Viquipèdia

Centre de Cultura Contemporània de Barcelona: diferència entre les revisions

Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
Línia 30:
La direcció del Centre encarregà als arquitectes Helio Piñón i Albert Viaplana, amb la col·laboració d’Eduard Mercader, el projecte de construcció de l’equipament cultural.<ref>{{ref-web|url=http://mimoa.eu/projects/Spain/Barcelona/CCCB |títol=Estudi arquitectònic del projecte |consulta=21 de desembre de 2011 |obra= |editor=Mimoa |data=2011 |llengua=anglès }}</ref> Les obres van començar el 1991 i el CCCB es va inaugurar oficialment el [[25 de febrer]] de [[1994]], sota la direcció de [[Josep Ramoneda i Molins|Josep Ramoneda]], que va estar al capdavant del Centre des que es va crear, el 1989, fins al 2011. Va néixer com una institució multidisciplinària dedicada a l'estudi de les ciutats i a tot el que d'elles se'n deriva. Ramoneda va marcar una línia de programació que volia reflexionar sobre l’art i la seva relació amb la realitat, les interaccions entre els creadors i les noves realitats urbanes, entre dinàmiques locals i dinàmiques globals, el debat sobre ciutat i sobre la cultura contemporània a Barcelona. Això es va materialitzar en desenes de projectes interdisciplinars i transversals, vinculats al coneixement, a les idees, a l’art i la creació contemporània. Amb els anys, tots aquests programes van convertir progressivament el CCCB en un dels centres de cultura contemporània de referència a nivell europeu.<ref>Memòria 2001-2002</ref>
 
El març del 2011 el Centre va inaugurar el teatre, culminant així el projecte inicial. La rehabilitació d'aquest espai va costar uns 8 milions d'euros. El dia inaugural, tots els convidats van ser obsequiats amb una edició especial de la col·lecció Breus CCCB que recull la conferència d’[[Antonio Tabucchi]] ''El futur de l’atzar'', i durant el cap de setmana següent es van fer unes jornades de portes obertes.<ref>{{ref-publicació| cognom =Marimón | nom =Sílvia | enllaçautor = | article =El relleu al capdavant d'un CCCB que va engegar Ramoneda |url= | publicació = [[Ara (diari)|Ara]] | lloc = Barcelona | exemplar = | data = 20/12/2011 | pàgines = p.29 |issn = 2014-010X}}</ref>
 
El 16 de novembre de 2011 es va comunicar a [[Josep Ramoneda]] que el seu contracte com a director del centre no seria renovat el 2012. Els treballadors del centre van demanar un concurs públic per la successió al càrrec, concurs que no es va dur a terme.<ref>{{ref-web|url=http://www.lavanguardia.com/local/barcelona/20111124/54239275878/trabajadores-del-cccb-piden-que-el-nuevo-director-se-elija-por-concurso-publico-transparente.html#.TvDHTHh13v8.twitter |títol=Trabajadores del CCCB piden que el nuevo director se elija por concurso público "transparente" |consulta=21 de desembre de 2011 |obra=[[La Vanguardia]] |editor= |data=24/11/2011 |llengua=castellà }}</ref>
 
Linha 37 ⟶ 38:
 
=== Etapa Villatoro ===
El 2014 el CCCB va fer 20 anys. Dins dels diversos actes de celebració es va mencionar que el següent repte del centre era esdevenir un espai absolutament integral, és a dir, físic i virtual alhora.<ref>Memòria 2014. CCCB</ref> L'any seguent, el 2015, el centre va tractar qüestions com l’habitatge i qüestions sobre el futur de l’espècie humana en un temps de canvi tecnològic,<ref>Vicenç Villatoro, Memòria 2015</ref> i el 2016 va centrar-se més en l'espai privat, la vida quotidiana, les transformacions d’hàbits i de concepcions que es produeixen fora de l’espai públic. Es van tractar temes com la gestió del temps, l’envelliment, la relació entre el desig sexual i l’arquitectura, el repte del turisme, el paper de la ficció literària o les noves formes de consum audiovisual.<ref>Vicenç Villatoro, Memòria CCCB 2016</ref>
El 2014 el CCCB va fer 20 anys. Al llarg d’aquest temps, el Centre ha multiplicat la seva activitat i la seva projecció. A més, el seu camp d’acció ha crescut i pràcticament abasta tots els formats i llenguatges, sempre al servei del
 
pensament i la creació contemporanis. Però, a més, s’ha ampliat també físicament. Així, el 2011 es va inaugurar el nou edifici polivalent conegut com a Teatre CCCB, que dóna un nou potencial al Centre i habilita un espai idoni per a les arts escèniques, la música i l'audiovisual. Aquesta connexió més propera amb la societat, amb les comunitats creatives i amb les persones passa, en part, per les possibilitats que ofereix l'entorn digital –web, xarxes, etc.–, enteses no solament com un mitjà per difondre i dinamitzar l'activitat constant que el Centre du a terme, sinó també com un entorn des del qual es puguin oferir continguts específics. En aquest sentit, el nostre repte és que el CCCB esdevingui un espai absolutament integral, és a dir, físic i virtual alhora.<ref>Memòria 2014. CCCB</ref>
 
El 2015 el CCCB va tractar qüestions d’aparença més quotidiana –els problemes de l’habitatge–, però que tenen al darrere reflexions de fons sobre què és la ciutat, fins a les reflexions d’aparença més especulativa –el futur de l’espècie humana en un temps de canvi tecnològic. En un moment de debat sobre el concepte de sobirania i sobre els canvis en els models de representació política –vinculats a la vida pública catalana d’aquest temps–, sobre el paper de la cultura i de les institucions culturals, sobre les narratives que ens expliquen i ens orienten, sobre les necessàries formes de representació a l’espai públic, la programació del CCCB, vista com a conjunt, ha volgut sobrevolar tots aquests espais i oferir-ne una visió pròpia, des del rigor i la pluralitat.<ref>Vicenç Villatoro, Memòria 2015</ref>
 
El 2016 es va centrar en l’espai privat, la vida quotidiana, les transformacions d’hàbits i de concepcions que es produeixen fora de l’espai públic, i que tenen també –i potser fins i tot especialment– una transcendència política. Reprenent la frase d’André Breton en la qual s’unificava la proposta de transformar el món de Karl Marx i la de canviar la vida seguint Arthur Rimbaud, la sensació era que valia la pena centrar la reflexió en aquests canvis en la quotidianitat i l’esfera privada que potser, finalment, són els que més profundament transformen el món. Temes com la gestió del temps, l’envelliment, la relació entre el desig sexual i l’arquitectura, el repte del turisme, el paper de la ficció literària o les noves formes de consum audiovisual, tan vinculats a aquests espais aparentment privats, han travessat la programació del CCCB del 2016.<ref>Vicenç Villatoro, Memòria CCCB 2016</ref>
 
==Programació ==
[[Fitxer:CCCB Exposition5.jpg|thumb|dreta|Una exposició al CCCB]]El CCCB centra la seva activitat en la investigació creativa i en la producció de coneixement mitjançant una sèrie de projectes centrals de producció pròpia, com les exposicions temàtiques i altres formats presencials i digitals: els debats internacionals, el [[CCCB Lab]], la plataforma de literatura [[Kosmopolis]], la línia d'activitat Beta: projectes que tracten de manera integrada la cultura del segle XXI i les grans transformacions de l'era digital; el projecte de cinema experimental Xcèntric, el [[Premi Europeu de l'Espai Públic Urbà]], el Premi Internacional d'Innovació Cultural, la plataforma Arxiu CCCB i altres propostes i festivals associats.<ref name=":1" />
 
Treballa en xarxa amb agents i institucions internacionals, vinculat alhora amb artistes, col·lectius de creadors, comissaris i agents culturals independents de l'entorn de Barcelona, i dóna suport a les seves propostes per participar del seu capital creatiu i donar-los visibilitat. També investiga en noves propostes educatives, treballa formats de coneixement i producció en constant revisió crítica, cerca metodologies basades en el treball col·laboratiu i l'experimental que es materialitzen en convocatòries obertes i en processos de dinamització i mediació.<ref name=":1" />
 
EL CCCB treballa temes com els reptes de la societat del segle XXI, l’expansió de l’univers literari. La intersecció d’art, ciència, humanitats i tecnologia; l’hegemonia de la galàxia audiovisual; l’aposta per la investigació i la innovació cultural; el desafiament que representen els nous públics i l’emergència de noves comunitats físiques i virtuals. La renovació dels llenguatges i els lèxics, el renaixement del [[procomú]]; els reptes de la participació i la cocreació; les tensions entre privacitat i transparència; l’adveniment de nous models socials i polítics; els riscos i les oportunitats de la revolució científica i tecnològica.<ref Aquestsname=":1">{{Ref-web|url=http://www.cccb.org/ca/sobre-nosaltres/linies-programacio|títol=Línies sónde algunsprogramació dels processos decisius d’una cultura en profunda transformació que defineixen els eixos temàtics del{{!}} CCCB en els pròxims anys.|consulta=2017-10-11}}</ref>
=== Exposicions i activitats ===▼
* [[Fitxer:CCCB Exposition5.jpg|thumb|dreta|Una exposició al CCCB]] '''Literatura amplificada''':La literatura continua sent un dels principals instruments per indagar la condició humana i amplificar la noció de realitat, i ho fa en els seus múltiples gèneres i suports, en els seus experiments i mutacions. La literatura com a llenguatge de la llibertat. La literatura en la seva concepció més oberta. Una pràctica que no intenta modelar el món amb fonaments absoluts, estereotips ideològics o fronteres disciplinàries i que segueix impregnant les arts, les ciències i l’univers digital. La literatura com a recreació de la memòria i laboratori del futur, antídot contra el cinisme i la desesperança; reserva de l’humor que tot ho desmitifica i una passió creadora que ens pot salvar.<ref name=":1">{{Ref-web|url=http://www.cccb.org/ca/sobre-nosaltres/linies-programacio|títol=Línies de programació {{!}} CCCB|consulta=2017-10-11}}</ref>
* '''La ciutat món''': La societat oberta, creativa i mestissa del segle XXI està íntimament vinculada a l’evolució democràtica i als seus valors centrals. És una societat que es reflecteix en un ideal humanista en què la cultura, l’educació i la política són les eines fonamentals de creixement i desenvolupament. Una societat que necessita espais per interrogar-se críticament davant de l’avenç dels valors de l’economia i la tecnificació i que, avui, insisteix a repensar el que tenim en comú i el que ens fa humans. Una societat que es reinventa de manera permanent, activada pels debats dels filòsofs, sociòlegs, historiadors i antropòlegs, però també alterada per l’impacte de les noves tecnologies, amb tota la seva velocitat i potència. Una societat que arrela en una realitat cada dia més urbana, en què la ciutat és concebuda com a categoria universal, com un dels grans laboratoris de la vida contemporània. Una ciutat món, física i virtual, que es projecta com a nova àgora d’un pensament crític renovat..<ref name=":1" />
* '''Tercera cultura''':La cultura del segle XXI no pot evolucionar sense la creació de ponts permanents entre les ciències humanes i les ciències del món. El progressiu adveniment d’una tercera cultura, ja anunciada per C. P. Snow a finals dels anys cinquanta, és un camí complex i apassionant que convé seguir explorant en les seves diferents manifestacions. La intersecció d’art, ciència, humanitats i tecnologia és un dels reptes capitals del nou escenari cultural. El diàleg cada vegada més freqüent entre artistes, científics, dissenyadors i programadors defineix un horitzó de treball d’alta intensitat. No hi ha mapes definitius per a aquests nous territoris. I, tanmateix, és aquí on es formulen algunes de les qüestions crucials per al nostre futur com a espècie, sobre el món que estem creant, la pugna entre tendències acceleracionistes i una cultura de cooperació transversal en els àmbits decisius del coneixement humà..<ref name=":1" />
* '''La galàxia audiovisual''': L’ecosistema audiovisual (i mediàtic en general) viu profundes transformacions. El trànsit de la radiodifusió a les audiències ubiqües i fragmentades n’és un dels signes més eloqüents, però no l’únic. Noves espècies van poblant el territori obert per les últimes tecnologies de realització i postproducció i, al mateix temps, es recuperen tècniques i suports que semblaven en vies d’extinció, com correspon a una creativitat amb genealogia i memòria. L’ecosistema audiovisual assisteix a una fase expansiva: les narratives transmèdia marquen tendència, però és evident que la diversitat i la multiplicitat del panorama actual impedeix les visions reduccionistes o unívoques. La tradició heterodoxa del cinema i el vídeo experimental continua alimentant els nous creadors, el documental s’expandeix, la televisió es reinventa (en una nova edat d’or de les sèries), ficció i no-ficció dilueixen les seves fronteres, emergeixen cinematografies poc conegudes....<ref name=":1" />
* '''Innovació cultural''': El CCCB incorpora la investigació i la innovació cultural com a imperatiu categòric del segle XXI. Una època caracteritzada per canvis profunds en les maneres de crear, produir i distribuir el coneixement. Una era de tendències disruptives que obliguen a revisar gèneres i formats, estils de prescripció i programació, estratègies de comunicació i models organitzatius. Ningú està exempt de repensar el seu modus operandi. S’imposa l’aprenentatge continu, la recerca de noves metodologies i noves respostes..<ref name=":1" />
 
▲== Exposicions i activitats ==
{{Article principal|Llista d'exposicions temporals del CCCB}}
Des del 1994 el CCCB ha programat més d'un centenar d'exposicions temporals. Ha tractat temes com la literatura i l'urbanisme. Algunes han sigut programades i comissariades per personal del centre i d'altres encarregades a experts. També acull exposicions o activitats com el [[World Press Photo]], [[Loop Barcelona|Festival Loop]], [[Primavera Sound|Primavera Pro]] i Cursos de l'[[Institut d'Humanitats de Barcelona]].
 
=== Projectes destacats ===
* El '''[[CCCB Lab]]''' és un departament del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona&nbsp;(CCCB)&nbsp;creat l'any 2010 i dedicat a la recerca, transformació i innovació en l'àmbit cultural. Té com a objectius investigar i proposar línies de contingut i formats de presentació públics, com una aposta pel coneixement obert, d'acord amb el context social i cultural actual. El seu blog<ref>[http://blogs.cccb.org/lab/ Blog del CCCBLAB]</ref> publica articles de reflexió, video-conferències i informes realitzats per especialistes en àrees com la innovació cultural, les relacions entre ciència i cultura, [[educació expandida|l'educació expandida]], els entorns virtuals, el [[periodisme de dades]] o el [[Big Data]]. Segueix la línia de programació del Centre, que basa la seva activitat en l'experimentació dels processos creatius, adaptatius i productius des de la seva inauguració el 1994.<ref>{{ref-notícia|títol=La revolunción cultural del procomún|publicació=El País|url=http://cultura.elpais.com/cultura/2011/12/27/actualidad/1324940405_850215.html|consulta=9 octubre 2013|data=28/12/2011}}</ref><ref>"[http://www.elcultural.es/version_papel/ARTE/28590/Laboratorios_En_la_cocina_de_la_cultura Laboratorios en la cocina de la cultura]", Elcultural.es 28/01/2011 </ref>
* '''XCèntric''': Una altra iniciativa del CCCB és l'Arxiu XCèntric, un [[arxiu]] digital a l'abast del públic de [[cinema experimental]] i [[documental]] que recull més de 700 títols afins a la programació Xcèntric, El cinema del CCCB. La llista de produccions disponibles es pot consultar a través del web i veure-les en directe al mateix centre.
 
* '''[[Kosmopolis]]''': Kosmopolis. La Festa de la Literatura Amplificada és una trobada literària biennal que té CCCBlloc al centre. Es tracta d'unes jornades concebudes com una festa i/o laboratori on la literatura és la protagonista en tots els seus vessants.
 
* '''[[Premi Europeu de l'Espai Públic Urbà]]''' és un certamen biennal que vol reconèixer i fomentar la inversió de les administracions públiques en la creació, conservació i millora de l'espai públic urbà, entenent el seu estat com un clar indicador de la salut cívica i democràtica d'Europa.
Linha 86 ⟶ 75:
* 2011- 2014 - [[Marçal Sintes]].
* 2014- avui [[Vicenç Villatoro i Lamolla|Vicenç Villatoro]]<ref>{{Ref-web|url=http://www.cccb.org/ca/sobre-nosaltres/que-fem#historia|títol=Què fem {{!}} CCCB|consulta=2017-05-28}}</ref>
 
 
== Referències ==
{{referències}}
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/wiki/Centre_de_Cultura_Contemporània_de_Barcelona»