Diferència entre revisions de la pàgina «Teodolfo Mertel»

m
cap resum d'edició
m
m
Quan el papa beat [[Pius IX]] tornà de l’exili de [[Gaeta]] després de l'efímera ''Repubblica Romana'', nomenà Mertel ministre sense cartera ([[1850]]). Tres anys després el nomenà ministre de l'interior i de gràcia i justícia, càrrecs que ocupà fins al [[1858]]. En el consistori del [[15 de març]] d'aquell any el papa l’havia creat cardenal diaca de ''Sant'Eustachio'', per la qual cosa l'endemà mateix l'ordenaren diaca. Fou novament ministre sense cartera entre [[1858]] i [[1863]], per bé que el seu càrrec fou només nominal arran de la incorporació dels Estats Pontificis al Regne d'[[Itàlia]] ([[1861]]). A la Cúria Vaticana, aquests anys darrers anys va ser prefecte d'economia a la Congregació de ''Propaganda Fide''.
 
Entre [[1863]] i [[1871]] fou president del Suprem Consell d'Estat, i li pertocà ser un dels principals organitzadors del [[Concili Vaticà I]]. El 1875 fou nomenat [[visitador]] i protector de l'Orde Benedictí [[Camaldulencs|Camaldulenc]] i dos anys després president del Tribunal de la Signatura Apostòlica. Participa en el [[conclave de 1878]] que elegí el papa [[Lleó XIII]], el qual el nomenà secretari de memorials i peticions ([[1878]]) i secretari de breus ([[1879]]). En el consistori de [[1871]] va canviar la seva diaconia cardenalícia per la de ''S. Maria in Via Lata'', alhora que esdevenia protodiaca.
 
El [[24 de març]] de [[1884]] fou nomenat vicecanceller de la Santa Església Romana, càrrec que ocuparia fins a la seva mort. En virtut d'aquest nomenament, li pertocà assumir el títol de cardenal de ''S. Lorenzo in Damaso'', i per això aquest temple romà hagué de ser “rebaixat” de presbiterial a diaconal.
103.872

modificacions