]
El [[Regne d'Alemanya]] es crea amb la secció oriental del [[França oriental]], que era partit pel [[Tractat de Verdun]] en [[843]] (mentre la secció occidental finalment es convertia en el [[Regne de França]]). Els governants de l'àrea oriental s'anomenaven ''[[rex francorum]]'', rei dels Francs, i posterior només ''rex''.
Una referència als "Alemanys", que indicava l'aparició d'alguna mena de nació alemanya, no apareixia fins al segle XI, quan el papa es referia al seu enemic [[Enric IV del Sacre Imperi Romanogermànic|Enric IV]] com ''rex teutonicorum'', Rei del [[Teutons]], per a titllar-lo com a estranger. Els reis reaccionaven coherentment utilitzant el títol ''rex romanorom'', [[Rei dels Romans]], emfatitzant el seu govern universal fins i tot abans de ser anomenats emperadors.
===Emperadors===
El títol d''''Emperador''' va passar del [[Imperi Romà d'Occident|romans]] al [[Francs]], quan, en el [[800]], el Papa [[Papa Lleó III|Lleó III]] va coronar [[Carlemany]], Rei del Francs i [[Emperador d'Occident|Emperador]], a canvi de la seva protecció a l'Església.
El nom del títol evoluciona des de l’''Imperator Augustus'' atorgat a [[Carlemany]] al d'[[Emperador d'Occident]] amb la resta de la [[Dinastia Carolíngia]] i, finalment, '''Emperador del Sacre Imperi Romanogermànic''' a partir d'[[Otó I, emperador romanogermànic|Otó I ''el Gran'']].
Després d'un període que va estar en els successors [[Regne de Lotaríngia|lotaringis]] de [[Carlemany]], el títol imperial va quedar vinculat per sempre als monarques germànics, si bé, com veurem a continuació, no tots els reis van ser emperador.
El títol d'emperador acaba junt amb el [[Sacre Imperi Romanogermànic]] el [[1806]].
===Reis===
!Notes
|-
|
| [[Lluís el Germànic]]
|
| [[Dinastia Carolíngia]]
|
| [[11 d'agost]] del [[843]]
|—
|
| [[23 d'agost]] del [[876]]
|
|Fill d'Emperador [[Lluís el Pietós]]
|-
|
| [[Lluís III d'Alemanya|Lluís III el Jove]]
|
| [[Dinastia Carolíngia]]
|
| [[28 d'agost]] del [[876]]
|—
|
| [[20 de gener]] del [[882]]
|
|Fill de [[Lluís el Germànic]]; governa, dins de [[França oriental]], la [[Duc de Saxònia|Saxònia]] i, des de 880, també [[Duc de Baviera|Baviera]]
|-
|
| [[Carloman de Baviera|Carloman]]
|
| [[Dinastia Carolíngia]]
|
| [[28 d'agost]] del [[876]]
|—
|
| [[22 de març]] del [[880]]
|
|Fill de Lluís el Germànic; governa, dins de [[França oriental]], la [[Duc de Baviera|Baviera]]; des de 877, també [[Rei d'Itàlia]]
|-
|
| [[Carles III el Gras]]
|
| [[Dinastia Carolíngia]]
|
| [[28 d'agost]] del [[876]]
|
| [[12 de febrer]] del [[881]]
|
| [[11 de novembre]] del [[887]]
|
|Fill de Lluís el Germànic; governa, dins de [[França oriental]], la Raetia, i des de 882 al Regne Oriental sencer, al morir els seus germans [[Lluís el Jove]] i [[Carloman de Baviera]].
|-
|
| [[Arnulf de Caríntia]]
|
| [[Dinastia Carolíngia]]
|
| [[30 de novembre]] del [[887]]
|
| [[25 d'abril]] del [[896]]
|
| [[8 de desembre]] del [[899]]
|
|Fill de Carloman
|-
|
| [[Lluís IV d'Alemanya|Lluís el Nen]]
|
| [[Dinastia Carolíngia]]
|
| [[21 de gener]] del [[900]]
|—
|
| [[20 d'agost]] del [[911]]
|
|Fill d'[[Arnulf de Caríntia]]
|-
|
| [[Conrad I d'Alemanya|Conrad I]]
|
|Conradine (Franconian)
|
| [[10 de novembre]] del [[911]]
|—
|
| [[23 de desembre]] del [[918]]
|
|
|-
|
| [[Enric I d'Alemanya|Enric I l'Ocellaire]]
|
| [[Dinastia Saxona-Otoniana|Saxona-Otoniana]]
|
| [[23 d'abril]] del [[919]]
|—
|
| [[2 de juliol]] del [[936]]
|
|
|-
|
|''[[Arnulf I de Baviera|Arnulf el Dolent]]'', Duc de Baviera
|
|Luitpolding (Bàvar)
|
| [[919]]
|—
|
| [[921]]
|
|rei rival d'Enric I
|-
|
| [[Otó I, emperador romanogermànic|Otó I ''el Gran'']]
|
| [[Dinastia Saxona-Otoniana|Saxona-Otoniana]]
|
| [[7 d'agost]] del [[936]]
|
| [[2 de febrer]] del [[962]]
|
| [[7 de maig]] del [[973]]
|
|Fill d'Enric I
|-
|
| [[Otó II, emperador romanogermànic|Otó II]]
|
| [[Dinastia Saxona-Otoniana|Saxona-Otoniana]]
|
| [[26 de maig]] del [[961]]
|
| [[25 de desembre]] del [[967]]
|
| [[7 de desembre]] del [[983]]
|
|Fill d'Otó I; Rei d'Alemanya sota el seu pare 961–973, també coronat Emperador en vida del seu pare
|-
|
| [[Otó III, emperador romanogermànic|Otó III]]
|
| [[Dinastia Saxona-Otoniana|Saxona-Otoniana]]
|
| [[25 de desembre]] del [[983]]
|
| [[21 de maig]] del [[996]]
|
| [[21 de gener]] del [[1002]]
|
|Fill d'Otó II
|-
|
| [[Enric II del Sacre Imperi Romanogermànic|Enric el Sant]]
|
| [[Dinastia Saxona-Otoniana|Saxona-Otoniana]]
|
| [[7 de juny]] del [[1002]]
|
| [[26 d'abril]] del [[1014]]
|
| [[13 de juliol]] del [[1024]]
|
|besnét d'Enric I
|-
|
| [[Conrad II del Sacre Imperi Romanogermànic|Conrad II]]
|
| [[Dinastia Sàlica|Sàlica]] o Francònia
|
| [[8 de setembre]] del [[1024]]
|
| [[26 de març]] del [[1027]]
|
| [[4 de juny]] del [[1039]]
|
|rebesnét d'Otó I
|-
|
| [[Enric III del Sacre Imperi Romanogermànic|Enric III]]
|
| [[Dinastia Sàlica|Sàlica]] o Francònia
|
| [[14 d'abril]] del [[1028]]
|
| [[25 de desembre]] del [[1046]]
|
| [[5 d'octubre]] del [[1056]]
|
|Fill de Conrad II; Rei d'Alemanya sota el seu pare 1028–1039
|-
| [[Enric IV del Sacre Imperi Romanogermànic|Enric IV]]
| 