Juan Díaz de la Guerra: diferència entre les revisions

Nascut en el si d'una acomodada família noble de Jerez, estudià filosofia i teologia amb els dominics (1738-1746). El 1747 anà a la [[Universitat de Granada]] on obtingué el títol de llicenciat en cànons (1751). El 1756 va fer oposicions a la canongia doctoral de [[Toledo]], on fou [[visitador|visitador eclesiàstic]]. Vinculat als ambients de la cort, [[Carles III d'Espanya|Carles III]] li atorgà el càrrec d'auditor de la Rota a Roma (1765). El 1772 començà a exercir com a bisbe de Mallorca. A Mallorca creà la biblioteca episcopal amb llibres procedents, en part, dels convents extingits dels jesuïtes, i encomanà als dominicans el seminari conciliar, al qual agregà el [[Col·legi Lul·lià de Nostra Senyora de la Sapiència|Col·legi de la Sapiència]]. El 1773 inicià la publicació de la Summa Theologica de [[Tomàs d'Aquino|Tomàs d’Aquino]], de la qual només sortiren els primers vuit volums (1773-76). El seu antilul·lisme el portà a suprimir la Causa Pia Lul·liana i qualsevol culte litúrgic popular a [[Ramon Llull]]. També s'oposà al culte popular a [[Cabrit i Bassa]]. Prohibí, a més, d’acord amb les disposicions borbòniques, la predicació en català i ordenà que les partides sacramentals fossin escrites en castellà. Trobà en la seva actitud els suports dels dominicans i de l’audiència, però s’enemistà amb l’ajuntament, el capítol, el capità general Antoni d’Alòs i el poble en general, enemistat que motivà el seu trasllat a la diòcesi de [[Sigüenza]] (1778). El seu bisbat va ser extremadament polèmic i va generar moltes antipaties. A Sigüenza es distingí per la seva dedicació i eficàcia a fomentar obres d’utilitat pública: establí una granja experimental, fundà fàbriques de teixits i de paper, reforma el castell palau dels bisbes i construí un barri nou el 1781 (Barri de San Roque) i un poble entorn del castell de Jubera. En morir, llegà a la col·legiata de Jerez la seva biblioteca particular.<ref>{{GEC|0022431|Juan Díaz de la Guerra}}</ref>