Literatura infantil: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m bot: -recorrents +recurrents
m Robot canvia tag obsolet <u> per plantilla {{subratllat}}
Línia 22:
 
En definitiva, la manca de trets clars específics comporta que la divisió sorgeixi pel context d'aparició, com les col·leccions específiques o les indicacions d'edat a la contraportada. Aquestes edats varien segons els criteris editorials però, en general, s'accepten les següents divisions: prelectors, primers lectors (a vegades presenten una [[tipografia]] diferent) i fins als 10 i 12 anys, moment en què es passa a la literatura juvenil.
[[Fitxer:Carme Sole Vendrell Celiana.jpg|miniatura|Il·lustració de Carme Solé Vendrell per <u>{{subratllat|Celiana and the underwater city</u>}}]]
Des del punt de vista dels estudis literaris contemporanis, la literatura infantil ha assolit una nova dimensió, estretament relacionada amb la puixança de la il·lustració i l'excel·lència en la tasca editorial: la dimensió artística.
 
Línia 34:
Tot aquest corpus literari arriba als nostres dies gràcies a les recopilacions, en especial les de [[Charles Perrault]] i els [[Germans Grimm|Germans Jacob i Wilhem Grimm]]. Aquest darrers ja advertien l'any 1812 que els seu llibre no estava escrit pensant en els nens.<ref>{{Ref-llibre|cognom=Grimm|nom=Wilhem|títol=Cuentos de la infancia y del hogar|url=|edició=|llengua=|data=1812|editorial=|lloc=Berlín|pàgines=|isbn=}}</ref>
 
L'anomenada edita d'or de la literatura infantil es dóna a la segona meitat del segle XIX a Anglaterra, quan la ciència i la fantasia es donen la mà en obres com la fonamental <u>{{subratllat|[[Alice in Wonderland]]</u>}} de Lewis Carroll. El 1904, J.M. Barrie publica el ja clàssic <u>{{subratllat|[[Peter Pan]]</u>}}. Prèviament, l'ingent obra de William Blake i Charles Dickens, les teories de la llibertat pedagògica i del nen anàrquic, així com el ''nonsense'' d'Edward Lear i l'aventura cientificista de Jules Verne havien aplanat el camí. A l'Àmerica Llatina destacarà la ''nursery'' de Rafael Pombo .
 
La renovación europea del conte moral arribarà amb el mite del nen de fusta: <u>{{subratllat|Pinocchio</u>}}, de Carlo Collodi. Albert Twain, amb el seu anti-model Tom Sawyer, i L.M. Alcott, amb les seves modèliques donetes, ho faran als Estats Units.
 
La decadència de l'aventura clàssica, d'Stevenson a Kipling, va donar pas a la literatura "de colles", amb Enid Blyton al capdavant.
 
La fantasia i la multiplicitat assoliran el seu clímax amb obres com <u>{{subratllat|The Wonderful Wizard of Ozz</u>}}, de L.F. Baum, I <u>{{subratllat|The Magic Pudding</u>}}, de Norman Lindsay.
 
Al seu torn, la Il·lustració sense moral implícita de contes té els seus grans representants en Beatrix Potter, J. de Brunhoff (creador de Babar) i A.A. Milne (pare de Winnie-the-Pooh).
Línia 46:
Entre els anomenats nous de la literatura infantil destaquen Lindgren, Nöstlinger, Härtling, Dahl, Sendak i Ende. Les seves obres introdueixen el concepte de vida íntima com a espai propi de la infància i una fantasia que no es justifica en el món empíric. El capgirament del conte infantil naixerà de l'enginy de Gianni Rodari.
 
A Catalunya, l'editorial La Galera va donar títols de rellevància, com són <u>{{subratllat|[[El zoo d'en Pitus]]</u>}}, de Sebastià Sorribas, o <u>{{subratllat|La colla dels deu</u>}}, de Joaquim Carbó.
 
== Referències ==