Geografia física: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
mCap resum de modificació |
mCap resum de modificació |
||
Línia 37:
Entre els segles XVIII i XIX, una polèmica presa de la geologia, entre els partidaris de [[James Hutton]] (tesi de l'[[uniformisme]]) i [[Georges Cuvier]] ([[catastrofisme]]), va influir poderosament en el camp de la geografia.
Dos processos desenvolupats durant el segle XIX van tenir una gran importància en el desenvolupament posterior de la geografia física: el primer es refereix a l'[[imperialisme |imperialisme colonial]] europeu a Àsia, Àfrica, Austràlia i fins i tot a Amèrica, a la recerca de les matèries primeres exigides per la [[Revolució Industrial]], que va contribuir al fet que es creessin i s'invertís en els departaments de geografia de les universitats de les potències colonials, i al naixement i desenvolupament de les societats geogràfiques nacionals, i que donà origen, així, al procés identificat per Horaci Capel com la institucionalització de la geografia. Un dels imperis més prolífics en aquest sentit va ser el rus. A mitjan segle XVIII, nombrosos geògrafs són enviats per l'almirallat rus en diferents ocasions per realitzar aixecaments geogràfics a la zona de l'Àrtic siberià. Entre aquests, es troba qui és considerat el patriarca de la geografia russa: [[Mikhaïl Lomonósov]], qui, a mitjan decenni de 1750, comença a treballar en el departament de geografia de l'Acadèmia de Ciències per a realitzar investigacions a Sibèria; les seves aportacions en aquest sentit són notables: demostra l'origen orgànic del sòl, desenvolupa una llei general sobre el moviment dels gels que encara és vigent, i funda així una nova branca geogràfica: la glaciologia. En 1755, per iniciativa seva, es funda la [[Universitat de Moscou]], on promou l'estudi de la geografia i la formació de geògrafs. El 1758, és nomenat director del departament de geografia de l'Acadèmia de Ciències, lloc des del qual elaboraria una metodologia de treball per a l'aixecament geogràfic, que guiaria per molt de temps les més importants expedicions i estudis geogràfics a Rússia. D'aquesta manera, la línia de Lomonosov va continuar, i les aportacions de l'escola russa es van anar multiplicant mitjançant els seus deixebles, ja en el segle XIX tenim grans geògrafs com ara [[
El segon procés important en va ser la [[teoria de l'evolució]] formulada per [[Charles Robert Darwin]] a mitjan segle XIX (que va influir decisivament en l'obra de [[Ratzel]], que posseïa una formació acadèmica com a zoòleg i era seguidor de les idees de Darwin), la qual cosa va significar un important impuls en el desenvolupament de la biogeografia.
|